Salva Vendrell: «Als restauradors ens preocupa la inflació, però encara més les decisions polítiques»

Els bars i restaurants de Barcelona, que han protagonitzat centenars de titulars en els últims anys tant pels efectes de la pandèmia com per les seves discrepàncies amb algunes polítiques de l’ajuntament d’Ada Colau, estrenen representant al capdavant del Gremi de Restauració. Es tracta de Salva Vendrell, que durant set anys havia presidit l’entitat Barcelona Comerç i ara passa a ocupar el mateix càrrec a la patronal de l’hostaleria, rellevant Pere Chias des d’aquest dimarts. Faci’m una petita radiografia actualitzada del sector que vostè tripularà des d’avui a Barcelona. Amb més de 70.000 treballadors, 6.500 terrasses i al voltant de 9.000 establiments, som presents en tots i cada un dels barris de la ciutat. Som un sector estratègic per a l’economia local. Alhora, donem un servei essencial als barcelonins i som part de la vida de la gent. Durant anys ha representat els eixos del comerç de barri des de Barcelona Comerç, que manté una bona relació amb l’ajuntament. ¿Com afronta el salt a la patronal de la restauració, que viu importants conflictes amb el consistori? Amb molta il·lusió perquè és el sector a què la meva família i jo ens hem dedicat tota la vida. Afortunadament, em sumo a una entitat que ha sabut professionalitzar-se i liderar les lluites del sector, que han sigut moltes: abans, durant i després de la pandèmia. L’alcaldessa i el seu equip els han tractat en moltes ocasions com un ‘lobby’. ¿Què els diria? Que, efectivament, ho som. Com també ho són els ecologistes, els taxistes o els veïns que s’agrupen per queixar-se sobre un determinat assumpte. Uns i d’altres aspirem que l’administració tingui en compte el nostre punt de vista i no hi ha res de dolent en això. El contrari, que el poder públic s’exerceixi d’esquena a la ciutadania seria antidemocràtic. En tot cas, alguns d’aquests ‘lobbies’ som independents. Som un ‘lobby’ com també ho són els ecologistes, els taxistes o els veïns que s’agrupen per queixar-se d’un determinat assumpte ¿Quin és el front prioritari per a la restauració en aquest moment? És obvi que preocupa la inflació i el preu de l’energia, però preocupa encara més la cadena de decisions que prenen les administracions, totes sense excepció, i que a poc a poc van laminant els marges del sector i complicant l’exercici de la nostra professió. La política de terrasses ha viscut diverses etapes, de la guerra inicial de l’ordenança a les terrasses extraordinàries de la covid, que encara no han finalitzat el procés de consolidació. ¿Com veu la situació en aquest moment? Amb el temps, la gent farà la vista enrere i serà incapaç d’entendre com el consistori va poder arribar a posar en dubte una cosa tan nostra i tan mediterrània com les terrasses. El govern va pactar amb el Gremi consolidar les taules autoritzades en la pandèmia i allà hi ha l’hemeroteca per confirmar-ho. Tanmateix, ara com ara només es pot fer un balanç positiu d’aquesta mesura a Sarrià-Sant Gervasi. Els més de mil restauradors que han rebut una denegació tenen dret a sentir-se decebuts. Per sort per a ells, tenen el gremi al seu costat. S’acosten les eleccions municipals. ¿Amb quins partits tenen més sintonia sobre les polítiques que afecten el sector? La sintonia del gremi és envers els restauradors. El nostre deure és defensar-los davant els poders públics amb independència del partit o partits que ostentin el poder en cada moment. Ofegar les empreses no és ni de dretes ni d’esquerres, és anar en contra de la ciutat. Han sigut molt crítics també amb el procés de renovació de la gastronomia del Port Olímpic. ¿Què opina vostè del desenllaç? El principal problema han sigut els lloguers desmesurats que ha fixat l’ajuntament. En el seu moment ja vam advertir sobre això, i el fet que amb prou feines s’hagin presentat empreses i que fins i tot hi hagi locals deserts ens dona la raó. No obstant, els guanyadors són restauradors de reconeguda solvència. Ara toca revisar les condicions per assegurar la viabilitat dels negocis. Un altre tema de pugna ha sigut la gestió municipal de les concessions dels xiringuitos de la platja, que continua pendent d’un canvi de model. ¿Què demanarà en aquest sentit? D’entrada, que es porti a la pràctica el canvi de model que va prometre l’ajuntament. La subhasta ha de ser substituïda per un sistema que premiï la qualitat. L’Administració hauria d’entendre que els xiringuitos poden ser un bon aliat en la millora de l’oferta global que s’ofereix a les platges. No són l’enemic. A Barcelona hi ha uns quants veïns que, legítimament, volen viure al centre i a qui els molesta tot el que això comporta Vostès han reiterat durant aquests anys que la FAVB no encarna realment ‘els veïns de Barcelona’. ¿Com creuen que hauria d’estar representada la ciutadania en qüestions com la regulació de les terrasses? La ciutadania es pronuncia diàriament freqüentant aquests espais i disfrutant-ne sense cap tipus de complex o de contradicció. Amb un passeig per la ciutat, a qualsevol hora del dia, n’hi ha prou per comprovar-ho. No fa falta afegir res més. ¿Estan d’acord que la saturació de carrers com Enric Granados resulta insostenible? No serà ni per les terrasses ni per la restauració. Enric Granados és un dels carrers més ben valorats de Barcelona. Després hi ha uns quants veïns que, legítimament, volen viure al centre i a qui els molesta tot el que això comporta: el bullici de gent, les terrasses, els turistes, els barcelonins que s’acosten al centre a fer les seves compres o a disfrutar de l’oferta gastronòmica i altres. Són crítics també amb el pla d’usos de l’Eixample. ¿Què opinen de l’última versió, més laxa, presentada recentment i que tampoc ha aconseguit consens entre els comuns i els seus socis del PSC? Persisteix en l’error, habitual en aquest tipus de normes, de criminalitzar els bars i restaurants quan, veritablement, la restauració és un sector que dinamitza els barris i els eixos comercials. La pandèmia ha quedat enrere, però ¿queden seqüeles en la restauració? La pandèmia, avui, es viu en forma de factures pendents, un tremend mal de cap per als petits autònoms. Molts restauradors trigaran mesos, fins i tot anys, a girar full d’aquesta crisi. El 2023 ve marcat per noves amenaces: la inflació, un possible descens del consum, els costos dels subministraments... ¿Com ho afronten? Com la majoria dels barcelonins, amb molta preocupació. I fent veritables equilibris perquè les empreses continuïn sent viables sense haver de repercutir al client tot l’increment de costos. Un altre dels grans problemes que afecten l’hostaleria és la falta de professionals i de vocacions. ¿Pot el sector oferir millors sous i conciliació? Els sous a Barcelona són fins a un 20% superiors als de Madrid, i encara més elevats si els comparem amb els d’altres sectors aquí a la ciutat. No ho dic jo, ho diuen els convenis col·lectius. Amb massa freqüència sentim afirmacions que no per repetir-se es corresponen amb la realitat. ¿Com es pot dignificar el treball en bars i restaurants? Treballar en un bar o en un restaurant és una professió molt digna. Potser el que falta és que els governants posin aquest sector al lloc que li correspon i en el qual mereixen els seus professionals. ¿Quin paper té el turisme en la restauració i la supervivència de tanta oferta? El nostre no és un sector turístic. La majoria dels locals té el barceloní com a client principal. Tanmateix, no per això deixem de ser conscients de la importància que té l’èxit internacional per a una part dels establiments i per al conjunt de Barcelona.

Salva Vendrell: «Als restauradors ens preocupa la inflació, però encara més les decisions polítiques»

El nou president de l’entitat afronta les croades obertes amb el govern Colau per la consolidació de les terrasses covid, els concursos del Port Olímpic i les platges i la restricció comercial de l’Eixample

El més llegit