La ‘mala fama’ de Montjuïc: robatoris a turistes i casos mediàtics són un llast per a la percepció de seguretat

La muntanya de Montjuïc no és un lloc insegur. O almenys no ho és ni pels Mossos d’Esquadra ni per la Guàrdia Urbana de Barcelona, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO. No obstant, no es treu de sobre la seva mala fama perquè hi segueixen havent llocs mal il·luminats i llocs on continuen malvivint persones sense llar. Els delictes augmenten a l’estiu i baixen a l’hivern, sempre dins d’una forquilla que es manté per sota de les xifres que es registren en altres districtes de la ciutat. El delicte rei a la muntanya és el robatori amb força a l’interior de vehicles. És a dir, lladres que rebenten els vidres dels cotxes que els ciutadans més imprudents aparquen a les costes de Montjuïc, on hi ha pocs transeünts, especialment de nit, i poques càmeres de seguretat. Com la resta de delictes, també es dispara a l’estiu, quan abunden els turistes que deixen a la vista maletes i bosses de mà als seients. Els que es dediquen a aquesta modalitat delictiva pertanyen a grups més o menys organitzats i no acostumen a generar altres problemes. També a l’estiu, quan se hi ha esdeveniments musicals com el Brunch in The Park pot augmentar una venda al detall de droga, que també es dona quan es convoquen festes il·legals a l’aire lliure, les anomenades ‘rave’. Carteristes i atracaments Un altre clàssic de la delinqüència a Montjuïc, tot i que lluny de la primera, és el robatori amb violència perpetrat per lladres cada vegada més joves i que inevitablement pateixen sobretot els turistes. Són carteristes que fan estrebades per arrabassar rellotges o, sobretot, telèfons mòbils i es refugien entre la massa verda. Alguns protagonitzen, així mateix, atracaments amb arma blanca. Un en concret, l’estiu passat, va protagonitzar diversos assalts abans de ser detingut, recorda un agent destinat al districte de Sants-Montjuïc, que remarca que la xifra de robatoris violents es manté lluny de la del centre de la ciutat. Els ‘caçabadades’, carteristes que furten les pertinences a les seves víctimes sense que se n’adonin, no abunden a la muntanya. Els pocs que actuen ho fan al voltant de les fonts de Montjuïc. Aquesta zona, quan s’omple de turistes, és també la que freqüenten les conegudes ‘maperes’ o ‘clavelleres’, que, simulant que consulten direccions o que venen flors, s’aproximen a les víctimes per sostreure carteres o telèfons. El violador del 2018 Al marge de les estadístiques, sovint un sol cas molt mediàtic pot alimentar anys de mala fama. A finals del 2018, un jove extutelat per la Generalitat va cometre entre quatre i cinc agressions sexuals contra veïnes que passejaven per Montjuïc, en concret, per la falda que descendeix fins al Poble-sec. Algunes havien sortit a córrer i d’altres estaven passejant el gos. Era corpulent i va obligar els Mossos a extremar la vigilància, i va sembrar el pànic al veïnat. Va ser detingut setmanes després al cometre una altra violació a prop de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Les fonts consultades assenyalen que es va tractar d’un cas aïllat i que, malgrat que és veritat que hi ha senders mal il·luminats que no agraden a les dones que passegen o fan esport, les dades no reflecteixen que sigui un lloc on abundin les agressions sexuals. El crim de la Guàrdia Urbana Una de les poques morts violentes que s’han produït a la muntanya en els últims anys és la del mal anomenat manter del conegut com a ‘crim de la Guàrdia Urbana’. El dissabte 9 d’agost del 2014 un home es va precipitar per un terraplè de la muntanya de Montjuïc. Segons fonts de l’ajuntament, era un manter que hi havia a la plaça de l’Hotel Miramar i que fugia dels agents Rosa Peral i Albert López, els dos condemnats per matar el nòvio de la primera. Un jutjat va investigar si havia sigut empès pels dos policies. El cas està arxivat. Aquest diari va esbrinar qui era la víctima: José Antonio González, anomenat ‘el Moniato’, un home que no era manter, que tenia problemes d’addició a la droga i que va néixer el 1964 a Utrillas, Terol. Campaments Molt a prop d’on va morir el ‘manter’ Gónzalez s’han detectat en els últims anys alguns campaments molt precaris de menors migrants en situació de desemparament que fugen dels centres d’acollida. Tot i que han generat problemes puntuals d’inseguretat al Poble-sec, la seva presència ha significat sobretot un fracàs de les administracions, ja que la majoria eren només nens que el sistema de protecció no aconseguia integrar. Actualment no hi ha cap assentament. La Guàrdia Urbana també té un dispositiu actiu per obligar a moure’s les persones sensesostre que pernocten a la mateixa zona. Intervenen cada dos dies amb la finalitat d’higienitzar la zona i comprovar si necessiten alguna cosa. Segons detalla un comandament de la policia municipal, tampoc ells suposen un problema de seguretat, tot i que alguns ciutadans els tenen por. Així doncs, la seguretat a la muntanya bàsicament arrossega assignatures pendents de tot Barcelona, com els furts, els reincidents especialitzats en turistes i les esquerdes de l’atenció social a col·lectius vulnerables. «Montjuïc no és un lloc perillós», conclouen els agents dels Mossos i de la Urbana consultats per aquest diari.

La ‘mala fama’ de Montjuïc: robatoris a turistes i casos mediàtics són un llast per a la percepció de seguretat

El delicte rei és el robatori amb força perpetrat contra vehicles que els visitants deixen aparcats en carrers mal il·luminats i amb bosses a la vista

Els ‘descosits’ de Montjuïc: 5 punts inaccessibles i oblidats

El més llegit