Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona: ¿les últimes hores del planeta Kriptó?

És possible que molts joves no coneguin les escenes impactants del principi de Superman, pel·lícula estrenada el 1978 en què el llegendari actor Marlon Brando va tenir una breu i molt ben pagada aparició: Jor-El, el seu personatge, advertia sense èxit que el planeta on vivia la seva civilització, Kriptó, era a punt de desaparèixer. En els moments previs a l’explosió final, aconseguia ficar el seu fill en una càpsula perquè s’escapés del desastre. I així va arribar Superman a la Terra. Amb les lògiques distàncies planetàries, no deixa de ser l’escenari que viu Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona. Les expectatives electorals són més aviat negatives, el grup municipal ha trencat amb el partit. El president del grup, Paco Sierra, ha sigut expulsat de Ciutadans, que tanmateix no ha pogut evitar que el regidor continuï representant la seva marca a l’ajuntament. És fàcil aventurar l’enfonsament. Front judicial Sierra demanarà la setmana que ve judicialment la restitució com a militant de Ciutadans, i mesures cautelaríssimes per participar en l’assemblea que el partit celebrarà el 14 de gener. Està totalment enfrontat a la direcció de Ciutadans a Catalunya i de fet considera que els problemes van començar quan Carlos Carrizosa es va convertir en el timoner de la formació. D’altra banda, Anna Grau, diputada al Parlament, ha fet un pas endavant per ser l’alcaldable de Ciutadans el maig vinent. Ha posat com a condició que se celebrin primàries. «No són obligatòries però són imperatives», diu. No són obligatòries perquè el partit no té més de 400 militants a la ciutat. Per ara, Grau no té rival. El procés culminarà el 19 de febrer amb la designació del candidat. Quant a Luz Guilarte, que va ser la presidenta del grup fins que Sierra i una altra regidora, Noemí Martín, la van descavalcar del càrrec a l’octubre, ha passat a millor vida: ha abandonat la política per tornar a la seva vida laboral prèvia. Amb el motí com a justificació, ella és qui es va ficar dins la càpsula de Jor-El per escapar del desastre. La llista de Valls Hi ha qui s’aferra a salvar el planeta, i tot i que sobren els que, com Marlon Brando, adverteixen del desastre, queda algun optimista. En el cas de Ciutadans, qui va tenir una aparició breu (i es diu que bastant ben pagada) va ser Manuel Valls, cap de la llista presentada el 2019. L’ex primer ministre francès va tancar un acord amb el llavors líder de Ciutadans, Albert Rivera, i amb el suport de part dels sectors més adinerats de Barcelona va formar una candidatura que va anomenar Barcelona pel Canvi: Ciutadans completava el nom i aportava els drets electorals. Amb el suport financer de les elits, Valls es va disposar a descavalcar Ada Colau de l’alcaldia. Però va fracassar: només va obtenir sis regidors, un més dels que Ciutadans tenia en el mandat anterior. Com Kriptó, tot i que no tan ràpidament, el planeta de la llista antinacionalista va començar a esmicolar-se de seguida: la decisió de Valls de fer alcaldessa Colau perquè no ho fos el guanyador de les eleccions, Ernest Maragall, va dividir la candidatura. Ciutadans es va quedar amb quatre regidors i Barcelona pel Canvi, amb dos, el mateix Valls i Eva Parera. Més tard, Marilén Barceló va deixar Ciutadans amb només tres representants, al convertir-se en no adscrita, tot i que oficiosament es va alinear amb Parera. 29 persones En el grup municipal de Ciutadans treballen 29 persones, entre regidors, assessors i personal amb altres funcions. No han passat unes setmanes gaire bones. Abans de l’últim ple municipal, el del 23 de desembre, es va especular fins a l’últim moment amb la possibilitat que Sierra s’hagués d’asseure als escons de la part superior del saló de Carles Pi i Sunyer com a regidor no adscrit. Però no va ser així. «Més enllà de la meva condició o no d’afiliat, soc el president del grup municipal i ho seré fins al maig passi el que passi», afirma Sierra. No té intenció de presentar-se a les primàries. Nega també que es plantegi fitxar per Valents, el PP o Vox, com se l’ha acusat d’estar pactant. Com a molt, diu, aniria en la llista de Ciutadans en un lloc simbòlic. Però la seva decisió és clara: «Al maig me’n vaig al meu despatx (d’advocat) i tanco la meva etapa municipal». Un grup de WhatsApp De la direcció que encapçala Carrizosa afirma que ha intentat, fins i tot creant un grup de WhatsApp, acostar-se a les seves dues companyes de grup, Noemí Martín i Julia Barea (que va substituir Guilarte) perquè recolzin que Sierra deixi la presidència, però sense èxit. Les dues, per cert, recolzen Edmundo Bal en el seu pols per la direcció de Ciutadans. Assenyalant Carrizosa com a responsable, Sierra explica que Ciutadans té només una mica més de 200 afiliats a la capital catalana. «En algunes agrupacions hi havia 200 militants i ara en queden 6 o 7», afegeix. Tot i que va assenyalar el risc de la desaparició de Ciutadans a l’ajuntament com un motor dels canvis que va forçar en el grup, veu opcions d’evitar-ho: «No som lluny, ens falta una empenteta». I no veu malament Grau com a candidata, però no és fàcil imaginar-lo fent campanya amb ella tenint en compte el seu enfrontament amb la direcció. Els orfes També Grau veu gent òrfena dins l’espai de Ciutadans, si bé no subscriu els atacs a la cúpula. «Vull ser molt prudent sobre aquest tema, vull ser la candidata de tothom, també dels que se senten orfes», afirma la diputada de Ciutadans al Parlament sobre el conflicte dins el grup municipal. No la intimida que es donin per fets els mals resultats de Ciutadans en les municipals: «Soc una persona entregada i valenta, però no una masoquista total. Si faig el pas és perquè crec en el projecte», declara. A diferència de Sierra, que assenyala que conserva «una bonica amistat amb Valls», Grau té un record més aviat terrible del seu pas per la política municipal. Qualifica de «traïció» el paper de Valls en la reelecció de Colau, i es marca com a primer objectiu esborrar «els pèssims efectes» del pas de l’ex primer ministre francès per l’ajuntament. Quant als problemes de la ciutat, demana evitar efectismes i anar als fets concrets davant els que fan escarafalls però acaben recolzant Colau com a socis, com el PSC, o des de fora del govern, com ERC: «Les superilles es reverteixen i ja està». Segons la seva opinió, els barcelonins afronten una fiscalitat asfixiant amb pocs resultats: «El meu gestor es va posar a plorar quan li vaig dir que tornava de Madrid a Barcelona. Es paguen molts impostos a canvi d’uns serveis socials molt justets. No entenc veure rates pel carrer amb els impostos que es paguen. Ni que entressin a robar a casa meva. Tot això és culpa d’un govern bolivarià i dels que li riuen les gràcies». Les enquestes Sobre les enquestes, afirma que algunes es fan sense incloure l’opció de Ciutadans perquè els electors no la puguin citar. Rebutja el paper del PP, «un partit que va abandonar Catalunya fins i tot abans del pacte del Majestic (l’aliança estable entre José María Aznar i Jordi Pujol). I sobre Eva Parera, la líder de Valents, no es talla: «M’avorreix sobiranament. No ocupa cap espai en les meves preocupacions. És una digna hereva de Duran Lleida i el ‘lobby’ català». «Jo vull representar un espai de decència política, no només constitucionalista», argumenta Grau, que no abandonarà la Cambra catalana a menys que l’hi impedeixin tasques de gestió municipal: «Continuaré com a diputada al Parlament, tot i que si soc alcaldessa o tinent d’alcalde hauré de veure com ho combino».

Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona: ¿les últimes hores del planeta Kriptó?

Paco Sierra, president del grup després d’haver trencat amb el partit, demanarà judicialment la setmana que ve ser restituït com a militant

Anna Grau opta a les primàries per ser alcaldable i confia a evitar la desaparició de la marca al consistori en les eleccions del 28 de maig

El més llegit