El sector turístic reivindica Montjuïc com a vàlvula d’escapament per descomprimir el centre de Barcelona

Per a Barcelona suposa un «pulmó» amb molt més potencial que els seus usos actuals. Infrautilitzada i infravalorada la muntanya de Montjuïc, la conquesta ciutadana continua sent un repte pendent després de diversos plans municipals eternament alentits. Però el complex entramat de jardins i equipaments culturals i esportius és contemplat pel sector turístic com una oportunitat d’or per descomprimir l’afluència turística del centre de la ciutat. Per això, reivindiquen un pla estratègic seriós, més recursos per millorar tant l’oferta com la promoció, sense oblidar les qüestions d’accessibilitat i seguretat que millorin l’experiència. La muntanya no és un vedat turístic, tot i que alinea alguns dels principals punts d’interès o elements turístics locals. Començant pel castell de Montjuïc, que el 2019 (última referència de normalitat, prèvia a la pandèmia, quan va caure l’activitat, i a falta de dades del 2022) va sumar més de 881.200 visitants (entre forans i locals), seguit de prop pel MNAC, amb 837.000 (dels quals el 70% són turistes). CaixaForum Barcelona es va acostar als 674.600 i la Fundació Joan Miró en va rebre més de 364.500. En un altre àmbit, el telefèric va ser utilitzat per 1,61 milions d’usuaris i el Poble Espanyol va rebre 1,24 milions de visites. Aquests exemples són imants molt dispars i que atrauen públics amb diferents interessos, però per ara no tenen una estratègia comuna. L’«experiència Monjuïc» no existeix per al visitant. Aquesta és precisament una de les reivindicacions principals que se senten des de les patronals vinculades al turisme. Jordi Clos no només presideix el Gremi d’Hotels de Barcelona, sinó que com a mecenes cultural va ser impulsor de la Fundació Arqueològica Clos i el Museu Egipci de Barcelona, així que és un ferm defensor del paper de la cultura com a motor del turisme de qualitat. En aquest sentit, l’hoteler lamenta que el debat sobre Montjuïc hagi sigut recurrent en les dues últimes dècades però no hagi arribat mai a la concreció ni a l’acció. «La descentralització del turisme no es fa sense més ni més. Només és possible si el turista veu interès en els llocs que se li ofereixen. El viatger no és tonto», reflexiona el líder de la patronal, des del convenciment que Montjuïc «està infravalorat» i que continua sent «l’assignatura pendent», però té una potencialitat enorme. Rememora els temps en què es va parlar de l’«illa dels museus», que va quedar en res. «És necessari un pla estratègic que aglutini l’oferta del perímetre en una sola unitat d’acció, tot i que englobi diferents productes», insisteix. Contingut i facilitats Per Clos, articular la xarxa de museus i exposicions és el primer pas, però després cal complementar-la amb bons serveis, com restaurants i una millor xarxa de comunicacions a la zona, que fomentin l’experiència «d’anar a passar al dia i poder fer diferents activitats». «Cal cohesionar-ho tot i dotar-ho d’identitat», remarca. El president de Turisme de Barcelona Eduard Torres, es pronuncia en el mateix sentit. «Montjuïc acull diferents espais d’interès cultural i turístic que cal potenciar d’acord amb el relat cultural de la ciutat», diu. I també perquè encaixen a la perfecció amb «els objectius de la descentralització i desconcentració turística», afegeix. Aquests arguments ja es van poder escoltar en la jornada que van celebrar el CETT i Foment al novembre, quan diferents entitats i operadors de l’àmbit del turisme, la cultura i l’esport ja van defensar a ultrança més protagonisme per al ‘central park’ barceloní. El president de la comissió de Turisme de Foment i vicepresident executiu d’Hotels Catalonia, Guillermo Vallet, va defensar llavors i reitera davant aquest diari que la muntanya s’integri com a element de centralitat de la ciutat i sigui capaç d’articular cultura i esport com a motors. Està convençut que funcionaria com un pol d’atracció que pot descomprimir el turisme. Per Catiana Tur, gerent d’ACAVE, l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades, una ubicació tan integrada a la ciutat mereix «ser més utilitzada». Explica que fins ara l’interès es concentra molt en la part baixa, sobretot per veure la Font Màgica, però la part alta està molt més aïllada, malgrat tenir prou atractius turístics. «Per nosaltres la mobilitat és fonamental i en això hi ha molts impediments. Falten parades per a autocars, tot i que siguin de grups petits, de manera que és difícil organitzar visites malgrat que no hi ha afectacions», assenyala, en al·lusió al fet que no hi ha nuclis veïnals ni trànsit dens en la majoria de punts de la muntanya. «Podria tenir molt més recorregut», diu quant a l’oferta. L’oferta d’allotjament tampoc abunda a la muntanya i són els barris del voltant els que li proporcionen el primer cabal de visitants. El districte de Sants-Montjuïc és molt extens i compta amb una mica més de 7.000 places hoteleres, un 9,3% del total de Barcelona, però molt repartides. L’únic hotel in situ és el Miramar, de luxe, en règim de concessió municipal des del 2001 fins a 2051 i a la venda. Als peus de Montjuïc hi ha des de fa poc un altre cinc estrelles, l’InterContinental del carrer de Lleida. La majoria d’opcions pròximes a la muntanya són a la plaça d’Espanya i a l’altre costat del Paral·lel, ja a la zona de l’Eixample.

El sector turístic reivindica Montjuïc com a vàlvula d’escapament per descomprimir el centre de Barcelona

Consideren que els atractius de la zona s’han d’articular com una sola unitat dotant-la d’identitat, facilitant les visites i traient profit del filó cultural, esportiu i d’experiències per al visitant

Amb aquesta primera entrega, EL PERIÓDICO inicia una sèrie d’articles en què passa revista a l’estat del promontori, que aspira a ser el gran parc natural i cultural de Barcelona per a l’esbarjo veïnal

El més llegit