Serrat uneix els catalans

La Convergència de Jordi Pujol mai va contractar Serrat. El van ignorar. Ni un reconeixement, participació o actuació en ajuntaments governats per CIU. Durant el punt més àlgid del procés també l’hi van fer passar malament. No van respectar les seves opinions. Ningú recordava llavors que el franquisme el va acusar de traïdor per negar-se a cantar en català a Eurovisió o que n’ha fet més per la llengua catalana que molts dels actuals pseudopolítics tuitaires. És més, encara avui, alguns que en la intimitat canten Serrat, després, en públic, taral·legen a Llach... Per sort, sembla que les coses estan canviant i el reconeixement que durant aquesta setmana ha rebut Serrat ha sigut unànime. Així, que és d’agrair i valorar que Pere Aragonès, en la seva condició de president de la Generalitat, assistís aquest dijous juntament amb la seva dona, Janina Juli, al concert en una mostra de normalitat i respecte. El mateix Joan Manuel Serrat va agrair a mig concert la presència d’Aragonès. Aquest fet va provocar que alguns desubicats dediquessin uns incipients xiulets al president català. Però Serrat va ser ràpid i, amb la subtilesa que el caracteritza, va deixar anar un «¡Senyors! Això no és un míting. Això és una festa». I els xiulets es van convertir en aplaudiments. Va passar també pel Sant Jordi l’alcaldessa Ada Colau i el president del Govern central, Pedro Sánchez, que va viatjar expressament des de Madrid amb la seva dona, Begoña Gómez. Al seu costat hi havia el ministre Miquel Iceta, la incansable delegada del govern, Maria Eugènia Gay i l’alcaldable Jaume Collboni. I els independentistes Josep Rull i Damià Calvet, el president del Barça Joan Laporta i el cantant Dyango. I també un altre tipus de personalitats com els doctors Bonaventura Clotet, Josep Maria Argimon i Andrés Clarós, el periodista Manel Fuentes, l’empresària Cristina Cabañas l’exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, el fiscal José Grinda i més gent. Gira triomfal En fi, que el cantautor català més popular del món ha intentat viure al marge de polèmiques innecessàries i durant l’últim any s’ha organitzat el seu propi homenatge amb una gira triomfal per totes aquestes ciutats que sempre l’han estimat i adorat. D’aquesta manera, els seus seguidors l’han pogut homenatjar i acomiadar-se’n en vida. Doncs sí, dic en vida, perquè en vida és quan s’han de fer els homenatges i reconeixements. De poc li serveix a l’homenatjat elogiar-lo quan ja no hi és. En fi, que Serrat hagués pogut omplir el Camp Nou, però s’ha acomiadat al Sant Jordi, on no ha faltat cap dels seus amics, admiradors, amants de les seves cançons i personatges populars. Hi eren els seus col·legues de la penya ‘16 fetges’, amb Joan Gràcia, Carles Sans, Carles Puyol, Juli Capella, Johnny Regàs, Jose Corbacho, Nandu Jubany, Alfonso Rodés, Joan Verdaguer i Carles Gaig. I, com no, la seva família, i molts anònims de la seva generació que van patir per arribar i per sortir dels col·lapsats accessos del Palau Sant Jordi. Doncs això, que Serrat va reunir i va unir tota mena de catalans i es va acomiadar amb la senzillesa, humilitat i tendresa que sempre ha transmès. I, sí, és clar, es va emocionar. Va intentar dissimular-ho barrejant les llàgrimes amb la suor, però ni ell ni ningú va poder sortir del Palau sense vessar alguna llàgrima. Adéu Serrat. Ens veiem aviat. Amics del MNAC Dimecres va ser un dia especial per als Amics del Museu MNAC. D’una banda, es va celebrar la primera Gala dels Amics i per l’altra es va descobrir la nova adquisició del museu gràcies a les aportacions solidàries. Es tracta de la pintura Les tres gràcies, de Claude Collet. Els Amics del Museu formen la comunitat més gran de Catalunya amb més de 3.500 membres, que donen suport i col·laboren per preservar, difondre i enriquir el museu. Persones que estimen i viuen l’art molt a prop i que senten com a seu el museu més important de Barcelona. Es pot ser ‘amic’ de diferents maneres. Les aportacions van des dels 18 als 1.000 euros. Va presentar l’acte l’actor, Bruno Oro, que actualment està actuant al Bosque amb el seu xou ¿Si o no?, i va agrair el treball del president del MNAC, Joan Oliveras, i la presidenta de la Fundació Amics del MNAC, Laura Cendrós.

Serrat uneix els catalans

El cantautor va agrair des de l’escenari la presència de Pere Aragonès i va parar ràpidament un intent d’esbroncada: «¡Senyors! Això no és un míting, això és una festa»

El més llegit