Mobilitat sostenible

Caos en la tarifació social: el dany col·lateral de la bonificació del transport públic

Les ajudes a col·lectius vulnerables continuen sense tenir un model homogeni i clar per als usuaris, que tenen diferents subvencions en funció de l’operador i el territori

Els experts lamenten que es posi com a excusa la implantació de la T-Mobilitat, qualifiquen la situació de «caòtica» i apressen a passar de la igualtat a l’equitat

Ricard Cugat

La bonificació del transport públic es mantindrà el 2023 per a Renfe i cal decidir què passa amb la resta de la xarxa. L’assumpte posa sobre la taula el sentit últim d’un servei ciutadà fonamental per a la mobilitat. Mentre que la rebaixa del combustible fomenta l’ús del cotxe en plena emergència climàtica alhora que alleugereix la butxaca del contribuent (el que té vehicle privat), les ajudes per agafar el tren, el bus o el metro tenen com a finalitat encoratjar els desplaçaments col·lectius i sostenibles en temps atziacs. ¿Contradictori? Segons es miri... Les xifres demostren que el trànsit gairebé no ha baixat i que la inversió global s’ha decantat de manera molt més important cap a les gasolineres. Tot aquest paisatge ha deixat de banda el debat de la tarifació social, per la qual cada usuari paga en funció de les seves circumstàncies personals; un àmbit amb bones intencions, però sense cap ordre. I una bona oportunitat per passar de la igualtat a l’equitat.