Les obres de la Rambla de Barcelona destapen també llambordes i vies de l’antic tramvia

Les obres de la Rambla de Barcelona comencen a destapar sorpreses. I és que el subsol de Ciutat Vella és un tresor arqueològic i, per exemple, en aquesta zona s’amaga, com ja va explicar El Periódico, la ‘cua’ de la muralla de Barcelona. Vestigis medievals que conviuen també amb restes més recents, com les llambordes i les vies de tramvia que caracteritzaven la capital catalana el segle passat. Segons ha pogut comprovar in situ aquest diari, els operaris que executen la reforma han trobat en els últims dies una calçada de llamborda de pedra tradicional sota la capa d’asfalt que cobria el lateral de la Rambla. Concretament al costat Besòs de l’artèria, a pocs metres de la Foneria de Canons i el monument a Colom. La rasa oberta ha tret a la llum també les dues vies d’un carril de tramvia. El traçat que s’intueix és lleugerament corbat i delata la trajectòria dels combois procedents del passeig Colom que s’endinsaven en la trama antiga per la Rambla. El precedent de la Superilla Just aquestes dues restes, empedrat i vies, es van trobar també aquest estiu a l’Eixample durant les obres de la Superilla. L’Ajuntament de Barcelona va anunciar ràpidament que tenia intenció de rescatar i ressituar els dos elements a la nova urbanització del carrer Girona. La notícia va causar enrenou pel repte que suposava per a l’accessibilitat universal, ja que les llambordes tradicionals són un paviment sentenciat a Barcelona a causa del risc més elevat d’ensopegades, relliscades i soroll. Com va avançar El Periódico, finalment el govern d’Ada Colau va trobar la solució idònia gràcies a un precedent del mandat de Xavier Trias: la pavimentació simbòlica de la plaça Comercial davant l’antic mercat del Born. Per a les llambordes i vies de la Rambla encara no hi ha cap posicionament oficial de l’Ajuntament de Barcelona. Portaveus consultats per aquest mitjà es mostren cautelosos, tot i que obren la porta a recol·locar part dels elements trobats: «S’analitzaran possibles opcions i possibles ubicacions allà on es consideri, en el marc de la reforma global de la Rambla». L’arqueologia, indissociable de l’obra El projecte de reforma de la Rambla ja preveu un paper rellevant del Servei d’Arqueologia de Barcelona. La seva vigilància i intervenció forma part del calendari d’obres, per la qual cosa no hauria de suposar retards ni increments de pressupost significatius. L’adjudicació de l’obra inclou la contractació d’una empresa especialitzada que, des del minut u, vigila cada rasa oberta per vetllar per la integritat de les restes que puguin aflorar. «Mentre hi ha un arqueòleg treballant, l’obra no ha parat i, a més, els operaris poden continuar treballant en una altra parcel·la», reivindicava a aquest mitjà Josep Pujades, cap d’aquest servei municipal, a l’iniciar-se la reforma aquest octubre. Advertia també que la intervenció se centra a la superfície, no al subsol com passa amb túnels o grans infraestructures, cosa que facilita que aflorin restes més modernes com vies de tramvia. «La calçada central i la part superficial s’han remogut molt» al llarg dels segles, afegia, perquè la Rambla exerceix de passeig ciutadà des del segle XIX.

Les obres de la Rambla de Barcelona destapen també llambordes i vies de l’antic tramvia

La reforma treu a la llum vestigis de la mobilitat del segle passat, com ja va passar al carrer Girona de l’Eixample

El més llegit