Els problemes dels nous trens del metro: arriben amb retard i són més amples del previst

Les mesures dels nous trens de les línies 1 i 3 del metro de Barcelona generen controvèrsia. Els primers combois de la partida més àmplia mai comprada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s’han revelat una mica més amples de l’esperat en els assajos en què s’han sotmès a examen, segons coincideixen set treballadors consultats per EL PERIÓDICO. Assenyalen que el problema es troba en els estreps, el peu que sobresurt de les portes dels vagons per salvar la distància amb l’andana. En canvi, la companyia desmenteix que els combois rasquin amb andanes i galeries. Les fonts de la plantilla expliquen que les plataformes són més folgades que les dels combois que segueixen en funcionament i afirmen que han fregat instal·lacions dels túnels i les estacions. Passa almenys a l’L1. De resultes de l’imprevist, comenten que s’està ressituant cablejat i s’efectuen altres modificacions per evitar riscos i danys. Per la seva banda, TMB nega la major. Afirma que els canvis per adaptar la xarxa als vehicles són «puntuals i aïllats». Els emmarca «dins dels procediments habituals» en la posada a punt dels prototips acabats de facturar. A més, recalca que les dimensions dels trens són idèntiques a les de la flota actual, que inclou models pendents de retirar que contenen amiant en peces de la maquinària i la pintura que entapissa els baixos. La substància nociva es va identificar als vagons el 2018. A partir d’aquell any, es va diagnosticar a 28 treballadors en actiu amb alteracions pleurals presumptament desenvolupades per haver estat exposat a la pols tòxica del material. Un jutjat va dictar al juliol la primera sentència que reconeix la mort d’un operari del metro de Barcelona per culpa de l’amiant. «No és gens normal» Un empleat que participa en les proves que es practiquen tres dies a la setmana fora de l’horari de servei opina que s’ha comès una fallada amb les dimensions de les plataformes de les portes. «No sé qui ha pres unes mesures que van tan justes que, a les primeres sortides, es fregava dins dels túnels. És el principal problema en les proves. No és gens normal», intervé. Un altre treballador també jutja que és estrany. «No és que el tren xoqui amb les parets, però els murs estan envoltats de cables i altres elements i està comprovat on s’està tocant. És una fallada de disseny», conclou. Un operari que coneix el cas de primera mà precisa que és habitual ensopegar amb algun contratemps quan es revisen els vagons acabats de sortir de fàbrica. «No és la primera vegada que passa, però és excessiva la quantitat de punts on es toca. És més del desitjable», observa. Per contra, TMB respon que els exàmens s’han superat «satisfactòriament». Gairebé 320 milions d’euros La companyia pública ha compromès 318,85 milions d’euros per adquirir 50 combois, fabricats per Alstom, que substituiran a la majoria dels que recorren ara l’L1 i l’L3. L’empresa va preveure que el primer prototip entrés en servei a l’L3 el maig passat i que un altre es contractés a l’L1 al juny. A partir de llavors, s’havien de subministrar dos vehicles nous cada mes, amb la perspectiva que tots transitessin a l’estiu del 2023. Tanmateix, cap tren nou ha començat a circular per transportar passatgers ni han arribat tots al ritme que es va anunciar. TMB admet que l’estrena s’ha retardat. De moment, disposa de dos models a l’L1 i dos més a l’L3, tots quatre en proves. La companyia calcula ara que el primer prototip cobreixi la ruta de l’L3 a partir del primer trimestre del 2023. En tot cas, desvincula la demora als resultats dels tests. «No és el motiu pel qual no estiguin circulant els trens, que estan arribant més tard del previst. Però sí que l’ha retardat una mica i caldrà veure com es munten els estreps perquè no toquin res», avalua un dels operaris coneixedors dels assajos. Els exàmens dels primers prototips van començar al setembre, segons un treballador que hi pren part. «Els primers van ser catastròfics. Va caldre tirar marxa enrere per no causar destrosses en la línia i que no funcionés l’endemà. Al principi, hi va haver estacions que van ser molt crítiques. Eren sis o set, vuit a tot estirar. S’han corregit bastantes coses, però encara en falten per arreglar», assegura l’empleat, que localitza encara punts de risc a les parades de l’L1 de Catalunya, Espanya i Santa Coloma. El mateix operari afegeix que s’han tret les plataformes «per continuar fent proves». Comparteix amb un company que els estreps del primer vagó i l’últim són els que més amenacen de provocar un esquinç. «S’han hagut de retirar o recol·locar instal·lacions fixes, com escales, algunes gomes al caire de l’andana o el suport d’alguns cables», precisa un empleat. «Han canviat cables de lloc, caixes de subministrament, mangueres... Tot el que s’ha vist que s’ha passat just s’ha modificat», indica un altre. Un tub arrencat Els operaris consultats aclareixen que els vehicles no han arribat a trencar equips de túnels i estacions, si bé han detectat que la distància és massa estreta entre els estreps i algunes zones de maniobra i de les parades. «Ha fregat en molts llocs i es continua anant amb compte. En alguns punts fa por passar, fa la sensació que el tren es mengi alguna cosa, però no s’ha arribat a l’extrem d’arrencar peces. Sí que s’han trencat bastantes plataformes», diu un treballador. Un tècnic de manteniment afegeix que un comboi nou es va carregar una canonada d’aire a pressió en una cotxera. Testifica que allà també ha sigut necessari retocar instal·lacions per prevenir contratemps.

Els problemes dels nous trens del metro: arriben amb retard i són més amples del previst

Operaris del suburbà revelen a EL PERIÓDICO canvis en estacions i túnels per evitar rascades amb els estreps dels nous models de l’L1 i l’L3

Per la seva banda, TMB afirma que els canvis per adaptar la xarxa als vehicles són «puntuals i aïllats» i els emmarca «dins dels procediments habituals»

El més llegit