La gerent del Consorci del Besòs: «Falten inversions, però l’actitud cap als nostres barris ha canviat»

L’últim tram del Besòs abans de desembocar al mar concentra alguns dels barris amb menys renda de Catalunya. És una constant des de fa anys. Les alcaldies de les cinc ciutats del tros final del riu (Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac) tornen a instar la Generalitat i altres administracions a mitigar carències. Els ajuntaments s’han compromès a remetre-les amb la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, que apressa que les promeses passin ja als fets. Les associacions de veïns reclamen més poder per al Consorci del Besòs, un òrgan per ara discret, i proposen que coordini i unifiqui polítiques comunes contra les privacions. L’organisme es troba en procés d’adoptar uns nous estatuts i la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estan a punt de desembarcar en el seu si, amb vista que comandi la reforma urbanística al voltant a les Tres Xemeneies. Carme Ribas és la seva gerent. ¿Què fa el consorci per revertir la pobresa entorn del riu? Tot el que fem, en el fons, és intentar millorar les condicions d’habitabilitat del Besòs. Tot s’encamina a combatre la pobresa, directament o indirectament. Una altra qüestió és la capacitat del consorci. Treballem sota encàrrec i no tenim un pressupost d’inversions per implementar projectes. Preparem temes perquè les administracions hi inverteixin. ¿Al Consorci del Besòs li ha faltat incidència en política social? ¿Ara en tindrà més? Tot el que es fa és perquè així sigui. La incapacitat per tirar endavant en alguns moments perquè necessitàvem la Generalitat, l’AMB o la Diputació porta a replantejar el consorci. Podem ser una millor eina si aquestes administracions s’hi incorporen. Per molt que treballem amb els ajuntaments, la inversió ve per altres vies. ¿I el Consorci del Besòs tindrà una agenda pròpia d’assumptes socials en els quals incidir? Ja ho veurem. Ara treballem colze a colze amb la Generalitat en el sector de les Tres Xemeneies i la zona de barraques de Montcada i Reixac. Són dos grans assumptes que tenen a veure amb la millora de les condicions de vida al Besòs i que donen força al consorci. ¿Passarà moltes o poques vegades més? Seran tantes com els nostres dirigents vulguin. Les alcaldies de l’entorn del Besòs continuen demanant inversions, un clamor que ja les va unir fa set anys. ¿Què ha fallat perquè no s’hagi satisfet? Barcelona ha incrementat moltíssim les inversions en els seus barris i, per exemple, Santa Coloma les ha rebut de l’Àrea Metropolitana per un valor important. La situació de la zona s’ha posat més sobre la taula i s’han fet esforços parcials. Però, ¿hi ha hagut un projecte per al Besòs firmat per totes les administracions i amb pressupost? No ha existit. ¿Fa falta? Potser sí, almenys per coordinar inversions i que no caiguin de forma aïllada. S’han fet esforços parcials, ¿però hi ha hagut un projecte per al Besòs de totes les administracions i amb pressupost? No ha existit ¿Per què no ha existit aquest gran projecte? Hi ha hagut intents i tots coincideixen molt. Estan clars els eixos. Falta organitzar la governança i la inversió. Els grans problemes de fa set anys i els actuals són els mateixos al Besòs. Sí, però, com diu l’alcaldessa de Santa Coloma [Núria Parlon], es destaquen els índexs de vulnerabilitat del Besòs però no es posa en valor el seu poder de resiliència i de tirar endavant. Si té uns índexs tan dramàtics, ¿com és que no ha explotat? Hi ha un nivell de col·laboració, d’organització i d’ajuda que potser no està tan present en altres llocs. ¿Per què caldria confiar que ara hi haurà més inversió per afrontar problemes persistents? Les administracions i les associacions de veïns han fet un pas gegant organitzant-se i posant-se d’acord. És un escenari nou, almenys de governança. Després falta que arribi el finançament. Amb els estatuts actuals, les aportacions dels cinc ajuntaments sumen 961.000 euros a l’any. Amb l’entrada de la Generalitat i l’Àrea Metropolitana, pujaran a 2,3 milions. ¿Què farà el consorci amb l’increment? El consorci s’ha de reestructurar primer, amb una direcció i un consell nous que ho hauran de decidir. Però els diners no seran per rehabilitar la nau de turbines de les Tres Xemeneies o per comprar vivenda. No serà inversió directa, que ha de venir per altres vies. Sí que enfortirà el consorci per impulsar més treballs, estudis i projectes. Els canvis aniran a poc a poc i, perquè es notin, es necessitaran cinc anys com a mínim El Consorci del Besòs tindrà un paper en el desenvolupament del ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies, que la Generalitat vol que sigui un node d’empreses amb projecció internacional. En paral·lel, Netflix està invertint en els seus estudis de Madrid. ¿Es pot creure en un projecte potent a Catalunya? La voluntat hi és, i és clara. La indústria audiovisual i del videojoc a Catalunya és potent. Que aquest sector tingui seu i presència aquí pot atraure firmes europees. No són castells en l’aire. Per primera vegada, veig una iniciativa real i viable per transformar les Tres Xemeneies. ¿Hi ha risc que les polítiques per millorar el Besòs es focalitzin massa en les Tres Xemeneies i eclipsi les necessitats a atendre els barris? És evident que és un perill, perquè és un projecte llaminer i vistós. Però les alcaldies van a una aliança no només per les xemeneies, sinó per un desenvolupament integral del Besòs. El ‘hub’ irradiarà a tota la zona i posa les condicions per renovar els polígons amb activitat productiva del segle XXI. Pot ajudar molt, però els altres temes no s’han d’abandonar i són importants, com la rehabilitació de vivendes. L’actitud de les administracions cap al Besòs ha canviat. El que falten són una nova governança i inversions. Però l’actitud ha canviat moltíssim. Porto cinc anys aquí i, al principi, el cas era relatiu. Ara hi ha capacitat de recepció i voluntat de comprometre’s. ¿En quants anys s’haurien de revertir els dèficits al Besòs? És difícil dir-ho. Són grans canvis, molt lents. Aniran a poc a poc i, perquè es notin, es necessitaran cinc anys com a mínim.

La gerent del Consorci del Besòs: «Falten inversions, però l’actitud cap als nostres barris ha canviat»

Carme Ribas, responsable de l’òrgan, confia que es transfereixin més fons cap a una de les zones més empobrides de Catalunya i s’estenguin més enllà de la remodelació de les Tres Xemeneies

El més llegit