La inseguretat s’enquista rere l’estació de França: «És una esplanada abandonada»

El deteriorament del Baluard de Migdia, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, s’ha anat estenent per tota la zona que l’alberga. Els veïns i comerciants que conviuen al costat dels vestigis de la muralla que van ser fortí durant el setge de 1714 veuen amb indignació i por la deriva als voltants d’aquest patrimoni històric. Per a més preocupació, els veïns han vist com aquest estiu una plaça situada entre el baluard i l’estació de França ha viscut un greu repunt de delinqüència i vandalisme, segons expressen en una carta dirigida a la secció Entre Tots d’EL PERIÓDICO. EL PERIÓDICO ha pogut comprovar l’estat de la zona i ha obtingut múltiples veus coincidents. «Fa molt de temps que rebem queixes. Malgrat això, molts veïns van ser traslladats a una part dels pisos nous de lloguer social que hi ha allà», explica Manel Martínez, vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta. «Ja abans de la pandèmia es va informar l’ajuntament que hi havia assentaments de persones sense sostre. I ara, després de la pandèmia, continua la degradació i la mala praxi netejant, desratitzant i desinfectant», defensa. Martínez assenyala els serveis de neteja: «No és només mala gestió o abandonament, sinó que els serveis municipals que s’encarreguen d’això no actuen conscientment com cal». «No treuen ni les males herbes, hi ha quilos d’escombraries amuntegades i tenen pintada la muralla», es queixa l’Esther, veïna de la Barceloneta, que sol passar per la zona per agafar el tren. Assenyala que fa temps que no veu cap millora a la plaça. «L’ajuntament la té abandonada totalment», critica. Pedrades i bolsos robats «Els sorolls relacionats a l’ús i manteniment de l’estació de França ja gairebé els tenim integrats, però aquest espai s’ha convertit en una esplanada abandonada, un cau de rates, on els lladres venen a llençar els bolsos que roben i repartir-se el botí del dia. També venen a drogar-se amb el gas que venen per inflar globus», expliquen els veïns que viuen a la plaça sense nom annexa al baluard. A més, senten que s’ha produït un repunt de delinqüència i incivisme els últims mesos. «A l’estiu es reunien a la plaça, llançaven pedres a les finestres de les cases, trencaven els vidres de l’estació, es drogaven amb els globus...», assegura una veïna que, per por, prefereix que no se citi el seu nom. «Em fa por que vinguin amb un patinet i em tirin a terra, em robin o em clavin un pallissa», confessa. La mateixa veïna viu en un pis de lloguer social i va tenir una crisi d’ansietat fa uns mesos a causa dels aldarulls: «Ha sigut l’única vegada que he trucat a la policia, malgrat que ja han vingut més vegades perquè els veïns estem farts. Però aquell dia em tenien boja. Em llençaven pedres a la finestra. Sort que tenia les persianes abaixades... També llençaven ampolles de vidre a l’estació. Un desastre». Els veïns conviuen amb persones sense llar que, segons expliquen, van i venen: «Els van desallotjant, però sempre hi acaben tornant». També s’ha convertit en rutina trobar-se cada nit bolsos amb documentació dins o joves inhalant globus inflats amb òxid nitrós, també anomenat ‘gas del riure’. Els veïns declaren que se senten abandonats. El cost dels grafitis Qüestió al marge són les pintades que han tacat el baluard de Migdia i el seu contorn. Després de les habituals instàncies dels veïns per arreglar aquest racó de Ciutat Vella, l’Ajuntament de Barcelona ha començat dies enrere a esborrar grafitis dels edificis que envolten el jaciment. Veïns consultats asseguren que almenys una comunitat de propietaris ha rebut un avís informal del consistori perquè assumeixi les despeses de treure les pintades de les torres de ventilació d’un garatge, que no tenen valor patrimonial. La mateixa comunitat afirma que ha requerit en sis ocasions en els últims mesos a l’ajuntament perquè arregli el recinte històric. El cost d’eliminar els grafitis puja a uns 800 euros per als propietaris, que han de decidir ara si els abonen. «Si ens diuen que s’han de pagar, es farà, però em sembla abusiu», respon un veí. Al seu torn, el consistori examina amb el servei d’arqueologia municipal les tasques a efectuar per acabar amb les pintades que encara impregnen els murs del fortí, amb segles d’antiguitat i catalogats amb un alt nivell de protecció. Èxode comercial A part, els comerços que habitaven els baixos dels edificis a l’entorn del Baluard de Migdia han anat desapareixent del mapa. «Abans teníem una clínica mèdica i una botiga d’esports d’una marca important, però totes dues van tancar», afirmen a l’Agrupació de Comerciants de la Barceloneta. L’organització denuncia incivisme i inseguretat: «És una zona conflictiva, hi acampen a la nit, fan foc, pinten fins i tot els vidres dels comerços... La resta de locals que continuen en marxa han hagut de posar reixes per tot arreu». Així mateix, l’agrupació veu deficiències en la cura de l’espai patrimonial i proposa «fer la muralla més dinamitzada, posar-la en valor, que hi hagin visites guiades i que algú vigili el baluard». En tot cas, adverteixen que és difícil que nous comerciants s’estableixin a la plaça a causa del precari estat de l’entorn.

La inseguretat s’enquista rere l’estació de França: «És una esplanada abandonada»

Veïns i comerciants lamenten la degradació d’una plaça limítrofa al Baluard de Migdia, focus de misèria i incivisme

El més llegit