¿Per què el passeig de Gràcia ja és l’eix més cotitzat d’Espanya?

El passeig de Gràcia ja és formalment l’eix comercial d’or a Espanya. El carrer on totes les marques volen ser i on estan disposades a pagar els preus més alts de lloguer. Aquesta vegada ha superat per molt poc la competència directa a Barcelona (el Portal de l’Àngel, que solia encapçalar el rànquing) i els carrers ‘top’ de Madrid. I ho ha fet a base de resiliència, després del mal trago de la pandèmia, que també va afectar el passeig, tot i que no tant com altres carrers de les anomenades zones ‘prime’ o de primera línia. Però també per les seves característiques diferencials. De fet, el 2019 el passeig sumava cinc locals disponibles per llogar (normalment, amb relleu ràpid) i el segon trimestre del 2021 (després del malson sanitari) va arribar als 18 de tancats. En aquests moments, n’hi ha una desena sense ús, tot i que alguns tenen contractes imminents o reactivacions ben aviat. Només uns quants estan encallats per les seves particularitats estructurals. No obstant, hi ha cua de marques a l’aguait a la recerca del seu espai idoni. I això que diverses firmes paguen al tram de luxe 60.000 euros mensuals per uns 200 metres quadrats i quantitats en aquesta línia en funció de les dimensions. Alguns detalls els aporta a aquest diari Domènec Casellas, responsable de Retail a Espanya de Cushman & Wakefield, la consultora immobiliària que dimecres va publicar la seva classificació ‘Main streets across the world’, amb els 92 carrers comercials més cotitzats del món, en què el passeig de Gràcia ocupa el lloc 18 i la Cinquena Avinguda de Nova York és la més cara. Malgrat aglutinar el comerç de luxe, el passeig de Gràcia mai havia estat al capdavant a Espanya, perquè l’informe mesura el preu més alt per metre quadrat (i no total), i solia imposar-se el Portal de l’Àngel, com a referent de les grans marques populars, en continu estira-i-arronsa per atreure el màxim de locals en un carrer particularment curt i molt disputat. Fins a 300 euros per metre quadrat Però el 2022 no només ha portat la recuperació del consum a peu de carrer i la de l’indispensable turisme per al comerç de centralitat (que no es nodreix de veïns de la zona, sinó «de tota la ciutat i el món»), sinó que ha posat de manifest la notable fortalesa del passeig de Gràcia davant la crisi prèvia. El cert és que ha guanyat per molt poc la rival local i les madrilenyes Serrano i Gran Vía, i amb Preciados una mica més distanciada. L’eix barceloní que va de la plaça de Catalunya a la Diagonal lidera el podi amb una renda de 2.677 euros per metre quadrat i any, que suposen 223 euros per metre quadrat i mes. Al tram superior del passeig, que concentra un 60% de l’oferta total i alinea les marques de luxe, el preu de renda assoleix fàcilment els 300 euros per metre quadrat, relata Casellas. Ser el carrer comercial més cotitzat del país implica, per sobre dels diners, que tots els grans operadors hi vulguin posar un peu i ser un punt de referència imprescindible per al comprador. Per això, la recuperació ha sigut vigorosa i amb un taxa de disponibilitat de només un 6% als seus 170 establiments (un 8,5% en termes de metres quadrats) aquesta tardor, tot i que sense cap de lliure a la part de botigues més elitistes. En altres carrers del centre, els locals no actius representen encara dos dígits percentuals. Al passeig els preus de locals al mercat han baixat un 15%, xifra la consultora, inclosos immobles que fa temps que esperen parella per les seves particularitats. Per exemple, el que va ser el Bulevard Rosa, per la seva gran mida, però amb hàndicaps com la baixa altura dels sostres, o d’altres perquè tenen escales, o una façana estreta. El president de l’Associació del Passeig de Gràcia, Luis Sans, posa en relleu el bon moment del passeig: «no va arribar a tenir tantes baixes ni caigudes de preu com altres zones». El seu equilibri comercial, amb un 40% de comerços de l’anomenat mercat de masses, i la resta, de luxe; amb naus capitanes de diferents multinacionals; amb gastronomia amb estrelles Michelin; amb interès cultural i dos filons turístics de primer ordre com els edificis de Gaudí són clau perquè hi hagi llista d’espera d’operadors que busquen una determinada mida o emplaçament. És comú que un arrendatari deixi un local sol per mudar-se a un altre de millor, com han fet Adidas o Hermès, per exemple. O que hi continuïn arribant firmes de prestigi com, recentment, Ralph Lauren. Significa que el passeig no ha patit tant la desertització de visitants ni alguns problemes que han afectat el Gòtic per la pandèmia. I que molts operadors van aconseguir arribar a acords temporals sobre les seves rendes. La temporada turística ha sigut bona al passeig, tot i que les vendes a viatgers encara estan un 25% o 30% per sota de les del 2019, en absència de turistes xinesos i russos, sobretot, tot i que pal·liades amb l’auge d’americans i europeus. No obstant, Sans espera una bona campanya de Nadal, atesa la quota de visitants de la resta de la ciutat i de Catalunya que ha fidelitzat la zona. En aquest sentit, una altra de les claus de l’èxit ha sigut el seu esforç per posicionar-se com a eix de passeig obligat, amb reclams com la il·luminació nadalenca de disseny propi que encapçala fa anys. Aquest dijous, precisament, encendran la seva nova proposta, basada en l’estrella de la Sagrada Família, que no dubta que «causarà sensació», ja que lluu «fins i tot de dia». Casellas argumenta, a més, que el passeig de Gràcia té elements comparables als Camps Elisis, a l’aglutinar tants atractius, que no tenen altres carrers que el segueixen al rànquing espanyol, ja que tenen la seva oferta cultural o de moda més repartida per zones.

¿Per què el passeig de Gràcia ja és l’eix més cotitzat d’Espanya?

El fet de resistir millor a la pandèmia que altres eixos, el mix de luxe i marques populars i l’imant cultural turístic han posat els seus lloguers per primera vegada per sobre dels del Portal de l’Àngel i dels millors carrers de Madrid

El més llegit