Frustració en la restauració de Barcelona: només una de cada tres aconsegueix consolidar la terrassa covid

La recta final de la tramitació de l’allau de peticions (gairebé 2.800) per consolidar les ampliacions o noves terrasses que es van autoritzar de manera extraordinària durant la pandèmia continua oferint balanços que «frustren els restauradors». De mitjana, dues de cada tres són denegades fins ara, en concret un 64,6%. L’ajuntament tenia previst finalitzar el procés aquests dies, però encara no s’ha resolt una quarta part dels expedients. Les dades disponibles a data de 18 de novembre, amb 1.910 casos comunicats, són de 1.296 de descartats i 676 d’aprovats, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO.Por això, el sector reclama més llum verda als expedients encara pendents i per als centenars que han recorregut el no. S’aferren a la promesa municipal que la gran majoria en calçada podria ser consolidada, però tampoc està sent així. Cal tenir en compte que cada operador que ha presentat sol·licitud per a la seva continuïtat (més de 800 ho van descartar d’entrada perquè no podien assumir-ne la despesa) ha hagut de desemborsar gairebé mil euros pels estudis d’enginyeria previs. Uns diners a fons perduts si la sol·licitud és rebutjada pels serveis tècnics de l’ajuntament. Això està causant gran malestar, sobretot en els negocis petits, ja que els costa més fer aquest esforç econòmic. Els aprovats hauran d’assumir una inversió d’entre 2.500 i 2.700 euros per taula, més els complements, per adquirir el disseny homologat de terrassa. Cal destacar que, respecte al balanç anterior publicat per aquest diari, a principis de setembre, la situació és una mica més favorable per al sector de la restauració. En aquell moment, amb el 55% dels expedients resolts, només el 29,9% van obtenir un sí, mentre que ara aquest percentatge ha crescut al 35,4%. «Es fan petits avenços», però queden molt per sota de les expectatives dels bars i restaurants de la ciutat, assenyala el director general del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, que fa una crida als districtes perquè reverteixin la situació. Concretament, el consistori va afirmar a l’estiu del 2021 que la consolidació seria gairebé automàtica per a les terrasses en calçada. I tot i que la setmana passada va avançar que en aquest àmbit ja hi havia unes 500 aprovacions sobre plataforma de «disseny», cal recordar que hi va haver més de mil peticions. De la mateixa manera, els qui tenien més números per revalidar les seves terrasses eren els 875 empresaris que abans de la covid no en disposaven. Però fins ara se n’han aprovat 290, se n’han denegat 286 i queden 299 pendents de tramitació. Diferent sort en els districtes Segons la patronal, deixant de banda les sol·licituds desestimades en els espais que el govern municipal considera saturats (Enric Granados, Aribau i Muntaner, rambla Catalunya i altres punts) i les afectades per processos de transformació urbanística (superilles, carrils bici i d’altres), «hi ha denegacions que responen a una interpretació incorrecta de l’ordenança». Al·ludeixen a les que no es poden col·locar davant l’establiment (terrasses desplaçades) o les que sobrepassen els límits de la façana. Pallarols insisteix que després de la recent modificació de la normativa aquests supòsits s’han ajustat i «no hi ha impediments» per desembussar la situació. D’aquesta manera, el gremi estima que «més de 400 denegacions, un cop revisades, podrien convertir-se en autoritzacions si el govern posa en pràctica els criteris flexibles de l’ordenança». En el cas contrari s’obriran processos judicials, tot i que part dels afectats no podran fer-ho per falta de recursos. Poques setmanes abans que es completi el procés, sorprèn també la desigual sort que tenen uns o altres districtes. En alguns casos per les particularitats i densitat o no de vetlladors, en d’altres per l’aplicació menys rígida dels criteris. Respecte a setembre, hi ha quatre districtes que han augmentat més el percentatge de noves aprovacions que la mitjana (de 5,5 punts): Ciutat Vella, Sant Martí, l’Eixample i Nou Barris. La patronal posa en valor els casos de Sant Martí i l’Eixample, ja que concentren gairebé la meitat de totes les sol·licituds. El cas de Ciutat Vella és el més qüestionat perquè, malgrat tot, continua liderant les negatives amb un 90% de peticions descartades. Per contra, Sarrià-Sant Gervasi dibuixa l’escenari contrari amb el 85,7% d’aprovacions, una xifra que «demostra que si es vol es pot», remarca el director de la patronal. En molts districtes, les aprovacions representen entre un 40% i un 44%, tot i que el percentatge mitjà de la ciutat cau per les xifres de l’Eixample, on només es concedeixen el 28,4%. Per això, reivindica sobretot que en aquests dos districtes amb les mínimes consolidacions de terrassa covid es revisin els casos i «eviti el desastre» en les pròximes setmanes.

Frustració en la restauració de Barcelona: només una de cada tres aconsegueix consolidar la terrassa covid

La retardada tramitació entra en la recta final, a falta d’una quarta part per resoldre de les gairebé 2.800 sol·licituds

La patronal reclama a l’ajuntament que obri l’aixeta i compleixi les seves promeses

El més llegit