Comerç i restauració reclamen a Colau un pacte urgent sobre mobilitat

Tot just sortits d’una pandèmia que va fer estralls en algunes zones comercials de Barcelona i amb el llast de la vertiginosa pujada de preus de subministraments i matèries primeres, dos sectors econòmics clau, el comerç i la restauració, alerten que rere el suflé nadalenc vindran uns mesos d’hivern dur per a l’activitat econòmica. Un panorama en el qual les polítiques de mobilitat de l’ajuntament d’Ada Colau suposen pals a les rodes per als dos sectors, afirmen. Patronals dels dos fronts reivindiquen més diàleg i un pacte que permeti afrontar els reptes de l’emergència climàtica sense llastar la seva activitat. Així ho van reclamar dijous a la tarda en el debat sobre Model de Comerç i Activitat a Barcelona que va tenir lloc al Palau Macaya dins del cicle que organitza Barcelona Futur. Uns i altres van posar sobre la taula la falta de comunicació en molts temes clau amb el govern municipal i la urgència a l’hora de reajustar les polítiques de mobilitat, aconseguir un pla de suport per afrontar la inflació que amenaça els seus negocis, arribar a un acord que no castigui els horaris de les terrasses de la restauració, reactivar el centre comercial de la ciutat i cuidar el turisme, que tant en eixos cèntrics com en altres de barri s’ha convertit en imprescindible per a la salut de molts negocis, van coincidir a reconèixer. Alfons Barti, director de Barcelona Comerç (entitat que uneix els eixos comercials de barri, de Sants a Sant Andreu) exigeix ajudes urgents per al comerç de proximitat per afrontar el pes de l’imparable augment dels subministraments, ja que tot i que esperen una «bona campanya de Nadal», hi ha molta por pel que pugui passar després. El turisme no tornarà amb força fins a la Setmana Santa, i tant ell com Nuria Paricio (directora de Barcelona Oberta, que alinea els eixos cèntrics i turístics), Pere Chías (president del Gremi de Restauració de Barcelona) i Jordi Bordas (gerent de l’Eix Comercial del Raval) alerten sobre la fragilitat de l’activitat econòmica després de tantes envestides i en molts casos amb crèdits ICO a la motxilla. Mirada global per a Ciutat Vella Paricio ha reivindicat «una mirada global» per decidir què vol fer Barcelona amb el nucli de Ciutat Vella, abans que es converteixi en una ciutat «dònut» desproveïda de vida a l’epicentre. La pandèmia (i l’absència de viatgers) va castigar molt més que qualsevol altra zona el Gòtic, perquè, a més, els barcelonins es van bolcar en les compres pròximes als seus domicilis i «es van desenamorar» del centre, i li ha costat tornar-hi. Trobar un equilibri entre els turistes (que han tornat amb energia a l’estiu) i els visitants de la resta de la ciutat continua sent una assignatura pendent, per a la qual l’experta reclama un pla estratègic. «La campanya de Nadal serà bona, però ¿i després? Urgeixen mesures sobre la crisi de subministraments» Alfons Barti. Barcelona Comerç En aquest sentit, tots els ponents han criticat que les polítiques restrictives amb el cotxe (de les superilles a les reformes qüestionades com la de la Via Laietana i Consell de Cent) estan «fent mal» a tot el territori en termes de comerç. Frena les visites al centre dels visitants metropolitans a falta de transport públic de qualitat, han coincidit, però també complica les compres i la logística a molts barris. Els accessos restringits perjudiquen diverses activitats (del mobiliari a l’ortopèdia), ha apuntat Bordas, mentre que Barti es queixa dels problemes en la distribució. «Falta diàleg. No tots poden viure només dels veïns». I Chías constata la baixada de facturació que suposa perdre clients que arribaven amb cotxe a molts restaurants de la ciutat i que no tenen una bona alternativa. Cap a la digitalització Bordas assumeix que a aquesta crisi el Raval ha hagut de sumar-hi l’escassetat de recursos per bolcar-se en la venda ‘online’ i la digitalització. «Són comerços petits sense pressupost per a aquesta inversió», destaca. No obstant, la resta consideren que la pandèmia ha obligat a fer un impuls a la digitalització, però reivindiquen ajudes (municipals i des dels fons europeus) per estendre-la més a tot el petit comerç. Tot i que la venda il·legal ha millorat molt quant a ‘top manta’, les queixes segueixen en vigor pel que fa a la venda de llaunes a les zones d’oci, i continua preocupant molt la inseguretat. Les dades policials, afirma Barti, no coincideixen amb les queixes dels seus associats, que moltes vegades no poden denunciar els furts per falta de temps i mitjans. Paricio ha insistit en la necessitat que les administracions assumeixin la pressió contra la delinqüència, perquè deixin de ser els comerciants i empresaris els que «empenyen» per demanar més policia o més recursos judicials, com passa des de fa anys. «L’ajuntament no pot continuar posant tantes traves a l’activitat econòmica» Pere Chías. Gremi de Restauració La qüestió de la col·laboració publicoprivada, tan arrelada a Barcelona, és un altre dels punts que més preocupa el sector, que no se sent representat a les taules de treball participatives que orquestra el consistori en relació amb diferents actuacions urbanístiques i de ciutat. En general se senten poc escoltats i representats. Chías creu que la participació de la FAVB en moltes decisions de ciutat està sobredimensionada en proporció amb la seva representativitat real en temes clau com les terrasses (la retallada horària de les quals provoca el rebuig de totes les patronals) i Paricio que moltes d’aquestes taules acaben sent un «paperot» en què les decisions estan preses per endavant. Bordas apunta que les reunions a les sis de la tarda fan fora el comerç de la participació real. «Som els que entenem el territori», assevera Barti. ¿Les seves urgències i peticions per als pròxims mesos i anys? A curt termini hi ha coincidència a demanar marxa enrere en les restriccions a la mobilitat amb cotxe. «Cal pensar la ciutat amb tres milions de persones, en clau metropolitana i amb els 900.000 vehicles que hi entren cada dia», insisteix la representant de Barcelona Oberta. També polítiques que esmorteeixin les despeses energètiques disparades i més facilitats per aconseguir llicències i afavorir l’emprenedoria remarca Barti. Des del Gremi de Restauració s’advoca per un «govern local fort» que no perjudiqui l’activitat econòmica. «Sense la restauració no hi ha benestar social», remarca Paricio. «Voldria que Barcelona tornés a ser la ciutat que tots admiraven amb enveja» Nuria Paricio. Barcelona Oberta A més de protagonisme, comerç i restauració demanen a mitjà i llarg termini que es treballi per dignificar laboralment els dos sectors, plans per posar en valor els negocis autòctons que atorguen personalitat a la ciutat, la promoció del turisme de qualitat i un pacte nacional de comerç a 10 anys que no depengui del color polític, apunta Barti. Paricio demana, en resum, «que Barcelona torni a ser la ciutat que tots admiraven amb enveja».

Comerç i restauració reclamen a Colau un pacte urgent sobre mobilitat

Representants de les dues patronals reivindiquen tenir més pes en les decisions estratègiques que afecten la ciutat

Demanen mesures per afrontar les pujades dels subministraments i un pla per reconnectar la ciutadania amb el centre de Barcelona

El més llegit