El català ha sigut aquest dimarts el nou motiu de discrepància entre Barcelona en Comú i el PSC, els dos socis del govern municipal de la capital catalana. Les dues formacions s’han dividit en la comissió de Drets Socials de l’ajuntament davant les propostes antagòniques que Cs i ERC han presentat sobre l’ús de la llengua catalana en actes del consistori.

Els comuns de l’alcaldessa Ada Colau s’han alineat amb Esquerra i Junts per desestimar la contraproposta amb què la formació taronja ha advocat pel bilingüisme i la llibertat d’elecció d’idioma davant una proposició dels republicans, que han reclamat que el català prevalgui en els pregons de la Mercè, les intervencions dels regidors i la programació cultural municipal. En canvi, el PSC s’ha posat del costat de Cs, al costat de PP i de Valents. Més tard, el bipartit s’ha reconciliat rebutjant el prec d’ERC, frustrat perquè el principal partit de l’oposició s’ha negat a retirar la petició de prioritzar el català també en el discurs de la festa major.  

El debat ha propiciat que l’oposició remarqui les diferències que Barcelona en Comú i PSC han tornat a evidenciar. El regidor socialista Joan Ramon Riera ha afirmat que el procés independentista ha provocat que la llengua catalana estigui en retrocés entre els joves de la ciutat, segons adverteix una recent enquesta municipal, ja que els resulta «antipàtica». «Cal tornar a fer-la atractiva. El talibanisme identitari ha generat rebuig social i més dificultats per promoure el català entre els joves», ha advertit Riera.

Per la seva banda, el tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Martí (Barcelona en Comú), ha considerat que els socialistes s’han desmarcat de la línia habitual de la formació, que va recolzar canviar la legislació a principis d’any per preservar la immersió lingüística a les escoles. «Espero que sigui una petita tempesta i que el PSC estigui en la majoria. No ens hem de felicitar mai que un partit vulgui sortir del consens de la llengua», ha assenyalat Martí.

El tinent d’alcalde dels comuns ha desmentit que el català es vulgui imposar al castellà i que l’espanyol estigui marginat a Catalunya. En canvi, Cs, el PP i Valents han parlat d’un «atac sistemàtic» als qui reclamen més ensenyament en castellà i han acusat l’executiu local d’incitar una suposada «imposició monolingüista».    

Embardissats pel pregó

D’altra banda, el govern de Colau s’ha mostrat crític amb el contingut de la petició d’ERC per potenciar el català en la programació cultural del consistori. Martí ha instat la republicana Gemma Sendra a modificar la súplica per no impedir que el pregoner de la Mercè pugui expressar-se també en castellà. «Li dona la raó als que fan el discurs que es vol imposar el català», ha avisat el tinent d’alcalde. Sendra ha justificat que Esquerra no pretén prohibir cap llengua. Alhora, ha criticat que el govern municipal acostumi a fer servir el castellà en actes en districtes perifèrics, com Nou Barris.

La discussió ha rebrotat a l’ajuntament mentre el govern municipal preveu presentar un paquet de mesures a finals d’any per frenar la regressió del català entre la joventut, especialment als districtes més humils. L’ajuntament ha encarregat a un grup de lingüistes i experts que elaborin una proposta. Junts i ERC s’hi van mostrar satisfets, si bé han opinat que la reacció del govern municipal arriba tard. En canvi, les forces del centre dreta constitucionalista han reiterat que també es pot protegir el castellà. 

El regidor postconvergent Joan Rodríguez ha opinat que les divergències entre comuns i PSC revelen que l’executiu local tindrà «un problema» per acordar una estratègia per fomentar el català. El regidor ha atribuït el vot dels socialistes a favor del bilingüisme a un «intent patètic d’apropiar-se d’un espai electoral en decadència en aquesta ciutat», amb referència a Cs. Martí ha replicat a Junts que no pot donar lliçons d’unitat en governs de coalició, en clara al·lusió a la ruptura de les forces independentistes al capdavant de la Generalitat.