La narrativa del desplegament de radars a Barcelona s’està posant interessant. Si això fos una obra de teatre, la cosa quedaria més o menys de la manera següent. Acte 1, març del 2021: la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, anuncia la ràpida instal·lació de 46 nous controls de velocitat a la ciutat, amb la novetat que es col·locaran a l’interior del nucli urbà. Acte 2, febrer del 2022: la nova responsable de Mobilitat, Laia Bonet, redueix el pla a menys de la meitat, 21 en total, i de la resta diu que ja es veurà, però deixa clar que no estan previstos per ara. Acte 3, setembre del 2022: amb quatre nous radars de tram ja en marxa des del maig, s’activen els 17 restants, que seran pedagògics i no multaran fins al gener. Acte 4, octubre del 2022: l’Ajuntament de Barcelona licita el manteniment de radars de punt durant els pròxims tres anys i, oh, sorpresa, s’inclou la llista completa dels 46 del primer acte. En aquest context, en aquesta representació hi ha dues possibles conclusions: els radars es posaran tot i que el consistori no ho admeti o l’ajuntament està disposat a pagar pel manteniment d’unes màquines que no té previst instal·lar.