Mobilitat

El transport públic de Barcelona no aconsegueix deixar enrere la covid

Les empreses públiques brandeixen plans de futur molt optimistes, però la realitat és que els costums post-covid i alternatives més eficients posen en perill el sistema

  • L’enquesta de mobilitat un dia feiner reflecteix una tendència a la baixa del metro i el bus que s’explica pel virus, però també per circumstàncies estructurals com el teletreball i la mobilitat activa

  • Les validacions a TMB estan al 91% de l’habitual abans de la pandèmia i la idea és incrementar un 20% abans del 2025, un objectiu que requerirà recórrer al màrqueting i no esperar que el passatge torni de manera natural

Jordi Otix

Les xifres i la lògica apuntaven en aquesta direcció. Ara també les enquestes: el transport públic surt de la pandèmia en una situació, si no delicada, com a mínim plena d’incògnites. I ja no tant per la desconfiança en temps de virus (que tampoc tenia gaire base, perquè es van fer ingents esforços per garantir la seguretat sanitària), sinó per elements aliens com el teletreball, les alternatives de ‘sharing’ i la crisi econòmica que tots els experts auguren per als pròxims temps. El metro de Barcelona està al 95% dels registres previs a la covid, mentre que el bus està al 85%, un percentatge molt similar al de Rodalies. L’enquesta de mobilitat un dia feiner del 2021, presentada aquesta setmana per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), deixa clar que el futur és una barreja de reptes estructurals i temporals.