Les seves morts passen desapercebudes. Ningú els plora quan els funeraris tapien els seus nínxols. Unes làpides grises, fredes. Sense ni tan sols un nom. Poc se sap de les morts dels que dormen, o han dormit, als carrers de Barcelona. Tampoc és fàcil reconstruir la seva història. Han explicat poc del seu passat, difícil de digerir. I els que saben de les seves penúries, de vegades prefereixen oblidar-les. El record fa massa mal per seguir endavant. Però la fundació Arrels insisteix que les ànimes dels que han viscut al carrer mereixen ser recordades.
col·lectius vulnerables
«El José vivia al carrer, però el seu cor era d’or»: Arrels recorda els 400 morts invisibles de Barcelona
Aquesta entitat, que atén persones sense llar, denuncia que els qui dormen al ras viuen 27 anys menys que la resta
Els usuaris del taller La Troballa recorden emocionats el Salah i el José, que van morir de mort sobtada després d’anys al carrer
A1-158657887.jpg /
Temes:
El més llegit
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- Remuntada històrica del Barça
- Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà