Front comú per implantar videovigilància a la Mina

La crònica de successos ha sigut cruel amb la Mina, un barri obrer en essència i no tan distant en els seus esforços a altres veïnats del contorn empobrit de Barcelona, però condicionat per l’estigma durador amb què se l’ha marcat a costa dels seus veïns. El llasten el tràfec amb estupefaents enquistat en algunes vivendes, les esporàdiques batudes policials contra el mercadeig mai erradicat en aquest extrem de l’extraradi i la commoció d’algun crim que esdevé de tant en tant, com els dos homicidis recents ocorreguts en un lapse d’un parell de setmanes, amb rerefons molt diferents entre si. «El problema és la droga i totes les seves derivades», afirma l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete. «Si la droga no existís, la Mina tindria potser vulnerabilitat, però seria un barri com el Besòs, de gent treballadora», dedueix la regidora, que al·ludeix també a certes intervencions policials que, després d’iniciar-se per un mer supòsit d’incompliment d’ordenances municipals, «han acabat convertides en un assumpte d’ordre públic». En aquest marc, l’ajuntament de la localitat enganxada a Barcelona es planteja implantar càmeres de seguretat al municipi, inclòs la Mina. Cañete recalca que el pla és encara embrionari i que no té dates clares per materialitzar-se, per a res immediates. Abans que res, està a l’espera de ser estudiat per concretar-lo una vegada que es desencalli un procés de contractació pendent d’adjudicació des de l’any passat. La licitació ha de permetre que Sant Adrià es doti de la infraestructura necessària abans d’estendre les càmeres, incloses les pantalles a la comissaria de la policia local per visualitzar les imatges. L’alcaldessa remarca que la idea no es restringeix d’entrada només a la Mina i, en tot cas, queda a expenses de rebre el beneplàcit de la comissió de videovigilància de Catalunya, que depèn del Departament d’Interior. No obstant, la regidora assegura que responsables de la conselleria veuen els dispositius amb bons ulls perquè serveixin d’auxili en les indagacions dels Mossos d’Esquadra. Comenta que ho van manifestar al govern local en una reunió recent, després de l’homicidi en què un home va morir tirotejat al carrer. «Ens van dir que es pot agilitar l’aprovació de la implantació de les càmeres si és la voluntat del municipi, perquè hi ha interès que es col·loquin. Per al departament, estaria bé que estiguessin a determinats espais de la Mina per ajudar en investigacions que té en marxa», explica Cañete. Anticipant-se als esdeveniments, membres del consistori i la Generalitat van parlar en la mateixa trobada sobre com dissimular els artefactes perquè no siguin vandalitzats. Aplicació de mòbil L’alcaldessa assenyala que la pretensió de partida del consistori era que la videovigilància resulti més aviat dissuasiva «en punts crítics de la ciutat i focalitzada inicialment per fer front a l’incivisme i la inseguretat». El consistori concep una xarxa de càmeres associades a una aplicació per a mòbil, amb la qual els ciutadans alertin la policia local perquè puguin examinar la gravació en cas de disposar d’un objectiu al lloc dels fets. «Pensem que, per exemple, es poden situar en trams no controlats on són habituals els abocaments de residus, i amb la mateixa finalitat que els Mossos d’Esquadra revisen les càmeres dels bancs o les comunitats de veïns quan ocorre un delicte», posa Cañete per cas. No obstant, el plantejament de la Generalitat implica atorgar encara més rellevància policial a la xarxa de càmeres que es prefigura. Interior ha evitat pronunciar-se sobre el projecte de videocàmeres a la Mina a preguntes d’EL PERIÓDICO. La conselleria sí que recorda que, per convertir-se en realitat, el consistori ha d’obtenir una autorització de la direcció general d’administració de seguretat de la Generalitat. Abans, la comissió de videovigilància ha d’avalar que es protegeixen els drets de privacitat i intimitat. En la sol·licitud per desplegar el sistema, l’ajuntament ha d’expressar «les circumstàncies que provoquen l’existència de risc o perill per a la seguretat ciutadana, i esmentar els antecedents de delictes, infraccions, agressions, danys, etcètera, comesos a la zona que es pretén videovigilar», apunta el departament. Petició de més agents En paral·lel, l’Ajuntament de Sant Adrià insisteix a exigir que es destinin més policies a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a la Mina, una petició reiterada des de fa anys. «Continuarem reclamant que es compleixi el conveni del 2003, que fixava que s’hi havien de traslladar 100 agents. Som lluny d’aquesta xifra», opina Cañete, que demana la presència «més activa i no tan reactiva» d’unitats d’«ordre públic» –com poden ser els antiavalots– als dispositius policials que s’ordenin al barri. L’alcaldessa lamenta que, per ara, Interior no atén les demandes. «Ens diuen que hi ha més barris similars i que no és l’únic on es donen problemes. Jo els pregunto si n’hi ha d’altres que siguin supermercats de la droga a Catalunya», replica. En qualsevol cas, Cañete remarca que la instal·lació eventual de càmeres no és en cap cas un substitutiu de l’augment de mossos que urgeix que s’assigni a la Mina. «No ha de ser l’excusa per no incrementar la dotació», esgrimeix.

Front comú per implantar videovigilància a la Mina

Sant Adrià recalca que el pla embrionari no es limitaria a un sol barri i afirma que la Conselleria d’Interior ho veu amb bons ulls per apuntalar investigacions policials a la zona castigada per la droga

El més llegit