La precarietat de l’elit del bàsquet femení a Barcelona: «Si fossin homes, estaria resolt»

Les millors jugadores de bàsquet a Barcelona s’ho han de pensar dues vegades abans de llançar un triple. «Hem de portar molta cura des d’on tirem a la carpa en què entrenem. Cal calcular bé el tir perquè, si no, la pilota toca el sostre», explica Vanesa Verbo, capitana de la Lima Horta Barcelona, enquadrada a la Lliga Challenge, equivalent a la segona divisió nacional. El Barça, associat amb el Santfeliuenc, es desplaça a Sant Feliu de Llobregat per disputar el campionat de primera, així que no existeix cap conjunt a la capital catalana tan avantatjat com el Lima. Malgrat encadenar vuit temporades sense descendir, amb els mèrits no n’ha tingut prou per escapar-se d’uns camps deficients que, a més, transgredeixen els requisits per mantenir-se a la cimera. «És impensable que passés el mateix amb un equip masculí del mateix nivell. Si fossin homes, estaria resolt», pensa el president de la Lima, Jordi Faus. Les insuficiències llasten tant el recinte on la plantilla s’exercita tres dies a la setmana –un envelat al Velòdrom d’Horta– com el pavelló en què es prepara el dia abans de les trobades i s’enfronta als rivals, dins de l’escola Virolai, al Carmel. «Els nostres equips femenins i masculins estan repartits en quatre instal·lacions, dues de municipals i dues de privades. Cap s’ajusta als requisits de la Lliga Challenge. I som al pavelló d’una escola concertada privada pel dèficit d’equipaments municipals», assenyala el directiu. Les dificultats del Lima Horta recorden les desventures d’un altre potent escaire femení, el Futbol Sala Eixample. Mesos enrere, es va veure obligat a recórrer Barcelona per mirar de localitzar una empara conforme a les exigències de la divisió de plata i posar fi a un pelegrinatge grotesc, que obligava les futbolistes a alternar quatre pistes durant la setmana, mai al districte que dona nom a l’entitat. Van acabar acollides al pavelló de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, a Montjuïc, després de topar amb la negativa de 18 poliesportius públics ja atapeïts. En bona mesura, els omplien equips masculins de menys categoria. Falta «evident» de pavellons «Seria necessari estudiar qui ocupa aquestes instal·lacions i com es distribueixen els horaris. No demanem afavorir-ne uns en detriment dels altres, però hi ha equips i esportistes que assoleixen fites a tenir en compte», postula Faus. A falta de projecte per construir un pavelló a Horta-Guinardó, el Lima reclama a l’Ajuntament de Barcelona que faciliti almenys el trasllat de l’entitat a un espai adequat. «Existeixen alternatives a la ciutat perquè el nostre primer equip femení pugui entrenar i jugar en condicions», defensa el president. El regidor d’Esports, David Escudé, admet que hi ha un «problema evident» a Barcelona pel nombre exigu d’instal·lacions «en comparació amb la pràctica esportiva» que es dona a la ciutat. Per a Escudé, l’escassetat afecta per igual conjunts femenins i masculins de totes les modalitats. Quant a si es busca una ubicació adequada per a les jugadores de la Lima Horta, el consistori eludeix la resposta i es limita a dir a EL PERIÓDICO que «és complicat complir els requisits» de la Federació de Bàsquet, als quals no se cenyeix el recinte de joc al servei del club. «No són compatibles amb la pràctica d’altres esports i amb la polivalència dels pavellons de la ciutat», postil·la. ERC ha interpel·lat el govern local pel cas de l’entitat. «L’ajuntament dona medalles d’or a Alexia Putellas i Laia Palau, però no és capaç de trobar un equipament per a un equip femení de segona divisió que ha d’anar amb una mà davant i una altra darrere», retreu la regidora republicana Elisenda Alamany. Escudé assenyala que el club ha rebut una subvenció de 70.000 euros i que es tramiten adquisicions de material per adaptar-se a alguns dels requeriments federatius. Risc de caigudes Verbo esfulla els laments de les esportistes del Lima. «On entrenem, si trepitges a la cantonada pots tocar la paret, perquè gairebé no hi ha espai. I, fa uns dies, no vam poder entrenar, perquè la pista relliscava per la humitat. Era horrible. A part, no té les mesures reglamentàries. El camp de qualsevol altre equip de la nostra categoria ens sembla enorme, perquè no entrenem en les mateixes condicions», constata la capitana. «El camp on juguem gairebé no el trepitgem –prossegueix Verbo–. Quan hi ha partit, moltes vegades no tenim la pista lliure una hora abans de començar per escalfar en condicions. Els equips contraris solen arribar una hora i mitja abans, que és a què estan acostumats. Nosaltres ja ho sabem i ens preparem potser 20 minuts abans de començar». La capitana no concep que una anomalia idèntica es prolongués tant temps en el supòsit que una plantilla masculina d’elit la patís. «Hauria canviat fa molt, per descomptat», opina. L’amenaça del descens Faus tem les conseqüències d’una inspecció de la Federació Espanyola de Bàsquet. El club s’exposa a ser amonestat perquè la pista on competeix no reuneix totes les prescripcions per a «impulsar la competició i equiparar-la amb la masculina», ressenya el president. «El paviment no compleix el que s’exigeix; ens demanen almenys 800 localitats però en tenim entre 200 i 300; els cronòmetres de 24 segons han d’estar penjats per sobre del tauler, però són a terra, i les cistelles estan penjades, quan han d’estar dretes», enumera. El directiu assegura que la federació va frenar tota indagació l’any passat arran d’una carta del consistori, en la qual pregava una excepció durant una temporada «mentre es busqués una solució a mitjà termini», afegeix. «Les obligacions han augmentat i no ens consta que l’ajuntament hagi presentat la sol·licitud de nou», declara Faus. En cas d’obrir-se un expedient, el Lima pot enfrontar-se a una sanció econòmica. En cas que les infraccions perduressin sense corregir-se, el següent correctiu seria una prohibició expressa a la institució de seguir al mateix pavelló. En el pitjor dels casos, podria culminar amb un descens administratiu de categoria, adverteix el president. «Mentre la federació no premi el botó vermell, anem guanyant temps, però sense que es busqui una solució. És incoherent voler potenciar l’esport femení i acomodar-se a compromisos que no es compleixen», rebla. La precarietat que el Lima suporta ha dissuadit alguna jugadora d’incorporar-se al club. «Condiciona molt no entrenar en una pista amb dimensions normals –sosté Verbo. Obtenim bons resultats i esperem un canvi cada any, però seguim igual, sense poder entrenar en un camp on els genolls no pateixin perquè el terra té bonys i la pilota no bota bé. És frustrant».

La precarietat de l’elit del bàsquet femení a Barcelona: «Si fossin homes, estaria resolt»

L’equip de més categoria de la ciutat, el Lima Horta, s’entrena i juga en pistes que no compleixen les condicions exigides i insta l’ajuntament a aclarir l’amenaça d’una sanció al club, inclòs el descens

El més llegit