Senglars rebels, rates i oblit mortifiquen els veïns de la carretera de les Aigües

Mireia Bosch i Francisco Lozano viuen des de fa dècades en una casa de la carretera de les Aigües, a prop de l’encreuament amb el carrer del Maduixer. A la zona es concentren uns quants veïns i molts visitants. No els sembla malament que la gent pugi fins allà: «Des de la pandèmia, en venen molts més. És normal», remarca ella. Són ‘runners’, ciclistes, passejants. «L’ajuntament afirma que això és un pulmó que cal cuidar, però no ho fa», lamenta la dona, que precisa quins són els problemes més greus. El principal, diu, són els senglars, i el seu hàbit de donar-se tiberis a base d’abocar contenidors. És molt freqüent, explica, trobar-se’ls al terra, amb els residus escampats: «I després venen i els posen bé, però part del que queda a terra no es recull». Contenidors sense ancorar Bosch reclama contenidors més pesats, que els animals no puguin tombar, com els que són a uns cent metres de casa seva, a la mateixa carretera de les Aigües. Però hi ha un altre problema: els més lleugers, que entre uns quants senglars són fàcils de fer caure, sovint no estan ancorats. Fent un recorregut pel seu carrer i pel del Maduixer, es troben totes les situacions. El de davant de casa seva estava ancorat aquest dimecres, quan aquest diari va anar a visitar la via. Bosch i Lozano ho descobreixen sorpresos: tenen fotos que acrediten que la setmana passada va aparèixer ajagut. Uns metres més enllà, dos contenidors iguals, amb sistema d’ancoratge, però sense ancorar. Més a baix, al Maduixer, dos d’ancorats: relata Bosch que és molt habitual que els senglars es facin tiberis allà, amb la qual cosa l’experiència els indica que no sempre estan subjectes. Al pròxim carrer de Jujol, un altre que no està ancorat. Al mateix carrer de Maduixer n’hi ha un sense tapa: Cati Peña, veïna d’aquest carrer, explica que la van trencar els animals. Unes hores més tard, el matí d’aquest dijous, apareixen abocats més contenidors, en aquest cas al carrer de Josep Maria de Sert, una mica per sota dels carrers citats. I a la nit d’aquest mateix dijous, els contenidors del carrer de Maduixer que estaven ancorats apareixen abocats pels senglars, que hi entren. A la imatge, un dels animals. Lozano no sap si és que els contenidors ja no estaven subjectats o si els animals són capaços de desancorar el sistema. Peña esmenta un altre risc: «Els animals mouen els contenidors fins a la meitat del carrer». Els conductors han de baixar del cotxe a apartar-los, tot i que hi ha hagut casos en què van reparar-hi massa tard i s’ha registrat alguna col·lisió. Rates Cada vegada hi ha més senglars, diuen els veïns, però no és l’única fauna visible: «Al juny vam començar a veure rates», explica Bosch, que ho atribueix a les restes no recollides que cauen dels contenidors, o que queden allà després del pas dels senglars. Perquè una altra cosa que reclamen és una freqüència més gran en la presència dels equips de neteja. La veïna, com el seu marit i com Peña, afirma que és una cosa comuna que l’ajuntament no els faci cas. És una cosa que atribueixen que no són gaires, un centenar: «Són pocs vots», afirma el Francisco. Espai públic i transport Els va costar que s’asfaltés el seu tram de la carretera de les Aigües: es va fer el 2007. Els va costar més que creessin els carrers: no va passar fins al 2015. Tenen alguns problemes de seguretat, però no gaire greus i un una mica molest: la falta de malla a la muntanya en gairebé tota la seva extensió fa que el carrer s’ompli de sorra. En mobilitat traslladen queixes més serioses. A causa del gran volum de gent que va amb cotxe a la zona, i tot i que en el seu tram l’accés està permès només als veïns, l’habitual és que molts dels que hi van a córrer aparquin en aquesta vies que en teoria només són per als residents. Es van col·locar uns pals de fusta per evitar que estacionessin en una corba, però segons els veïns els obstacles impedeixen que dos cotxes passin per la via, amb la qual cosa s’ha creat un problema per resoldre’n un altre. Lozano proposa anul·lar el pàrquing que és al final del carrer de Manuel Arnús i augmentar el que és al mateix carrer unes desenes de metres abans. «Que els cotxes no puguin passar d’allà i que l’autobús 196 arribi fins on és ara el pàrquing de dalt». Ara el 196 arriba fins a la plaça del Doctor Andreu. Privilegiats Peña subscriu la denúncia de la desatenció municipal: «Un dia, algú de l’ajuntament em va dir: ‘Sou uns privilegiats per viure aquí’. Em va fer molta ràbia». Administrativament, aquests veïns tenen un problema afegit. El domicili de la Mireia i el Francisco correspon al districte de Gràcia per uns metres. Dues cases més enllà, comença Sarrià. I per a Gràcia, diuen, els problemes amb els senglars i la carretera de les Aigües queden molt lluny. En suma, els veïns de la carretera de les Aigües temen que les seves queixes quedaran en un pou sense fons. Per la distància, pels pocs vots i perquè, recalca Lozano, «no hi ha cap tècnic municipal que passegi per aquí».

Senglars rebels, rates i oblit mortifiquen els veïns de la carretera de les Aigües

Els llimbs del nomenclàtor: els 208 noms a què Barcelona deu un carrer | Cercador

Els residents de la zona afirmen que fa anys que el consistori no els fa gaire cas: «Som un centenar, són pocs vots»

El més llegit