La unió de les dues línies de tramvia per la Diagonal va generar un debat molt més polític que tècnic. Però del poc que es va poder dir sobre el traçat des del punt de vista dels enginyers, hi ha un assumpte que continua de rabiosa actualitat: la capacitat que té Barcelona de donar cabuda a un tercer túnel ferroviari que ajudi a alleujar l’estressada circulació de trens de Rodalies (i regionals) per les galeries del passeig de Gràcia i la plaça de Catalunya (el de l’alta velocitat va pel seu costat). Els dos tubs són a tocar del seu límit de capacitat, cosa que condiciona totes les línies que arriben i surten de la gran ciutat i, per tant, la mobilitat de centenars de milers de persones.