Barcelonejant

A Barcelona també hi ha piràmides (tot i que poques)

L’historiador Oriol Pascual recorre l’empremta que la fascinació per la mil·lenària cultura del Nil ha deixat a la ciutat des del segle XVIII

Elisenda Pons

El 2016, durant unes obres a la basílica de Sants Just i Pastor es va trobar, amagada darrere d’una escala tapiada el 1923, una arca de l’aliança de fusta daurada i amb motius egipcis que va fer despertar la imaginació de més d’un a la recerca d’explicacions, com a mínim, maçòniques sobre la seva existència. L’estudi i els arxius del temple van trobar la raó d’un element tan estrany: era part de l’ornamentació que fa anys decorava el temple durant la Setmana Santa. A finals del XIX, la tradició manava recórrer les principals esglésies de Barcelona –des de la catedral a Santa Maria del Pi passant per Santa Maria del Mar, la Mercè i Sants Just i Pastor– durant Dijous i Divendres Sant per commemorar el Sant Sopar i la mort de Crist. De manera que els temples rivalitzaven entre si amb l’ornamentació dels seus altars majors. Així, no és estrany que des de la basílica, el 1876, se li encarregués a l’arquitecte Josep Maria Vilasecal’esmentada arquitectura efímera.