L’AMB denuncia que el Govern central la discrimina en el repartiment dels fons Next Generation

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va veure en els fons Next Generation, activats per la Unió Europea per fomentar la recuperació econòmica després de la crisi de la covid, una font de recursos decisiva per invertir en el marc de les seves competències. Digitalització del territori, rehabilitació, mobilitat sostenible, infraestructura verda. Aspectes que casen amb els fons i en els quals la clau metropolitana és decisiva. La corporació va projectar fins i tot la xifra que calculava que podria aconseguir per invertir-la abans de la data final prevista per a això: el 2026. Es va marcar com a objectiu aconseguir 2.716,78 milions d’euros dels fons comunitaris. I ara, quan som a meitat de calendari d’aplicació d’aquests recursos, quan si es compleix l’objectiu l’Àrea Metropolitana hauria de comptar amb més de 1.000 milions, només n’ha rebut 142. Convocatòria i adjudicació directa D’aquesta suma, l’AMB n’ha obtingut 42 milions per convocatòries: 40 per a mobilitat i dos per a gestió de residus. Els 100 restants van arribar per adjudicació directa, via Generalitat, per a rehabilitació de vivendes. La decepció és considerable: els 142 milions suposen aproximadament una desena part del que s’esperava haver rebut. I el motiu que el resultat sigui tan decebedor, segons Ramon Torra, gerent de la corporació, és que se l’ha «marginat» en el sistema de concessió dels fons, amb un resultat concret: «Es discrimina el territori i els seus habitants», afirma en relació amb l’espai que formen els 36 municipis, que sumen 3,3 milions d’habitants. El perquè: no es reconeix l’AMB com a administració que pugui optar als fons, com sí que es fa amb els ajuntaments. I com que la població pesa com a factor, això és determinant. La comparació amb Madrid Torra argumenta que el problema de base és que s’ha prioritzat en el repartiment que recaigui en els ajuntaments i en el nombre d’habitants que tenen. Una fórmula que en teoria és bona per a l’equitat però que en la concreció no és així. La comparació amb Madrid és inevitable: amb gairebé 3,3 milions d’habitants, i un espai similar al de l’AMB, 600 quilòmetres quadrats, l’Ajuntament de Madrid no té problemes per optar als fons. En canvi, l’Àrea Metropolitana, que, com s’ha dit ja, suposa un equivalent en població de la capital, no és acceptada com a aspirant a les convocatòries dels fons. En una primer entrega va poder presentar-se a algunes partides, amb el pressupost limitat –allà va aconseguir els 42 milions– i en una segona ha sigut exclosa per un canvi en les bases. Torra destaca que la corporació té competències concretes, en territori, urbanisme, mobilitat, vivenda, medi ambient, desenvolupament econòmic i cohesió social. Algunes són seves i no dels ajuntaments. Per això hi ha aspectes en els quals si els fons no arriben a l’AMB no poden arribar als consistoris. Per exemple, l’adquisició d’autobusos: si els ajuntaments no tenen competències sobre aquest tema, difícilment demanaran diners per a més vehicles, que ha de comprar l’Àrea Metropolitana. La Generalitat i el Govern central Perquè aquesta és una altra derivada. Torra remarca que el Govern central deixa l’AMB fora de joc amb les seves normes, i que en ocasions la Generalitat no juga a favor seu (en el cas dels 100 milions per a rehabilitació, l’AMB creu que n’hauria d’haver rebut més). I després hi ha el mirar cap a baix. Una possible solució és que els ajuntaments es posin d’acord per demanar el que l’AMB vol. Però no és fàcil aconseguir-ho. Per intentar-ho, l’Àrea Metropolitana ha entregat a diversos consistoris projectes que havia preparat pensant en els Next Generation i que ha hagut de desestimar per no poder accedir a aquests diners. La idea és que puguin aprofitar-los per aconseguir fons. El problema que té l’AMB no el tenen les diputacions. Aquestes sí que poden presentar-se sense problemes a les convocatòries. L’exemple ve a compte de la recuperació de cursos fluvials: la Diputació de Barcelona va demanar fons per a això en un tram del Llobregat –en el context de les Vies Blaves– i l’AMB per a un altre. La Diputació els va aconseguir i a l’Àrea Metropolitana se li van negar. 30.000 milions pendents Dels prop de 70.000 milions d’euros en ajudes directes vinculades als Next Generation, 40.000 ja tenen un destí orientat: un 25% s’ha destinat a convocatòries i la resta a assignació directa a comunitats autònomes o convocatòries especialitzades a què opten una sèrie d’empreses d’un sector concret. L’Àrea Metropolitana de Barcelona vol aconseguir que en el cas dels 30.000 milions pendents la situació canviï, però per ara no rep missatges del Govern central en aquest sentit.

L’AMB denuncia que el Govern central la discrimina en el repartiment dels fons Next Generation

La corporació ha obtingut menys de 150 milions de les ajudes de la UE quan esperava comptar ja amb més de 1.000.

L’Àrea Metropolitana només va poder acudir de forma limitada a una primera convocatòria i va quedar fora de la segona

El més llegit