Barcelona es corona com a capital de l’arquitectura amb fusta

«Si hi ha ara mateix una referència a nivell nacional és Barcelona. Aquí i a l’àrea metropolitana s’estan portant a terme moltes iniciatives i aixecant els edificis pioners més importants. Per l’impacte i el volum, Barcelona lidera, però després hi ha brots verds importants com Lugo i Conca». L’afirmació no fa referència a l’arquitectura i a l’urbanisme en el sentit tradicional de la paraula, dels quals la ciutat va ser punta de llança durant molts anys i l’enveja de mig planeta per després perdre manxa a finals del segle XX i principis del segle XXI. No, la frase té com a protagonista la construcció en fusta. O sigui, al futur. Un canvi de paradigma sembla obligat per a la supervivència: s’ha de descarbonitzar l’arquitectura i això implica prescindir del formigó i l’acer. La fusta ho permet. I la fusta és aquí. Qui fa l’afirmació és Daniel Ibáñez, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i coautor de la intervenció ‘Mass is more’ que des d’aquest dimarts llueix el pavelló Miés van der Rohe. Ibáñez i els seus socis en el projecte, Bauhaus Earth, s’han atrevit a desafiar el pare de la modernitat arquitectònica amb una acció que manté el seu llenguatge però canvia radicalment la materialitat del pavelló queAlemanya va aixecar per a l’Exposició Internacional del 1929. Si Mies van der Rohe va utilitzar formigó, acer, marbre i vidre, ells han utilitzat fusta. La idea és demostrar les capacitats d’aquest material per construir edificis més sostenibles i amb un impacte ambiental molt menor. Formigó i acer A continuació una dada: dos dels problemes més greus del canvi climàtic són l’acer i el formigó, que són culpables del 10% de totes les emissions de diòxid de carboni. Un altre apunt: el 50% de tots els recursos que s’extreuen de la Terra es dediquen al formigó i a l’acer. I ara la bona notícia: «Amb la fusta i les noves tecnologies es poden crear edificis de tanta altura i dimensió com amb l’acer i formigó, i amb una empremta de carboni moltíssim més baixa», apunta Marc Palahí, doctor en Ciències Forestals i director de l’European Forest City (EFI). Aquest organisme intergovernamental connecta ciència amb acció política i la seva missió està focalitzada en els boscos: com fer-los més resilients a l’emergència climàtica i com treure’ls benefici amb l’obtenció de biomaterials que no els destrueixin sinó al contrari, els reforestin. L’organisme celebra dijous, al Museu del Disseny, un seminari científic sobre biociutats, que no significa altra cosa que treballar en «com descarbonitzar i adaptar les urbs al canvi climàtic a través de tres elements clau: arbres, boscos urbans i fusta, els catalitzadors del canvi de paradigma de les ciutats del segle XXI». I la reunió es fa en aquestes llars perquè Barcelona és Ciutat Europea del Bosc 2022 per la inversió realitzada en el tema a l’àrea metropolitana i per les institucions que acull la ciutat o la seva zona d’influència –IAAC, Barcelona Global, Centre de Ciència i Tecnològia Forestal de Catalunya, entre d’altres– que lideren l’ús dels biomaterials. Sense oblidar els edificis de fusta que esquitxen el territori com la Biblioteca García Márquez (SUMA Arquitectura), les vivendes cooperatives La Borda (Lacol), les de protecció oficial que Peris Toral Arquitectes van aixecar a Cornellà i el que serà l’edifici més alt en fusta del país i que Guallart Architects i de Daniel Ibañez estan construint a Sant Martí. Construir un gran Lego El dit, si el segle XIX va ser el segle de l’acer i el segle XX va ser el segle del formigó, el segle XXI serà el segle de la fusta, no només per les seves qualitats constructives sinó per ser l’únic material amb externalitats potencialment positives. D’una banda, no només no emet carboni sinó que l’absorbeix, de manera que els edificis de fusta es converteixen en magatzems de diòxid. De l’altra, és neta i permet la construcció ràpida al ser industrialitzada: els blocs de fusta arriben a les obres tallats i numerats llestos per ser acoblats. És com construir un gran Lego. I, a més, permet la bioeconomia circular: l’arbre creix, es tala (i es replanta), es porta a la serradora, i es transforma en plafons per a la construcció a la mateixa zona. Hi deu haver qui es pregunta si això no provoca la desforestació: «Al contrari, de fet és una solució per a la desforestació», defensa Palahí. «El 90% de la desforestació es deu a la conversió dels boscos en zones agrícoles i ramaderes, més rendibles a curt termini. Si es posen en valor els boscos amb una gestió sostenible que doni rèdit econòmic, aquesta desforestació es frena. Europa és el millor exemple: en els últims 30 anys la superfície forestal ha incrementat en un 10% i la biomassa en un 40% perquè hi ha hagut un sector econòmic que ha tirat de la demanda. De fet, una gran demanda en els pròxims anys, generaria que els inversors començaran a reforestar zones degradades de l’Àfrica, Sud-amèrica i Àsia, perquè veurien un potencial capital natural susceptible de transformar en capital econòmic». El Govern del Gabon ho està fent i la resta de continent haurà de fer-ho perquè viu sota la tempesta perfecta: explosió demogràfica, molt per urbanitzar i gran afectació del canvi climàtic. Tot això i més, ho explica la intervenció ‘Mass is more’ del Pavelló Mies van der Rohe, on es poden veure coses com la reinterpretació en fusta del famós mur d’ònix granat i comparar l’agressió al planeta que va suposar la construcció d’un i la que ha suposat la construcció de l’altre. I es pot veure, a més, l’edifici des d’un punt normalment inaccessible: la coberta.

Barcelona es corona com a capital de l’arquitectura amb fusta

La ciutat llueix lideratge en aquesta nova tendència amb una intervenció al pavelló Mies van der Rohe i un seminari científic sobre biociutats

El futur de la construcció i del planeta passa per substituir l’acer i el formigó per la fusta, igual de resistent però molt més sostenible

El més llegit