Hi va haver un temps en què un pallasso va ser l’artista més ben pagat d’Europa. Es deia Adrien Wettach, era suís, va néixer el 1880 i era conegut per tothom com a Grock. Tot i que infinitesimal, veuran que aquella celebritat, a través d’una deliciosa anècdota, té relació amb aquesta edició de La Mercè en la qual la gran novetat de la jornada ha sigut l’estrena del Parc de l’Aqüeducte com a nou escenari de la festa major. Quin gran encert. El propòsit era portar La Mercè als barris de Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró i, en un circense més difícil encara, portar-hi també veïns de la resta de barris de la ciutat. N’hi havia i alguns reconeixien que era la primera vegada que trepitjaven aquell maltractat cantó de Barcelona a què la Generalitat pujolista, quan es va decidir per fi que tingués metro, l’hi va fer gairebé de Lego. L’organització de la Mercè ha decidit desembarcar-hi en gran i, per fer-ho, ha optat per un dels seus plats estrella, de la mà de Jaume Mateu ‘Tortell Poltrona’, ni més ni menys que Pallassos sense Fronteres, no només una oenagé, sinó gairebé una oenagé de les oenagés, com després s’explicarà juntament amb allò de Grock.