Joves després de la nit negra de la Mercè 2022: «Continuarem sortint igualment»

«Si surts, t’hi exposes. Últimament, per la Mercè sempre ha passat alguna cosa», resumeix Héctor, sense donar-li gaire importància. Aquest jove de 31 anys va ser una de les milers de persones que dissabte a la nit van ballar, cantar i disfrutar dels concerts que van tenir lloc a l’avinguda de Maria Cristina. Com molts altres grups de joves, van arribar cap a les 11 de la nit a la zona en la qual convivien els ‘botellons’ amb la música de l’escenari. «L’ambient era normal, la gent ballava, cantava i bevia, però de bon rotllo. Hi havia molt estudiant i grups de menors d’edat», explica. Res augurava que en poques hores una punyalada al costat acabaria amb la vida d’un noi de 20 anys. L’Héctor i els seus amics van estar entre la multitud fins que es van acabar els concerts i després van fer cap a una discoteca al barri de Gràcia. «Res del que vam veure aquella nit feia pensar que podria acabar com va acabar. Me n’he assabentat aquest matí a Instagram i m’ha impactat. Podria haver sigut qualsevol de nosaltres», diu. Tot i així, no es resigna i assegura que «és el que hi ha. Continuarem sortint igualment, però si veiem enrenou, ens apartarem», vaticina. L’esperit de resignació és compartit, si no per tots, almenys per molts altres joves. El Roger també era ahir a la nit a Maria Cristina i en absolut esperava despertar-se amb les notícies de l’apunyalament i el vandalisme, i coincideix amb l’Héctor que aquest aldarulls cada vegada sorprenen menys. «Acabes pensant: ‘collons, ¿i si em passa a mi?’ Però, en el fons, et pot passar quan estàs festa o en qualsevol altre lloc a la nit. Cal anar amb compte, però tampoc hem de deixar de sortir», argumenta l’estudiant de primer de carrera. Retorn a casa tranquil «Nosaltres vam estar molt a gust i l’ambient no era gens dolent», justifica el jove, de 17 anys. Després dels concerts també va abandonar la zona amb els seus amics i destaca que és el que va fer la majoria. «A les 2 de la matinada es va començar a buidar i la majoria anaven a altres llocs o cap a casa. Allà sí que potser l’ambient era una mica menys agradable, però no vam tenir cap problema al metro durant el trajecte a casa», assegura. La pandèmia ha avivat les ganes de sortir i els aldarulls, tot i que incomoden, no les apagaran. Després que marxessin la majoria d’assistents, els que es van quedar es van agrupar a les escales del MNAC, avinguda a dalt, i allà, en petits grups, van continuar bevent i escoltant música. «Hi havia sobretot nois, alguns amb una pinta una mica més macarra, però no vam veure baralles ni enfrontaments ni res, només algun grup de nois que es drogaven amb globus», explica la Laura. «També és veritat que, si hagués passat divendres, dissabte no haguéssim sortit. Pel mal rotllo i perquè els nostres pares tampoc ens haguessin deixat», conclou la Laura. Ella es va reunir amb uns amics a primera hora de la nit i van estar per la zona de la plaça d’Espanya fins passades les 3 de la matinada. «Vam tornar a casa amb metro. No eren més de dos quarts de quatre, però ja sabíem, per l’any passat, que era l’hora en què se sol començar a descontrolar i preferim evitar-ho», explica. No s’equivocava. Cap a les 4 del matí, uns 50 joves que es negaven a abandonar la plaça d’Espanya perquè els equips de neteja poguessin fer la seva feina es van enfrontar a la policia, van causar destrosses en aparadors del barri, van llançar ampolles, van bolcar contenidors i van calar foc a mobiliari urbà i fins i tot a algunes motocicletes i bicicletes. «És realment trist que les festes acabin així. Però sempre són grups petits de gent que té ganes de fer-la grossa. No és la tònica general», assegura l’Héctor, afligit.

El més llegit