El mercat de Santa Caterina es reinaugurarà amb un terç de parades menys

Reinaugurat el 2005 després d’unes obres que van començar el 1997, el mercat de Santa Caterina (una mena de llogarret d’Astèrix enmig del turistificat centre de Barcelona, després de tantes batalles que ha entaulat contra els romans) tornarà a estar en obres pròximament per a una nova reinauguració encara sense data prevista. Dues reinauguracions en menys de 20 anys, ‘pas mal’. Aquesta vegada, no obstant, els treballs previstos no comportaran un trasllat provisional ni res llunyanament similar. Serà una operació de cirurgia major sense adormir el pacient. Obrers i xarcuters (per citar un producte a l’atzar) compartiran sostre durant els treballs. L’objectiu és passar de les 72 botigues actuals a 50. És per bé, asseguren els venedors per boca del seu president, David Barroso, i també l’Institut Municipal de Mercats, per boca de Pere Sirvent. Aquesta és, en certa manera, una obra sobrevinguda. No era al calendari. Han tancat al llarg dels últims mesos vuit de les 72 botigues del mercat, no tant per falta de negoci, sinó perquè aquest és un ofici en el qual el relleu generacional és cada vegada més infreqüent. Santa Caterina és un mercat notablement transitat. Dos milions i mig de persones creuen cada any les seves portes. Ja voldrien aquestes xifres altres mercats aparentment millor situats. El cas és que els mateixos comerciants van decidir acariciar la bola de vidre: van preguntar quants veien en el futur una jubilació sense hereus del negoci. També, per descomptat, quants preferirien el contrari, créixer: és a dir, que el seu negoci ocupés més metres quadrats vist que la demanda no decau. Va ser així com va sortir aquesta xifra de les 50 botigues. Aquell sondeig exploratori va arribar a orelles de l’Institut Municipal de Mercats que, sabedor que es necessita poca palla en aquesta ciutat perquè s’enamora el foc de la negativitat, va proposar avançar-se als esdeveniments i allà estan, en el dia d’avui, les reunions per decidir com emprendre les obres. Sembla que hi ha sintonia. L’ajuntament, per exemple, està disposat a assumir el cost de les noves parades que calgui construir, apunta el vicepresident dels comerciants, Jordi Vila. Els comerciants veuran com s’hi treballa mentre segueixen en l’antiga i, arribat el moment, es traslladaran. A la seva manera, Santa Caterina és el Benjamin Button dels mercats. Inaugurat per primera vegada el 1844, passen les dècades i sembla més jove i musculat. La reforma del 2005 és àmpliament coneguda. Enric Miralles i Benedetta Tagliabue van portar a terme una radical transformació de l’edifici molt conforme amb els temps d’embriaguesa arquitectònica que des de l’ajuntament va apadrinar l’alcalde Joan Clos. Aquell mateix any es va inaugurar el mercat i també l’avui anomenada Torre Glòries. Un any abans, Herzog i de Meuron estrenaven amb motiu del Fòrum el fallit triangle blau del quilòmetre zero de la Diagonal. Malgrat els problemes que inicialment va provocar l’arquitectura del nou mercat (una nevera a l’hivern i un forn a l’estiu, l’aire condicionat no s’ha estrenat fins al 2022), el cert és que és difícil no reconèixer-la un efecte hipnòtic la teulada ceràmica multicolor de l’edifici. Però això no hauria d’eclipsar (i així passa) el succeït allà des del 2005. Els paradistes no té cognoms reconeguts públicament com Tagliabue, Miralles, Nouvel, Herzog o De Meuron, però han portat a terme des d’aleshores algunes gestes, el dit al principi, dignes d’Astérix. A saber. Van renunciar fa anys, després de debatre-ho en assemblea, a seguir els passos de la Boqueria, és a dir, dedicar part de la superfície comercial a sucs, paperines de pernil, punxes de parada de fregits, macedònies en vasos de plàstic, gominoles i altres insensateses. Va ser una sàvia decisió i, a més, contracorrent, però pel que sembla, es va quedar curta. El negoci del turisme té en ocasions derivades insospitades. A la Casa Milà (o la Pedrera, si prefereixen dir-li així) van descobrir en una ocasió que alguns guies turístics rebien incentius si, havien d’elegir una única visita de Gaudí al passeig de Gràcia triaven la Casa Batlló. La llei en aquest sector és la de la selva. No hauria d’estranyar, llavors, que quan es va limitar en la Boqueria a 15 persones com a màxim els grups de turistes a qui se’ls ensenyava aquest mercat de la Rambla, alguns guies, sobretot de creueristes, fessin cap a Santa Caterina qui sap si a més amb l’argument que era una ‘experiència’, com es diu tant ara, molt més autèntica. Va ser per això que el 2018 els venedors de Santa Caterina van reclamar i van aconseguir que aquesta mateixa limitació se’ls apliqués també a ells. ¿Per què? Perquè tenien altres plans en marxa molt més rendibles i que mereixen ser ressenyats de tant en tant. La venda a domicili de Santa Caterina és l’enveja de la resta de mercats de la ciutat. El 2021 van facturar 600.000 euros en producte repartits no només a Barcelona, sinó en el conjunt de la primera corona metropolitana i de vegades més enllà. Aquest era el mercat de referència, abans, per a les famílies d’altres ciutats de l’entorn barceloní. Abans era Mahoma el que anava a la muntanya. Vist que la mobilitat comença a ser una altra, ara és la muntanya la que visita el profeta i li porta el producte fresc a la porta de casa a l’hora convinguda. Santa Caterina és, efectivament, una raresa. També és, per dir-ho d’aquesta manera que fins i tot pretén semblar culta, un mercat resilient. Això ho remarca bé Barroso, paradista i representant dels seus col·legues de mercat. Primer van patir com poc tres anys de protestes processistes a la Via Laietana. Després va arribar la pandèmia, que tot s’ha de dir, va ser estressant per al sector del comerç. Però als mercats es va vendre com mai, un 38% més de l’habitual. Ara la Via Laietana està en obres. Podrien prendre aquest nou contratemps com una maledicció més i abaixar els braços, però creuen els venedors que quan acabin els treballs Santa Caterina sortirà guanyant públic barceloní. En realitat, no fa falta que esperin. Vagin al mercat. Val la pena.

El mercat de Santa Caterina es reinaugurarà amb un terç de parades menys

L’‘antiBoqueria’ es reivindica com a referent comercial, després d’anys de protestes processites, la pandèmia i ara les obres de Via Laietana

El més llegit