L’ajuntament tomba 7 de cada 10 terrasses covid a Barcelona

Les xifres parlen per si soles. El complex procés administratiu per regularitzar les anomenades «terrasses covid» –que van ser concedides o ampliades per pal·liar les restriccions de la restauració durant la pandèmia–, prossegueix amb lentitud. Però amb un 55% dels expedients tramitats, la mitjana és contundent: set denegacions per cada 10 peticions. És a dir, fins ara els districtes han tombat 1.075 peticions i n’han aprovat 459. Les xifres corresponen al saldo oficial a 8 de setembre, així que el Gremi de Restauració de Barcelona encara confia que l’ajuntament «compleixi el compromís d’aprovar-ne la majoria» en lloc de seguir amb «un incompliment massiu». Durant la pandèmia es van autoritzar 3.562 vetlladors covid, dels quals 2.786 van cursar sol·licitud per consolidar-les definitivament. El consistori tenia previst un procés ràpid, amb la idea que en el cas de les terrasses de calçada a final de l’estiu ja s’haguessin reemplaçat les barreres New Jersey i els pilons grocs. Però com va informar EL PERIÓDICO aquest agost, tot just una trentena ho havia fet en aquesta data. Les dades acumulades constaten tant el retard en la tramitació, com el gran volum de denegacions. Cal recordar que l’ajuntament va assegurar que les situades en calçada (més de gairebé 1.600) pràcticament es consolidarien de manera automàtica, ja que havien guanyat espai a costa del cotxe i no del vianant. Les de la vorera, però, s’analitzarien cas per cas. Amb tot, els suspensos estan afectant les dues situacions. Mentre el sector demana el màxim d’aprovacions, la FAVB n’ha reivindicat reiteradament la retallada en tots dos casos. https://intranet.prensaiberica.es/app/soporte/listEn el balanç provisional (amb gairebé la meitat de casos per decidir i moltes al·legacions presentades contra les descartades) crida l’atenció el pes de l’Eixample. El director de la patronal, Roger Pallarols, recorda que aquest districte va liderar la mesura extraordinària d’autoritzar terrasses covid per compensar la pèrdua d’aforament a l’interior dels locals durant el pitjor tram del coronavirus. Llavors se’n van concedir 1.280 i se n’han intentat consolidar 1.009. Ara bé, el percentatge de rebuig és altíssim, amb 463 contra només 124 d’atorgades. És a dir, un 78,9% de negatives, que suavitza lleugerament les dades acumulades que van transcendir al juny. Caldrà veure què passa amb les més de 400 pendents de veredicte. Fins al setembre, només el districte de Sarrià-Sant Gervasi ha generat més aprovacions que suspensos (52 contra 7), cosa que suposa consolidar el 88,1% de l’oferta fins al moment, mentre que a Les Corts les xifres van a l’una. A la resta de districtes s’imposen les terrasses rebutjades, que en el cas de Ciutat Vella mantenen les dades de principis d’estiu, quan el gremi va denunciar que s’estaven suspenent un 99%. Se n’han atorgat dues, contra 193 fora de joc. Pallarols lamenta que el districte no hagi millorat les seves dades, malgrat que llavors va assegurar que la proporció final no seria tan alta. A la zona només queden 30 expedients per resoldre, de fet. Recorrent a les dades del territori, també despunta la xifra de negatives pronunciades a Sant Martí, i fins i tot a Nou Barris, malgrat haver-hi moltes menys peticions, les denegades doblen les aprovades. Casos en vorera i calçada vorera i calçadaLa patronal constata la disparitat de criteris territorials en els dos àmbits, vorera i calçada. Així, la mà dura de l’Eixample afecta essencialment els vetlladors que ocupen zones per als vianants, descartades majoritàriament. A Sants-Montjuïc hi ha molta més continuïtat en calçada (51) que en vorera (15), igual que a Les Corts i Sant Andreu. Per contra, a Horta-Guinardó s’ha donat llum verda a 24 en zona de transeünts, i només a una en l’espai robat al cotxe, en una situació similar a Nou Barris. Tampoc avancen al mateix ritme els expedients en uns i altres enclavaments. Ciutat Vella és on està més avançat, amb el 86,7% de resoltes, malgrat ser la zona on més conflictivitat es registra per la denegació massiva. La segueix Sant Martí amb un 63,7%, i l’Eixample amb un 58,2%. Per la cua Sarrià-Sant Gervasi només s’ha pronunciat encara sobre una quarta part de les peticions, seguit per Gràcia, amb un 37,8%. El gremi gestiona centenars de recursos contra les terrasses perdudes considerant que els arguments «no se sostenen» en funció de la modificació de l’ordenança que es va aprovar per donar cabuda als muntatges a la calçada. Opina que el procés està sent «un desastre i un despropòsit». «No hi ha impediments per complir les expectatives», insisteix el seu director. L’ajuntament vol esperar al final del procediment per parlar de xifres i conclusions. Cal recordar que el consistori ja té obert un altre pols amb el sector després d’establir les anomenades zones de saturació on no es poden mantenir aquells vetlladors i on vol restringir-ne els horaris. Preus que frenen La normalització de les terrasses covid no només topa amb els filtres administratius, sinó també amb els econòmics. Els operadors ja es van queixar des d’aquest diari que la inversió prevista ha crescut per l’increment de costos, amb uns 9.000 euros per cada plataforma per a quatre taules, de mitjana. En el grup Timesburg, que ha aconseguit llicència per a algunes de les seves terrasses en calçada, assumeixen que «són molts diners i cal pensar-ho bé perquè els números quadrin», ja que les subvencions arriben posteriorment i cal afegir-hi el cost d’ornamentació vegetal i mobiliari. El seu CEO i director, Sergi Ibáñez, explica que en el seu cas hi han decidit apostar, perquè encara constaten entre la clientela una gran preferència pels espais oberts. «Ens hi agafem per no perdre-ho», assumeix. Però es pregunta què passarà a l’hivern. «Esperem que sigui positiu», diu, amb l’exemple de la de Poblenou, on a la vorera han sumat un mòdul en calçada de quatre taules.

L’ajuntament tomba 7 de cada 10 terrasses covid a Barcelona

Amb un 55% de les sol·licituds tramitades, se n’han aprovat 459 i se n’han rebutjat 1.075 fins al setembre

El sector està en peu de guerra davant el que considera l’«incompliment massiu» dels compromisos de Colau

El més llegit