S’ofereix feina per fer ensurts: així és un càsting d’espantador

Se senten els crits esquinçadors des de l’entrada. Com si t’haguessis colat a ‘The walking dead’ o a ‘La isla de las tentaciones’. T’endinses en la foscor i descobreixes una horda trontollosa donant voltes per la sala amb actitud més pesada que Carles III en la seva primera setmana de regnat. No són zombis, no. És gent que està buscant feina. Aquest és un càsting d’espantadors. Avui han vingut més de 300 persones. Es van presentar mil sol·licituds. «S’ofereixen llocs de treball per fer ensurts», deia l’anunci de fa dues setmanes. No és una oferta de feina d’Hisenda. És de Horrorland, que prepara la seva quarta temporada. «El millor parc del terror d’Europa», l’han ajudat a prosperar durant ja quatre anys els Scare Awards. Amb prou feines falta un mes perquè l’‘scream park’ obri les seves portes a Illa Fantasia (a mitja hora de Barcelona, a Vilassar de Dalt). Estaran desencadenant crits del 15 d’octubre al 13 de novembre. Aquesta setmana buscaven els seus últims espantadors. El càsting comença entre una gossada de grunyits. Ni que fos un debat de l’estat de la nació. Les proves inclouen classe exprés de crits. «¿En quin moment de la nostra vida quotidiana trenquem la veu? –pregunta David a l’aire. Quan estem cagant». I es posa a la gatzoneta entre rialletes de fons. «El cos té memòria i us ajudarà». Els seus alumnes cridaners l’imiten. «Si us poseu en aquesta posició i feu: ‘¡¡¡¡¡¡Eeeeeeeehhhh!!!!!’ –crida a volum King Kong–, podeu trencar la veu sense fer-vos mal». T’ensenyen a rugir, a moure’t com un zombi, a treure la nena demoníaca que portes dins. «Canvis de ritme, explosivitat, impacte. De cop me’n vaig cap aquest –‘aquest’ fa un salt–. És el que farà l’ensurt. L’ensurt és una cosa imprevista». En això consisteix un càsting d’espantadors. «És bàsicament una formació –resumeix David– en la qual intentem explicar la importància de saber fer un bon ensurt. No es requereix experiència. ¿Qualsevol pot espantar? «Amb una bona formació darrere», puntualitzen. «Nosaltres diem que és més important que siguin bones persones –afegeix Cristina al costat–. I que en tinguin ganes». Dir que aquesta parella viu de por es passaria de literal. David Moreno, 35 anys, és actor, imitador, doblador, cantant a Versión Imposible. Posa veus d’ultratomba que posarien els pèls de punta a la nena de ‘L’exorcista’. Cristina Raya, 38 anys, és actriu, caracteritzadora, decoradora, «MacGyver», resumeix el seu marit. Munta cases encantades i té al seu mòbil més gent xisclant que un debat de La Sexta. Són els directors de Horror Box, la productora d’experiències de terror darrere de Horrorland. En un antic pàrquing de Barcelona tenen dos taüts, una ouija amb verborrea, motoserres, armes de tortura, cossos mutilats, ninots de vudú. ¿El seu lema vital? «Farem realitat el teu malson». «Sotjeu-vos entre vosaltres», demana ara David a la multitud. «Però no bavegeu ningú», ha de puntualitzar. «Vull veure zombis, pallassos, dimonis, ‘chupacabras’». Els candidats a espantadors es transformen en dos segons. Et creues amb miradetes d’Hannibal Lecter, rialletes de nena posseïda. Et toca: poses mirada de tertulià de Tele 5 a la recerca de carnassa fresca. En comptes de zombi, ara mateix sembles l’emèrit camí del funeral d’Isabel II. Intentes rugir i et surt un grunyit de chihuahua. Et lamentes en veu alta. «No et jutgis –t’anima un membre de l’staff–, que ets un zombi, no tens cervell». ¿Què enganxa? «A tothom ens agrada espantar». Cristina respon mentre una noia escup foc al seu costat. «Tothom s’ha amagat a casa seva esperant que arribi la seva mare o el seu germà i li ha fet un ensurt –s’encongeix d’espatlles–. Dona adrenalina». No trigues a córrer cap a la llum (la dels focus) amb més ímpetu que Carol Anne a ‘Poltergeist’. La vergonya es va diluint entre crits i improvisacions. «Es tracta de jugar, que estigueu còmodes –diu el David–. Si feu això al Mercadona, us miraran. Aquí, no». Aquí t’aplaudeixen. Aquí la diferència juga al teu favor. És el primer requisit del bon espantador: acceptar les seves diferències. «El que en altres llocs és un impediment –explica el David– aquí es premia». ¿Ets molt alt, molt baix, molt gras, molt prim, estàs tatuat nivell The Black Alien? A Horrorland pots ser una estrella. ¿El secret per donar bons ensurts? «T’ha d’agradar molt», respon el Toni. «Passió i ritme», ell ho resumeix en dos requisits. «Els temps, els silencis... En quin moment sents que aquesta persona està distreta per fer-li aquest ensurt». Fa 7 anys que es va unir a la ‘troupe’ de Horror Box. Avui dirigeix les improvisacions del càsting esquitxant-les de gags. No te’n fiïs. El seu somriure és directament proporcional a la por que pot fer. «¿T’agraden els globos? ¿En vols un?», et posa els cabells de punta amb la seva rialleta de pallasso d’‘It’. D’aquí sortiran avui només 60 persones amb una feina de por. «Això no és una feina –puntualitza el David–. Perquè això no està pagat. Per molt bé que cobris. És molt dur, molt exigent. És un treball repetitiu, cansat, treballes en la foscor, amb volum molt alt». Ho diu sense to de queixa. «El que tu aquí t’emportes és una experiència de vida –acaba amb somriure de final feliç–. Aquí es viu com un ‘Gran germà’», adverteix sempre als treballadors de Horrorland. «Les emocions estan a flor de pell». «És molt difícil espantar», diu esbufegant la Patricia al sortir del càsting. Era la seva primera vegada com a zombi. És cantant, en farà 50, «tenia ganes d’experimentar una cosa nova», es justifica. Li dona la raó al costat el Carlos, 18 anys, estudiant d’Educació Infantil. «Això no ho pot fer qualsevol», afirma ell. ¿El que ha après en les proves? «Que espantar –respon– no és fer ¡bu!».

S’ofereix feina per fer ensurts: així és un càsting d’espantador

No és una oferta d’ocupació d’Hisenda. És de Horrorland: el parc de terror de Barcelona prepara la seva quarta temporada. Han rebut més de mil sol·licituds per treballar de monstre

El més llegit