Les bases de Barcelona en Comú votaran la continuïtat de tres regidors de Colau

Barcelona en Comú va certificar el maig del 2022 en una votació del plenari que l’alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, podia presentar-se per tercera vegada a les eleccions municipals, optar de nou al càrrec. Dues-centes onze de les persones que ho van fer, van votar-hi a favor. Una es va abstenir. El codi ètic dels comuns preveu dos mandats com a màxim, i que Colau es presenti per tercera vegada respon a una situació excepcional que, per tant, requereix un aval especial, com el que va rebre a un any dels comicis. Ara, tres dels seus regidors afronten la mateixa situació: Janet Sanz, Laura Pérez i Eloi Badia. La resta d’electes actuals que ja van tenir alts càrrecs en el mandat passat s’escaparan de la votació, al no haver ocupat plaça de polític electe. És el cas per exemple de Jordi Martí, exgerent municipal; i Gemma Tarafa, excomissionada de Salut. En definitiva, cap dels nou regidors de Colau té la porta tancada a repetir a causa del codi intern. Als crítics de Colau els va semblar que no resultava gaire acotada una limitació ampliable a 12 anys, perquè no es veu com un període puntual en la vida professional d’una persona. Quan li van preguntar per aquest aspecte, Colau va considerar que estar tres mandats a l’alcaldia «no és perpetuar-se en el càrrec». Els tres afectats Els regidors, òbviament, també estan afectats pel codi ètic dels comuns. Dels que van començar amb ella el 2015 com a electes, només tres continuen en el consistori: la segona tinenta d’alcalde, titular d’Urbanisme, Janet Sanz; la quarta, Laura Pérez, responsable de Drets Socials, i el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia. Sanz, Pérez i Badia hauran de rebre un aval especial per poder entrar a la llista que Barcelona en Comú presentarà a les eleccions del 28 de maig del 2023, si volen aparèixer a la papereta i Colau els hi vol. Es calcula que les votacions, que correspondran a la coordinadora ampliada del partit, se celebraran al febrer o al març. Mandats anteriors i a mitges De fet, Badia no va començar el primer mandat de Colau com a regidor. Ho va fer com a cap de gabinet del llavors primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. El novembre d’aquell any, a l’abandonar l’ajuntament Raimundo Viejo, que se’n va anar al Congrés com a diputat d’En Comú Podem, Badia va passar a ser regidor. Com que Badia va arribar a la plaça abans que transcorregués la primera meitat del mandat, li computa a efectes de codi ètic. Per dir-ho d’una altra manera: si s’hagués convertit en regidor un dia després de passats els dos primers anys d’aquell mandat, a efectes de les normes internes de Barcelona en Comú podria presentar-se el 2023 sense cap tràmit addicional. «No som Iniciativa» En el cas de Sanz, si és reelegida i completa el mandat que començarà després de les eleccions vinents, haurà sigut regidora o tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona durant 16 anys, del 2011 al 2027. No semblen pocs. Tanmateix, els quatre anys previs a l’era Colau no es computen en la limitació, perquè era regidora d’Iniciativa per Catalunya. La portaveu de Barcelona en Comú, Tània Corrons, es queixa del que considera una paradoxa: encara que són els únics que han fet del seu codi ètic una base del projecte polític, els comuns són criticats amb freqüència per aquest document. Sobre el cas de Sanz, remarca que no tindria sentit tenir en compte el mandat 2011-15 a l’aplicar-li la norma de la permanència: «No som Iniciativa». Aval de dos espais A més de comptar amb el vot favorable de la coordinadora ampliada de Barcelona en Comú (que és la coordinadora més les assemblees territorials de la ciutat i els eixos temàtics, que se solen denominar sectorials), els tres aspirants a ser candidats per a un tercer mandat hauran d’aconseguir l’aval de dos espais de Barcelona en Comú. Els espais són o bé una assemblea territorial, o un eix temàtic, o una comissió de treball. Sanz, Badia i Pérez hauran d’aconseguir que aquests dos espais els recolzin dues vegades. Una per certificar que són un dels espais que l’avalen. I en una segona votació, precisar que poden repetir. El sou retallat de Colau Més enllà de les penes que hauran d’afrontar els tres genets ‘colauistes’ del tercer mandat, es pot recordar que el codi ètic de Barcelona en Comú té una dimensió potser més coneguda que és l’econòmica. En aquest cas, ha sigut qüestionada per considerar que limita en excés els salaris dels regidors (si bé la CUP, ara fora del consistori, era més estricta en aquest apartat: els seus representants percebien 1.600 euros al mes). D’entrada, Barcelona en Comú va establir per al primer mandat a l’ajuntament un sou de 2.200 euros per 14 pagues, l’alcaldessa inclosa. El 2019, la xifra era de 2.291, amb l’increment de l’IPC. Colau va percebre en els primers 4 anys en el càrrec, segons dades que va donar llavors el partit, 37.000 euros bruts, bastant per sota dels 140.000 bruts del seu antecessor, Xavier Trias. El juliol d’aquell any, a l’iniciar-se el segon mandat de Colau, i davant la probable constatació que la dedicació al consistori exigeix una entrega que deixa empremta, Barcelona en Comú va anunciar una relaxació de la norma i un complement per a les persones que participessin del govern local. Augment de sou El partit va apujar el sou un 40% a Colau, que va passar a rebre un complement de 900 euros i va arribar així a un sou de 3.100 euros. Als regidors se’ls van afegir 600 euros, un 27% més, i als comissionats, 300 euros. Tot i que els comissionats, que de fet amb Colau han sigut tan líders de la seva àrea com si fossin un regidor, no estan obligats a limitar-se el salari i molts no ho van fer, amb la qual cosa van acabar cobrant més que els polítics que tenien per sobre. Jordi Martí Grau, que malgrat que era a la pràctica la mà dreta de Colau en el primer mandat tenia el sou normal del càrrec que ocupava com a gerent municipal, va perdre diners al ser ascendit, ja que al convertir-se en tinent d’alcalde va haver d’afrontar la retallada salarial del codi ètic. Barcelona en Comú va precisar que aquest complement activat l’estiu del 2019 només es preveu en cas que els seus electes governin, i per tant s’entén que si a partir del 2023 no hi ha comuns en el govern, no hi haurà complement. ‘Canalla en Comú’ Hi ha un segon complement econòmic per als representants dels comuns: el complement de conciliació. Per aquest concepte, cada un d’ells rep 150 euros si té un fill; 250 euros si en té dos, i 350 euros si en té tres. «No hi ha gent a Barcelona en Comú que tingui quatre fills», puntualitza Corrons. Explica la portaveu que els diners que BComú rep del salari que no es queden els seus polítics es dediquen a dues finalitats. La primera, finançar activitats socials i culturals a través de La Filadora, que recolza iniciatives de la societat civil. La segona: un programa de cures del partit, que inclou, per exemple, un servei d’escola bressol activat en determinats actes i que rep la denominació ‘Canalla en Comú’.

Les bases de Barcelona en Comú votaran la continuïtat de tres regidors de Colau

El codi ètic dels comuns permet fins a 12 anys en el càrrec, tot i que Janet Sanz en podrà estar 16: no li computa el mandat amb Iniciativa

Sanz, Eloi Badia i Laura Pérez hauran d’aconseguir el suport intern per repetir, en un procés que es produirà a inicis del 2023

El més llegit