«El problema no són els violadors serials, sinó els oportunistes»

És la primera comissària de Barcelona... És formidable. Dones i homes estem capacitats per portar a terme totes les tasques, també les de seguretat. Crec que és bo que en tots els càrrecs, especialment els més visibles, hi hagi dones perquè així es normalitza i s’anima a aquelles que voldrien optar i no ho fan creient que existeixen feines només per a homes. ¿Però ser la primera afegeix pressió? La pressió sobrevola per sobre de totes les dones que ostenten llocs de responsabilitat. Es tendeix a negar, però jo no tinc problemes a admetre-ho. I aquesta pressió de vegades et pot generar dubtes, que has de treballar. La síndrome de l’impostor opera en tots, no només en les dones, i se n’ha de parlar i evitar que es converteixi en un problema que t’afecti negativament fins al punt de boicotejar-te. És normal. I fins i tot diria que és perillós no tenir-lo. ¿Per què ha trigat tant a arribar una comissària a la capital catalana? Es deu a la cultura imperant que un bon policia ha de ser un home i, alhora, que un bon cap ha de ser també un home. Perquè tradicionalment es relacionen els atributs desitjables per a un bon líder amb els de la masculinitat. ¿Un error? Sí. Per començar perquè s’oblida que tant homes com dones tenen les dues energies: la masculina i la femenina. I un lideratge més masculí no està associat necessàriament a un home ni un de més femení, a una dona. Els lideratges no estan associats al gènere sinó a les persones. I després perquè un lideratge femení té altres virtuts: empatia, sensibilitat, treball més col·lectiu. ¿Es valoren els lideratges femenins? Les dones en general carreguen amb una falta de reconeixement perquè si tenen èxit es diu que són on són perquè són dones. ¿Als policies els costa acceptar ordres d’una dona? No. ¿Aquest estiu estava espantada per la tendència delinqüencial de la primavera? No. Teníem clar que estàvem davant un estiu prepandèmic. Sabíem que hi hauria molt turisme, i fins i tot teníem informació que hi hauria més creueristes dels que han acabat venint. Però estàvem preparats. ¿L’alcaldessa Colau diu que es magnifiquen els problemes de seguretat de Barcelona per interessos polítics? La informació circula ara molt més fàcilment que anys enrere, a través dels mitjans o de les xarxes socials. Aquesta publicitació de determinats fets genera una percepció d’inseguretat que no quadra amb les xifres. La gent ha de saber el que passa, però la informació no ha de ser parcial, i veure una imatge impactant sense context pot traslladar la idea que hi ha més inseguretat. Hem de ser responsables perquè no es pot viure amb por. ¿Però es magnifiquen els delictes que ocorren aquí per interessos polítics? Nosaltres ens dediquem a dissenyar sistemes per contenir i reduir la delinqüència. ¿I les dones? ¿Tenen motius per tenir por de ser víctimes de la violència sexual a Barcelona? Han crescut les denúncies per abusos, però s’han reduït les denúncies per agressions i les detencions per delictes sexuals han augmentat un 70%. Es treballa en la prevenció, tant d’uniforme com de paisà, i es fa coordinadament amb la seguretat privada i els responsables d’oci nocturn. Hi ha més ulls que mai vigilant, hi ha més seguretat. Evidentment que han de sentir-se segures. Perquè hi estem treballant molt. ¿Qui ataca les dones? La majoria de delictes contra la llibertat sexual els comet l’entorn de la víctima, algú conegut. Aquesta idea que darrere dels delictes hi ha un violador serial és falsa. El problema de Barcelona no són els perfils serials des de fa temps. Els agressors són oportunistes, que s’aprofiten de la vulnerabilitat de la víctima. ¿Com s’ha aconseguit revertir una tendència que semblava tan negativa? La planificació d’aquest estiu no va començar a la primavera, sinó molt abans. Ens vam adonar que el més important era tenir més informació. Analitzar els fenòmens delictius. I per tenir la millor informació es va involucrar tots els actors que coneixen el que passa al carrer: patrulles, paisans, antiavalots, investigadors i grups d’atenció a la víctima. També es va contactar amb altres policies de la resta d’Europa per veure què estava ocorrent allà. Es va estudiar a fons i es va parlar molt. I a més de l’estratègia la clau són els agents a peu de carrer. Són gent preparada. Amb una gran implicació, que es creu la seva feina, i que té una vocació de servei. Un altre factor decisiu ha sigut la coordinació amb la Guàrdia Urbana, que està present a tots els dispositius, i amb la Policia Nacional. ¿Al parlar amb policies de la resta d’Europa van veure si a Barcelona hi ha o no més delinqüència que en altres ciutats? Sí. I no n’hi ha. ¿El ciutadà té aquesta percepció? Potser falta informació sobre el que passa en altres ciutats. Molts dels delinqüents que actuen aquí també són en altres llocs com París, Niça o Madrid. El que estem veient és que els reincidents tenen cada vegada un perfil més jove i més inexpert. I alguns furts es converteixen en robatoris amb violència precisament perquè els falta perícia per furtar i acaben sent agressius. ¿I contra els policies? ¿Hi ha més agressivitat ara que abans? El que hi ha és més crispació en general. Cada vegada se’ns reclama més per problemes de convivència. Aquesta crispació que existeix entre els ciutadans també la rep la policia.

El més llegit