En una idea hi ha consens: fins que el van perdre no es van adonar de fins a quin punt els importava. «Les pèrdues les notes quan et falten», assenyala Iñaki Andrés, veí del Carmel, qui en tot moment deixa clar que parla de forma personal. «De vegades es parla ‘dels veïns’ com si fossin un col·lectiu homogeni i no ho són, són la suma de moltes persones; no hi ha una única opinió ‘dels veïns’», puntualitza abans d’explicar com va viure el traumàtic esborrament de l’icònic Tauró del Carmel a finals de maig de l’any passat. «La gent es va indignar perquè no tenia consciència que desapareixeria, però l’essència de l’art urbà és que és efímer, no és el Colosseu», diu fent broma l’home, membre del col·lectiu Carmel a la vista, que considera que la desaparició de l’esqual capitalista de Blu suposa «una oportunitat», «no només repensar què volem al mur de Santuari, sinó per repensar com volem que sigui la ciutat i l’espai públic».