Barcelona no indulta l’Hort d’en Tomàs malgrat el suport social

En ple mes d’agost –dijous passat, dia 18– rebien una nova notificació del departament de serveis jurídics del districte d’Horta-Guinardó en el qual els comunicaven que desestimaven les al·legacions presentades. No hi ha indult. L’Ajuntament de Barcelona els requereix a deixar aquest petit tros de terra a la falda de Collserola, rere el campus Mundet, «lliure, vacu i expedit» a disposició del consistori, el seu propietari, el 17 d’octubre. Altrament, assenyalen un nou desnonament per al 18 d’octubre, «resultant a càrrec dels ocupants les despeses que s’originin com a conseqüència del desallotjament». La notificació, rebuda la setmana més inhàbil de l’any, ha caigut malament a David Mesa Cedillo, net de Tomàs Cedillo, veí de Montbau que va començar a llaurar aquestes terres el 1989. El jove arquitecte fa mesos que lluita per salvar l’hort iniciat pel seu avi pel seu potencial per ser «un instrument d’ensenyament de valors en relació amb la terra, l’observació d’espècies, el cultiu i l’obtenció d’aliments per mitjans sostenibles», a més de pel preciós vincle emocional que l’uneix a aquest tros de terra, que està aprenent a cultivar junt amb Mònica Sambade, la seva parella, i Pau Gómez Cedillo, el seu cosí, al costat del que va créixer en aquest hort, on el seu avi els portava a la tarda, al sortir de l’escola. Un hort que volien (i volen) comunitari, obert al barri i a la universitat –és al costat–, una cosa que estaven aconseguint. Compten amb el suport explícit de l’associació de veïns i amb un acord amb la pròxima facultat d’Educació de la UB per treballar el seu cas, un hort que beu dels horts autogestionats dels 80 i 90 del segle passat –el del seu avi Tomàs era un de tants–, però molt arrelat a l’agenda actual: de la necessitat de refugis climàtics i a l’aposta per la sobirania alimentària dels barris. Però l’Ajuntament de Barcelona, propietari de la finca després d’una cessió de la Fundació Familiar Catalana el 2019, no ha acceptat les al·legacions en aquesta línia redactades pel David, que se sent en una situació d’indefensió, ja que va haver d’implorar a l’administració l’informe complet del cas, cosa que va dificultar molt la redacció de les al·legacions. I no només això. Sent també com a violència institucional l’advertència que si no entreguen l’hort «net» se’ls passarà la factura del que costi «netejar-lo»; una cosa que fa especialment mal –per aquesta sensació d’amenaça– als joves que estan intentant mantenir viu un hort on encara hi ha un nesprer que el David va plantar amb només cinc anys junt amb el seu avi, mort el 2013; a més de cactus, figueres, tomaqueres... Un espai, a més, que forma part de la xarxa Ruralitzem. Missatges contradictoris Missatges contradictorisTant el David com la Mònica –que el 2018 van guanyar una beca de producció artística de la Fundació Guasch Coranty per desenvolupar un projecte a l’hort– són conscients que els terrenys –al camp– no són de la seva propietat i no tenen cap problema en entregar les claus de l’hort al districte –ja ho han fet a l’associació de veïns–; el que no volen és que es destrueixi, que és el que es pretén fer, passant-los, a més, la factura. La data de desnonament arriba, a més, després que el 7 de juliol exposessin les seves demandes en un consell de districte del qual van sortir amb una reunió programada per al 12 del mateix mes, el passat, de la qual David va sortir amb la percepció que hi havia voluntat de seguir amb el projecte, malgrat que allà mateix ja els demanaven les claus i que paguessin la demolició abans d’asseure’s a parlar. Però, si el consistori considera que l’hort és un projecte positiu per al barri, ¿per què el volen destruir abans per començar de zero? La percepció del David és que el que preocupa el districte és establir un precedent, que regularitzar la situació de l’Hort d’en Tomàs pugui fer que altres horts irregulars vulguin també legalitzar-se. De fet, al mateix districte d’Horta-Guinardó, l’1 de febrer la Guàrdia Urbana va desallotjar l’hort comunitari El Brot, a pocs metres de la plaça d’Alfons X. Seny, coherència i voluntat El mes de juliol passat, pocs dies després que aquest diari expliqués la història de l’hort i els diaris del seu fundador, en els quals intercalava les novetats al camp –fantàstics tomàquets aquest estiu– amb les notícies que van anar escrivint la història del segle XX–, l’associació de veïns va fer públic un comunicat en què assenyalava que l’hort «podria ser un actiu importantíssim per a l’educació en la sostenibilitat, l’ecologia i el respecte a la natura, tant dels nens com de les famílies del barri que busquen un retorn al contacte amb la terra». «Tanquem el cercle: hi ha una necessitat, tenim un equipament, hi ha gent que pot liderar un projecte d’horticultura per al barri. Només cal seny, coherència i voluntat», prossegueix el text, en el qual l’entitat veïnal remarca que recolza mantenir actiu l’Hort d’en Tomàs, «evitant que un equipament que ja existeixi es perdi, i a l’espera que un projecte per al barri li doni usos que beneficiïn al veïnat». Fonts municipals donen per tota resposta a aquest diari que «convocaran una reunió a principis de setembre amb els tècnics del Consorci de Collserola i del districte per trobar una solució a la continuïtat del projecte, ja que l’hort s’ubica en una zona forestal protegida».

Barcelona no indulta l’Hort d’en Tomàs malgrat el suport social

Els nets del veí de Montbau que va iniciar aquest hort a Collserola el 1989 reben una ordre de desnonament de l’ajuntament, propietari de la parcel·la, per al 18 d’octubre, i l’advertència que hauran de pagar les despeses derivades de la demolició

El més llegit