Opció A, això és una fe d’errors. Opció B, agafar-se aquestes línies com les últimes pàgines d’una novel·la d’Agatha Christie, quan tots els personatges de l’obra estan presents i Hercule Poirot és a punt de revelar qui és el culpable de l’alta mortaldat d’abelles a finals de la primavera passada a Barcelona i en algunes ciutats veïnes. Vostès decideixen. La qüestió és que el 18 de juny passat es va publicar en aquest diari una possible resposta a aquesta pregunta. Molts carrers de l’àrea metropolitana estaven llavors encatifats amb pètals de tipuana i, enmig d’aquest bonic espectacle floral, una mirada atenta permetia descobrir amb horror abelles en plena agonia i, en el pitjor dels casos, ja mortes. Es va acusar llavors la ‘Varroa’, un àcar (des dels cànons humans del que és bonic) d’aspecte repugnant, com un cabrot minúscul que s’agafa al dors de les abelles i literalment els llepa la vida. Pot ser, però, que l’assassí sigui algú altre: ¿els ajuntaments? És una acusació molt gruixuda que mereix ser desgranada.