«Hem aconseguit tirar endavant el negoci i tenir un petit matalàs»

El supermercat Food Coop BCN no és com els altres. Va obrir a principis d’aquest any com a súper cooperatiu pioner a Barcelona, on tots els socis i sòcies (500 fins ara) poden comprar essencialment productes agroecològics i de proximitat. Aquest somni d’un consum sostenible, no lucratiu, que apunta directe a la «transformació social» es va gestar uns anys abans, però finalment va tenir un part una mica més fàcil gràcies a una subvenció municipal per reflotar o propiciar l’activitat econòmica a la ciutat després dels durs temps de pandèmia. «Ens va permetre fer més coses i tenir un coixí», expliquen. Amb Barcelona plena de viatgers costa recordar el panorama de fa un any, amb centenars de negocis tancats o acabats de reobrir, o amb por d’emprendre davant un panorama incert. Després dels estralls de la covid en l’activitat econòmica, es van obrir diverses ajudes a base d’euros. L’ajuntament va anunciar llavors una nova partida del pla ReActivem amb 8 milions que van acabar sent 9,2, per rellançar comerços, restaurants, oci nocturn, serveis i allotjament turístic, després de la paràlisi. En aquest temps s’han reescrit 217 històries de supervivència econòmica d’empresaris i emprenedors, petits i no tan petits, i també d’entitats que desenvolupen activitat productiva. Rosa Rovira, sòcia de Food Coop BCN i integrant del seu cercle de comunicació, explica que el seu projecte, assembleari i en plena expansió (els socis aporten una petita quota i després tres hores de feina al mes a l’establiment per ajustar al màxim els costos) no només facilita l’alimentació sana (entre altres productes) i responsable, sinó que ha ressuscitat l’oblidat passatge d’Aragó, a l’ocupar l’espai d’una vella planxisteria. Amb els diners obtinguts han pogut irrompre amb més equipament i millors instal·lacions. Efecte multiplicador El primer tinent d’alcalde d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, recorda que la partida completa de reactivació de la ciutat va ser de 87 milions, en molt diversos sectors, però que aquesta convocatòria concreta no només apuntava als àmbits «més afectats» per la crisi de la covid-19, sinó a generar «un efecte multiplicador per a la petita economia». I és que amb les ajudes «es beneficiaven els negocis sol·licitadors però també qui feia els projectes, els executava o subministrava els materials». D’altra banda, la injecció d’aquests 9,2 milions d’euros també ha suposat «fer els negocis de la ciutat més sostenibles i eficients energèticament, un dels principals reptes actuals». Prèviament, aquestes activitats havien rebut petites ajudes directes, però només per esmorteir despeses forçades per la pandèmia (sistemes de ventilació, mampares, ordinadors...), fins a un total de 4 milions per a 2.700 beneficiats. La nova partida de l’estiu passat va disparar les candidatures fins a més de 800, assenyala el gerent d’aquest àmbit, Albert Dalmau. Aquest cop el propòsit era la reactivació dels que tornaven a començar després d’una baixada de persiana, i estaven disposats a aportar també els seus propis recursos. Les actuacions emparades amb subvencions eren de condicionament i reformes per millorar la seguretat i l’accessibilitat; adquisició de maquinària i elements relacionats amb la millora de la producció, servei, digitalització o distribució; o realització de millores en matèria de sostenibilitat i reciclatge. O sigui, per tornar a l’activitat amb millors eines que abans de la crisi sanitària. Jordi Grau va veure en l’anunci «l’empenta que faltava» per atrevir-se a abordar la reforma integral d’Hortaclic, la botiga d’electrodomèstics que fa més de mig segle va obrir el seu pare i que ara està integrada a la cadena Mielectro. «Era el moment», després que en pandèmia recuperessin clients del barri, sobretot per la seva oferta en informàtica. «Ho hem pogut fer tot, terra, parets, persianes, aparadors...», rememora. Va haver de demanar un crèdit (l’ajuda arriba després de culminar el procés), però el seu lligam amb el banc serà ara de 2 o 3 anys «en lloc de 8 o 10» i amb molta menys pressió a l’esquena. La nova fase l’aborda amb confiança, sabent que malgrat la competència d’internet i grans cadenes, la proximitat, «l’atenció al client, la confiança i ser-hi si hi ha problemes» són valors a l’alça, diu el també president de l’eix Cor d’Horta. Amb aquest paraigua s’han subvencionat fins al 50% de les inversions per a projectes de certa importància que tinguessin un cost total de més de 20.000 euros. La dotació municipal era de fins a 100.000, però l’ajuda mitjana va arribar als 42.338 euros. Restauració al capdavant Dalmau apunta que un 42% dels projectes bonificats han sigut establiments de restauració; un 24%, comerços; un 18%, serveis; un 10%, allotjaments turístics i economia del visitant, i un altre 5%, oci nocturn. Entre els restaurants figuren casos com el de Triki-Trac, al carrer de Numància (Sants-Montjuïc), que l’emprenedor Diego Álvarez va impulsar el 2018, cansat de treballar per altres, amb una oferta de cuina senzilla d’influència peruana. «Quan portava un any sense gairebé lliurar i començava a aixecar cap va arribar la covid», afegeix. Sobreviure a la pandèmia va ser un exercici de voluntat, en què l’amo i cap de cuina es va multiplicar: «He hagut de fer de tot durant molts mesos. Escombres, fregues, muntes la terrassa...», explica. De l’experiència, va constatar que per tornar a la càrrega hauria de millorar alguns elements del negoci que havia aprofitat del traspàs, però tocava renovar. Ja havia encarrilat les millores quan es van obrir les ajudes. «Ha sigut un respir, saber que pots arribar a final de mes tenint un petit matalàs», assenyala, en plena recuperació i amb un equip ara de 12 persones. Per zones, l’Eixample va copar el 34% dels projectes, seguit per un 18% a Ciutat Vella, un 12% a Sarrià-Sant Gervasi, un 7% a Horta-Guinardó i Sant Martí, i així fins arribar a tot el territori. I quant a mida, es pot destacar que la majoria (59%) ha sigut per a les inversions més reduïdes (amb ajudes entre 10.000 i 40.000 euros), mentre que un 21% s’ha destinat a les mitjanes (van rebre’n entre 40.000 i 70.000) i la resta van ser grans (fins als 100.000). Tots han passat un procés de memòria de projecte, detalls tècnics, pressupostos i posteriors auditories, controlat per una comissió amb representants de diferents àmbits de l’ajuntament. En alguns casos ha encoratjat l’economia social i solidària, com passa amb la Fundació Els Tres Turons, que treballa en la inserció professional, de suport a la vida independent i a l’oci inclusiu de persones amb transtorns de salut mental, amb un total de 87 treballadors. Alfons Santos, el seu director, explica que la injecció els ha permès millorar i guanyar instal·lacions, com un nou club social, amb un deute molt més baix del previst. Alhora, han ressuscitat espais que feien temps que estaven buits i han dinamitzat una zona abans sense activitat.

«Hem aconseguit tirar endavant el negoci i tenir un petit matalàs»

Els 9,2 milions d’euros amb què l’ajuntament ha subvencionat l’últim any negocis i activitats locals afectats per la crisi sanitària han encoratjat la tornada a la normalitat amb final feliç

El més llegit