La Marta, nom suposat que tria una veïna de Ciutat Vella, en concret del carrer de Joaquim Costa, per explicar com el soroll condiciona la seva vida, resideix al carrer des de fa un any i mig amb la seva parella: «Quan ella em va dir que es posaria taps em va semblar antiromàntic. Ara els portem les dues. Sabíem que hi hauria molt soroll, però vaig confiar que amb bones finestres i el meu somni impertorbable podria aguantar-lo. Soc jove, m’han tirat aigua i ous a la nit al carrer. No vull una Barcelona sense vida. Però des que visc aquí m’he adonat que ningú té superpoders que permetin conviure amb aquests nivells de soroll. I no només és un problema de nit. Fa un any ens va fer vergonya anar a una reunió de veïns contra el soroll. Ara forma part d’un grup de gent implicada en el tema».