Saturn, que es menjava els seus propis fills, era tot un paràs al costat de Barcelona. L’ajuntament acaba de donar a conèixer els resultats de l’últim padró de la ciutat, que no són només números, sinó tot un perfil sociològic de què són els barcelonins en el seu conjunt. És un padró de rècords. Primer, la xifra de veïns centenaris, 931, sobretot dones, xifra sense precedents, un col·lectiu que ni tan sols va deixar de créixer durant la pandèmia. Segon rècord, vinculat a l’anterior, l’edat mitjana dels barcelonins, 44,2 anys, la més alta de la seva història i no sembla que baixi a mitjà termini, al contrari. Tercer rècord: 481.657 barcelonins (un 29,4% dels 1,6 milions d’habitants) han nascut a l’estranger, tot i que una tercera part ja han obtingut la nacionalitat espanyola. La quarta dada no és formalment un rècord, però mereix aquest qualificatiu perquè és el que millor retrata, al cap i a la fi, la saturnització de Barcelona. El 2021 van néixer a la ciutat només 11.510 nadons. Cal remuntar-se a 1939 (final de la Guerra Civil i gran exili cap a França) per trobar una ‘nursery’ més buida que aquesta. Segur que hi ha diverses causes per a aquesta última i preocupant dada, però a ningú se li escapa que l’impacte del preu de la vivenda en la taxa de fecunditat és immens. Algun Picasso hauria de pintar el ‘Guernica Immobiliari’.