Gemma Tarafa: «Volíem conquistar drets a Barcelona, com el de la salut bucodental»

¿Per què ha triat per a l’entrevista el número 127 del carrer de Viladomat? Aquest edifici era la seu de la PAMEM, la mútua dels 9.000 funcionaris i exfuncionaris de l’ajuntament. Una de les primeres coses que vam fer a l’arribar Barcelona en Comú al govern de la ciutat va ser tancar la mútua. Els funcionaris i els exfuncionaris van entrar al sistema públic de salut. I amb els diners que vam estalviar, vam obrir el servei del dentista municipal per a les persones més vulnerables. No tenia sentit tenir els funcionaris a la mútua. ¿I com va sortir la reinversió? Una de les qüestions que més volíem era conquistar drets. Un era el dret a la salut bucodental. Aquí vam posar el primer dels quatre serveis del dentista. Han fet 31.000 visites des del 2018. Quan vam començar aquí vam veure que un 20% de la gent venia de Nou Barris. Per això vam obrir un servei a Torre Baró. Quan conquereixes un dret així vols que sigui de proximitat. ¿Quins requisits són necessaris per accedir a aquest servei de dentista? No superar, aproximadament, uns ingressos de 8.000 euros per persona. Si la unitat familiar té més d’una persona, el límit va pujant (11.952 euros per a dues persones; 13.152 per a tres; 14.496 euros per a quatre, i 1.344 euros per persona a partir d’aquest número). El dentista té quatre potes. Primer, la gent amb llindar de renda molt baix, també persones sensesostre i nens de famílies vulnerables. Per a gent amb renda limitada però no tant, vam fer un conveni amb l’associació espanyola de clíniques dentals, al qual s’han subscrit 100 clíniques, per derivar-los usuaris que no poden entrar en l’altre servei. Tenen un estalvi d’entre un 35% i un 40% en la majoria de tractaments. Un tercer element, per a mi el més important: amb aquestes ganes de conquistar aquest dret vam aconseguir estrènyer la Generalitat en el Parlament perquè, mitjançant una llei, hagi d’augmentar la seva cartera de serveis. Les inclou per la pressió del dentista municipal per a persones vulnerables. «Un 12% de població no va mai al dentista, però en total és un 60% el percentatge que sabem que té moltes dificultats per anar-hi» ¿Fins ara què incloïa la cartera de serveis de la Generalitat? Fins ara, només treure’t un queixal o una dent. Ara, que hem pactat 50 milions per a un any, empastaments, higiene i alguna cosa més. No és la cartera ideal, però és una millora. La quarta pota: tenim un 12% de població que no va mai al dentista perquè no s’ho pot permetre, però en total és un 60% el percentatge que sabem que té moltes dificultats per anar-hi. El dentista per a tothom, el que activarem d’aquí un temps, que no tindrà límit de renda, està destinat a aquest 48%. ¿Com funcionarà el servei de dentista sense límit de renda? Crearem un operador odontològic de mercat. Amb un avantatge: com que no volem fer benefici, el reinvertirem en la nostra pròpia clínica dental. Pagaran, però amb un estalvi del 15% al 40%. S’obrirà en dues fases i acabarà tenint vuit butaques. Primer, quatre, i després quatre més. Totes en un mateix espai. La idea és que no estigui en un districte gaire vulnerable perquè ja hi ha l’altre dentista per a aquest col·lectiu, però tampoc en un en el qual els veïns no necessiten el servei. Serà a Ciutat Vella, encara no sabem exactament on. Però per a aquest projecte és necessària una decisió judicial favorable. Tenim un contenciós obert per l’Escola d’Odontòlegs, que va implicar unes mesures cautelars que vam aconseguir aixecar després que durant molts mesos aturessin el projecte. Ara esperem, per a la tardor, una resolució de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No podem obrir el servei del dentista sense una sentència ferma. Els professionals cobraran els mateixos salaris que els del Siscat (Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya), com els professionals que estan en els CAP, normalment per sobre dels de les consultes privades. Perquè un dels arguments de l’escola és que hi hauria odontòlegs amb salaris molt baixos. I és rotundament fals. «Si la resolució del TSJC és positiva, el dentista municipal sense límit de renda obrirà a principis del 2023» Tot aquest projecte és per a vostè especialment rellevant, vaja que ha tret el tema vostè. Perquè invertir en drets socials no és només donar ajudes, és també innovar en conquesta de drets. Dret a la salut bucodental i la salut mental: com a ajuntament n’hem fet més del que ens tocava. Per tancar el tema anterior: si la resolució és favorable al consistori, ¿quan obrirà el dentista municipal? Si la resolució és positiva, que estic convençuda que ho serà, perquè el 98% de la població ens diu que ha de ser així, el dentista municipal obrirà a principis del 2023. Però la població no són els jutges. En el cas de la municipalització de l’aigua la sentència va ser negativa. En el cas de la funerària pública no hi va haver acord polític i tampoc es va poder fer. És que crec que no pot anar malament. I si va malament, recorrerem. Vostè és responsable de salut fa set anys, quatre com a comissionada i tres com a regidora. ¿Com resumeix l’experiència? El balanç és molt positiu. És una posició en què has de creure. Però hem viscut una pandèmia a mig mandat que vaig haver de pilotar i això marca el balanç, que continua sent bo. S’han pogut fer coses clau que ens vam proposar, no sense dificultat. ¿Hem oblidat massa ràpid la pandèmia? ¿L’hem donat per acabada abans d’hora? La pandèmia ha anat molt a la baixa i hem de trobar un equilibri. Em preocupa més l’impacte en la salut mental en la postpandèmia que la pandèmia. Els números van molt a la baixa. «Em preocupa més l’impacte en la salut mental en la postpandèmia que la pandèmia» La gent ja no coneix les dades com abans, i això que es va fer experta en l’RT, la incidència a 14 dies, la positivitat. Ja no es recull el nombre de contagis, sí el d’hospitalitzacions i casos en ucis. Hi va haver un moment en el qual més que informar sobreinformàvem. Donar la dada de la velocitat de propagació cada dia no té sentit. Continuem tenint casos i hi haurem de conviure molts mesos. Però és important l’impacte de la pandèmia en la gent. Sempre parlem de la crisi sanitària i econòmica, però a mi em preocupa la de la salut mental. ¿Què fa l’ajuntament al respecte? El de la salut mental és un d’aquests temes en els quals hem pogut anar més enllà del que hi havia a la ciutat, i hi hem arrossegat la Generalitat i l’Estat. Com el telèfon de prevenció del suïcidi. No n’hi havia cap altre a cap ciutat de Catalunya. Suma ja 7.500 trucades. Abans no es parlava del suïcidi, ara és clar que s’ha de fer per prevenir. Després va sortir el 061 de la Generalitat i el 024 de l’Estat. Benvinguts siguin. L’ajuntament ha sigut punta de llança. I després el xat de salut mental per a gent jove, obert, com el telèfon del suïcidi, amb la Fundació Ajuda i Esperança. A tots els districtes hi ha un servei d’acompanyament psicològic per a joves de 12 a 22. Amb 13 psicòlegs. ¿Veu la gent molt preocupada, intranquil·la? Pandèmia, guerra, crisi econòmica. Els números ens diuen que la gent ha passat, al principi de la pandèmia, por, angoixa, incertesa. Ara està cansada, més preocupada pel futur. Em preocupen els joves i la gent gran. Els pavellons per a sensesostre durant la pandèmia, durant el confinament, van ser molt rellevants, però el fet és que avui al carrer hi continua dormint molta gent, tanta o més que abans que Barcelona en Comú arribés al govern local. ¿Ha topat amb la constatació que hi ha coses que no podia resoldre? Es van augmentar molt les places i algunes s’han consolidat: hi ha tres centres pioners. Per a menors, dones i sensesostre que consumeixen drogues. D’acord, però ¿hi ha coses que no es poden combatre? Hi ha que coses que no podem combatre sols. Hem passat de 1.900 a 2.800 places per a sensesostre, més enllà de la pandèmia. I si comparem la ràtio de places a Barcelona amb les de la resta de Catalunya se’ns posarien els cabells de punta. Ho podem aplicar a altres qüestions. Jo no diria que aquestes coses no es puguin resoldre. No les pot resoldre un ajuntament sol. ¿A què es dedicava abans d’entrar a l’ajuntament? Soc doctora en Biologia Molecular de formació i estava treballant a la Pompeu Fabra, en un departament que tractava aspectes de desigualtats en salut, sobretot associades al càncer. Feia docència i investigació. ¿I està preparada per deixar el consistori? Sí. La meva feina m’agradava molt i era molt útil.

Gemma Tarafa: «Volíem conquistar drets a Barcelona, com el de la salut bucodental»

La regidora de Salut, que va ser comissionada del ram en el mandat anterior, repassa la seva gestió, marcada per la pandèmia del coronavirus

El més llegit