Diari del soroll al ‘triangle golfo’: «Al cap de 20 minuts, em fa efecte el lorazepam»

Enrique Castro Román (grau en Comunicació per la UOC i màster en Conflictes Armats UAB) és veí del carrer de Pere IV i ha accedit a fer un diari d’una setmana, la del 18 al 24 de juliol) per documentar el soroll i l’enrenou que es viu a la seva zona. Un diari de l’anomenat ‘triangle golfo’. DILLUNS És un dels tres dies més o menys tranquils a Pere IV, tot i que a la resta del ‘triangle golfo’ no puguin dir el mateix. Nit sense contratemps. Un grup de noies està de ‘botellon’ cap a la mitjanit (quin gran pla, beure assegudes en una vorera mentre els escarbats et pugen per les sandàlies), uns guiris treuen el cap per una de les finestres de l’hotel i miren de lligar-hi, però els surt malament. Les noies desapareixen amb l’alcohol i els nois tornen a dins. DIMARTS Sense novetat. Em comenta un veí que tant de bo vingués al barri un veí originari de Texas, d’aquells que són membres de l’Associació Nacional del Rifle, que pugen al terrat i miren amb uns prismàtics i després quan passa alguna cosa tothom diu que era una persona normal però molt callada. DIMECRES Fins a les dotze de la nit l’Acid House, al carrer de Pamplona, està gravant un vídeo musical o alguna cosa així: focus, altaveus, terrabastall de música màquina retronant el carrer... Segurament tenen permís, però això no ens fa sentir millor. La cosa es complica a Pere IV. El que a les 0.10 h és un grup de cinc joves asseguts a la vorera bevent i cridant, mitja hora més tard es converteix en un tumult d’unes cent persones. Hi ha diversos grups asseguts en rotllana. Quan marxin deixaran les ampolles, els vasos i les bosses de plàstic tirades per terra. Pànic a les 0.40 h, apagada a diversos blocs. Els ventiladors i els aires condicionats compleixen una doble funció, alleujar-nos de la calor i dissimular el soroll del carrer amb el motor. Necessitem soroll per escapar-nos del soroll, un soroll blanc i anestèsic. Per sort la llum torna al cap de cinc minuts. Al cap de 20 minuts em fa efecte el lorazepam i em quedo grogui. La nit transcorre sense més incidents, excepte que uns clients de l’hotel han tirat un Red Bull ple a un grup de baix. Han fallat. Si l’haguessin encertat li haurien obert el cap a algú, potser hauríem tornat a sortir als mitjans i potser els polítics reprendrien la tasca al barri amb més vigor. Ja se sap, «Red Bull et dona aaaales». DIJOUS Es fa de dia. El típic escenari de bassals de vòmit, mar de porqueria, motos tombades i algun cotxe amb el vidre trencat. Al vespre, cap a les nou, l’afició del Rosario Central fa merder a les porta del Com-Tú Bar, un local d’on sol sortir música a tot volum. Ja de matinada segueixen amb tambors i càntics per Pere IV. L’aire no circula a les cases tancades i la calor enganxosa amara els llençols, però obrir una mica la finestra implica submergir-se en el tumult, el sarau i l’insomni. El problema és que perquè el meu aire condicionat funcioni, he d’obrir la finestra perquè surti l’aire calent per la manguera. Trec el cap al balcó, a la llunyania parpellegen els llums d’un cotxe de la Urbana, disminueix a Pere IV per no atropellar ningú i continua sense parar. El del tambor, al seu pas, no ha deixat de tocar. Crec que aquesta matinada han apunyalat algú en un fumador de Llull amb Còrsega. DIVENDRES Un veí de Pere IV, 81 fa diversos vídeos d’un grup fent ‘botellon’. Obren la porta del cotxe, se serveixen, guarden l’ampolla i tanquen. ¿Realment és tan atractiu aquest carrer per beure aquí jugant-se una multa de 600 €? Mentre hi hagi aquests cinc bars ens temem que sí. El seu dret a guanyar-se la vida es confronta amb el dret a descansar de diversos centenars de veïns, però ja sabem que el que mana són els diners. El nostre grup de WhatsApp està ple de vídeos de gent bevent i cridant fins i tot fins a les sis del matí. Un matrimoni baixa a les tres de la matinada a parlar amb la Urbana perquè no ho suporten més. Els agents els diuen que ànims i que continuem reivindicant els nostres drets. Ja. DISSABTE La cridòria és eixordadora. No hi cap ni una ànima al carrer. Un cotxe para sota del meu pis i durant deu minuts ens bombardeja amb uns greus que repercuteixen a les finestres, a les parets, als nostres cervells. La nena es mou incòmoda al llit. Entre la calor i el soroll ens sentim atrapats. ¿Algú té idea del que és capaç de fer un animal atrapat quan les seves cries corren perill? Així ens fan sentir: com animals. Entro al grup. X proposa llançar pedres, diu que ja hem esperat bastant. Algú diu que podem treure un ull a algú. Un altre parla de lleixiu. Els polítics, mentrestant, ens proposen taules, assemblees, i més assemblees per fer seguiment de les assemblees... Així ells es guanyen el sou i també guanyen temps mentre no solucionen res. Surto al balcó. Allà a baix tothom sembla feliç... i segur. DIUMENGE Sense novetat. Per desgràcia.

Diari del soroll al ‘triangle golfo’: «Al cap de 20 minuts, em fa efecte el lorazepam»

Un veí del carrer de Pere IV explica els problemes de soroll que viu al seu carrer

El més llegit