Marko Daniel, director de la Fundació Miró: «La seguretat i tenir cura de Montjuïc són importants; s’ha de fer millor»

La Fundació Miró ha passat uns anys difícils per a la seva supervivència, una crisi que va començar abans de la pandèmia. ¿Solucionat? Quan vaig arribar, vaig trobar una situació complicada. La vam solucionar el 2019 amb unes intervencions dures i contundents que ens van ajudar a tancar l’any amb el primer creixement de visitants des del 2011 i amb una visió positiva del futur. El gener del 2020 teníem clar que havíem donat la volta a les dificultats i va arribar la pandèmia, per tant, van venir dos anys complexos per a tot el sector, per a les persones a escala individual i per a la societat en general. Crec que ara estem en una situació millor i la tendència és anar cap a una represa de l’activitat. ¿Hi ha una tornada a la normalitat? Intento no parlar de tornada a la normalitat perquè no és la normalitat d’abans. En molts aspectes és el mateix, però hi ha diferències. Per exemple, el públic local ens ha acompanyat molt durant la pandèmia, ha crescut. Estic molt content d’aquesta fidelitat i de la seva presència contínua; és un canvi notable i important, tot i que això no vol dir que tinguem més visitants locals que internacionals. Un altre exemple és que el públic asiàtic encara no ha tornat, tot i que segurament ho acabarà fent, i és un públic amb una gran afinitat a l’obra de Miró. «El públic local ens ha acompanyat molt durant la pandèmia, ha crescut. Estic molt content d’aquesta fidelitat i de la seva presència contínua» ¿D’on ve aquesta afinitat? Miró tenia un gran respecte per la cultura, l’art i la filosofia asiàtics i això crea ponts emocionals, intel·lectuals i culturals entre la seva obra i el públic japonès, coreà i xinès. I això ajuda molt no només la fundació, sinó també Barcelona, perquè els visitants de Seül o Tòquio troben en l’obra de Miró un pont que els facilita una aproximació personal i emocional a la nostra cultura. Això ens converteix en una porta d’entrada per entendre molt millor el que passa aquí. La queixa per un excés de turisme és general a Barcelona, però la Fundació viu del públic estranger. ¿Com s’arregla això? Un 75% del nostre públic és internacional. Cal afrontar el tema d’una manera sofisticada. Hem presentat propostes al Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, al de Cultura i a l’ajuntament per defensar la importància de la cultura com a motor de la recuperació del turisme i per a la generació d’un model de turisme sostenible. Si aconseguim que, amb una promoció adequada de la cultura com a factor essencial de la visita a Barcelona, els turistes es quedin un dia més en lloc de la mitjana actual de dos dies, tindrem més visites als museus amb el mateix nombre de pernoctacions i amb una reducció de l’impacte que provoquen els viatges. Si tothom es quedés una mica més, no caldria que vinguessin més persones per aconseguir la mateixa ocupació turística. I més visites als museus significa entendre millor la cultura i la complexitat del nostre ecosistema. És, en definitiva, donar més elements als visitants internacionals perquè tinguin una experiència de 360 graus que inclogui tots els elements: gastronomia, esports, oci, platja, museus... D’aquesta manera es pot arribar fàcilment a un model de turisme sostenible. «La fundació és una porta d’entrada per poder entendre molt millor el que passa a Barcelona» ¿Comparteix la idea que Barcelona està en hores baixes, culturalment parlant? El món cultural de Barcelona és molt actiu i fort. Quan parlem de l’activitat cultural de Barcelona ens comparem amb institucions de Madrid que tenen finançament a escala nacional. Hem de recuperar aquest suport a escala nacional. En aquest sentit, soc un gran defensor de la capitalitat cultural i científica, perquè és l’eina més lògica per homologar els pressupostos de totes les institucions culturals de Barcelona no només amb les de Madrid, sinó també amb altres ciutats d’Europa que no són capitals, com Amsterdam, Munic, Hamburg, Lió, Marsella, Bolonya, Milà... A Barcelona tenim la gran sort de tenir tres institucions dedicades no només a mantenir el llegat de tres grans creadors del segle XX, que són Miró, Picasso i Tàpies, sinó també de presentar obra de nova creació d’art contemporani en el context d’aquests tres grans artistes. És un dels punts forts de la cultura de la ciutat. Els ciutadans i les administracions hem de fer tot el possible per potenciar aquesta riquesa. «La capitalitat cultural i científica és l’eina més lògica per homologar els pressupostos de les institucions culturals de Barcelona amb les de Madrid i altres ciutats d’Europa» La demanda de més mobilitat i seguretat a Montjuïc és recurrent per part dels agents culturals de la muntanya. ¿Què cal fer? Per nosaltres, ser a Montjuïc és un punt fort perquè ens ubica en un parc natural urbà i ens permet una fantàstica relació entre art, arquitectura i naturalesa. No ho canviaria per res. Ara bé, és responsabilitat de l’ajuntament gestionar el context urbà de la ciutat i de Montjuïc, però també del Raval i de Sarrià. Volem un transport públic que funcioni bé i amb regularitat, que no estigui fora de servei més d’un mes a l’any i cada cinc anys durant sis mesos [el funicular]; és una situació intolerable. La seguretat i tenir cura del parc són temes importants. S’ha de fer bé, millor del que s’està fent.

El més llegit