Tot Raval: on el senyor del colmado i la directora del col·le treballen colze a colze

Allò que avui és pràcticament un mantra en el món social, l’acció comunitària com a base de tot –en no poques ocasions una mica més retòric que real– és una pràctica que des de la Fundació Tot Raval fa 20 anys que exerceixen. Un treball reconegut per tots en un barri tan intens i ric com el Raval, en el qual tots es fixen, per bé i, en massa ocasions, per malament. «Al final, el Raval és un laboratori, al centre del país i aquí passen moltes coses que no només afecten el barri, que afecten tota una sèrie de població que s’aproxima al Raval perquè els serveis són aquí, o perquè les referències de la comunitat són aquí. Els filipins potser ja no viuen tots aquí, però tenen aquí els seus referents. Els gitanos, igual; molts han hagut de marxar, però el seu espai és aquí, també. Moltes de les coses que passen al Raval s’estenen a la resta del territori, així que si aquí les treballem des d’aquesta mirada també estem aportant una mirada a la resta del territori», explica Òscar Esteban, director de Tot Raval (i veí del barri). Societat compartimentada «Estem en una societat de compartiments estancs, en la qual normalment ens relacionem amb iguals. Anem a les mateixes escoles, utilitzem els mateixos serveis..., els estrats socials no es barregen, les diferents procedències culturals no es barregen. Les connexions són directes via internet, directament amb el meu país, saltant-me molts espais d’interrelació. Per això és tan important generar espais comunitaris en els quals persones diferents s’asseguin a la mateixa taula i analitzin juntes el que passa; perquè, al final, el carrer, la plaça és la mateixa, la comparteixen», argumenta la raó de ser la fundació el seu director. Per generar aquests espais es van constituir ara fa dues dècades, i en això mateix segueixen. Entre les realitats a transformar que enumera Esteban una de les més preocupants és aquest «anem a les mateixes escoles». La segregació escolar, que en el cas del Raval és una segregació territorial, ja que afecta tot el barri, és un dels grans reptes. Dins i fora Malgrat que es tracta d’un cas paradigmàtic que requereix un pacte general de govern i, òbviament, no se solucionarà des del grup d’educació comunitària de Tot Raval; l’existència d’aquest grup sí que serveix i molt. Allà es troben i dialoguen representants dels recursos de fora de l’escola –biblioteca, museus, comerciants...– amb els de dins de l’escola, i d’allà surten projectes molt enriquidors per als alumnes. «Si la ciutadania treballa conjuntament és més fàcil», reivindica. Malgrat que hi ha infinitat de temes que s’han mantingut a la llista d’assumptes importants durant els últims 20 anys, sense anar més lluny l’educació –al final, la base de tot–, l’agenda de prioritats al barri –i per tant, per a la fundació– ha anat canviant en aquestes dues dècades. Fa un lustre, els joves migrants no acompanyats es van detectar com un dels reptes importants. Havia incrementant de forma important la seva presència al barri, des d’on veien preocupats el seu absolut desemparament, així que van fer una crida a la seva treballada xarxa, i es van acostar més de 20 entitats interessades a fer alguna cosa. «D’allà va néixer l’‘Equip Raval amb el jovent no acompanyat’, des d’on s’han generat projectes coparticipats amb entitats que treballen amb aquest col·lectiu, més equips de l’administració, molt vinculats», prossegueix Esteban, que remarca que allà arrela la fórmula de l’èxit: «en els grups de treball no només hi ha el comerciant i els moviments socials, sinó que, colze a colze, també hi estan treballant els tècnics de l’ajuntament i de la resta d’administracions, que estan escoltant i treballant en una posició d’iguals, i això aporta molt, perquè vol dir que la mateixa administració s’aproxima a tot l’entorn i aprofita aquest espai comunitari per construir i coconstruir, amb la qual cosa es pot anar molt més enllà», afegeix. En el cas dels joves extutelats, xavals que parteixen d’una situació d’extrema fragilitat, avui, cinc anys després d’aquella primera crida, funciona una escola de futbol a Drassanes –excusa que serveix per reconèixer-los i vincular-los a equipaments ja existents, però als quals no s’havien acostat– i un altre als Horts de Sant Pau, on fan formacions amb nois que passen allà moltes hores, amb la implicació de Parcs i Jardins, del Col·lectiu Jardins de Sant Pau, del Casal dels Infants, d’un restaurant molt pròxim als jardins especialitzat en cuina diversa... «Tots actors ja eren allà, l’únic que feia falta era unir-nos», conclou. Un projecte que, malgrat que fa diversos anys que funciona i molt bé, no el van explicar per primera vegada en públic fins al març d’aquest any al tractar-se d’un tema delicat que no volien que s’espatllés per culpa d’un mal relat. I un projecte, també, amb un doble objectiu: el primer, està clar, ajudar els nois; però, el segon, una altra manera d’ajudar-los, també, canviar la mirada de la societat fins aquests xavals, oferint una imatge d’ells que trenca amb l’estigma que porten. Punt de referència Entre la infinitat d’entitats ubicades i arrelades al barri també gràcies a Tot Raval, n’hi ha una que treballa també amb joves no acompanyats, Punt de Referència,que també està d’aniversari. En el seu cas, compleix 25 anys. Va ser una entitat pionera a oferir acompanyament a joves sense referents. En aquest quart de segle l’entitat ha constatat la importància de la mentoria, tant per a la joventut que hi participa com per al voluntariat, peça clau per al projecte. «Els vincles i la confiança són imprescindibles per al procés d’emancipació dels joves, i la figura d’un referent aporta el suport imprescindible en una etapa sovint hostil i vertiginosa», assenyalen.

Tot Raval: on el senyor del colmado i la directora del col·le treballen colze a colze

La fundació, pionera a fomentar l’acció comunitària en un dels barris més intensos de Barcelona, fa dues dècades que posa a pensar junts els (molt) diferents actors que comparteixen places i carrers

El més llegit