¿Barcelona està en un moment de canvi? Des de la primera revolució industrial, cada 50 anys hi ha un nou model de ciutat perquè hi ha grans canvis, per exemple, el 1919, quan es va fundar la Bauhaus, va ser un moment de canvi total: es va començar a utilitzar el formigó, es van desenvolupar els automòbils, les autopistes... Després, en els 70, amb la crisi del petroli i el maig del 68, es va voler matar el moviment modern i es va començar a mirar cap als centres urbans. Qui millor va representar aquest model al món va ser Barcelona, primer amb l’Escola de Barcelona, Oriol Bohigas, Manuel Solà-Morales... Després els Jocs Olímpics van permetre fer en set anys el que en altres ciutats es va trigar 25 o 30, i es va fer molt bé. Ara estem en un altre moment de canvi, d’un canvi sistèmic dels que han de transformar totalment la ciutat, relacionat d’una banda amb l’emergència climàtica, que és el gran repte de la humanitat; i de l’altra, amb les desigualtats socials que s’estan produint en la societat de la informació. I això està lligat a la pèrdua de biodiversitat i a les migracions. Tot això ha de portar a un nou model de ciutat.