El nervi dels mosquits s’entén una mica millor després de conèixer que la seva esperança de vida adulta és de poc més de dues setmanes. És el conegut ‘carpe diem’ dels humans, però de veritat, perquè espremen cada dia com si fos l’últim, fins que amb 15 sols, més o menys, i si un humà no els ha aixafat abans, entreguen el seu cos a la natura. Barcelona pot presumir, o no, de rebre bolquets de turistes; però no passa el mateix amb aquests insectes. Sí, són abundants sobretot en zones on hi ha aigua estancada, però no és una plaga que pugui fer perdre el son, com potser passa amb les 260.000 rates que tenen la residència fixada a la capital catalana. Sense ser una emergència, l’ajuntament controla aquest any 82 zones de risc. Una lluita sense treva, cíclica, plena de coses que no sabem. Com que el mosquit tigre (la mosquit, per ser concrets), quan arriba l’hivern i ensuma l’ocàs, fa una última posta d’ous perquè els ‘pollets’ tornin a ressorgir a la primavera, una cosa semblant al que va fer, i perdonin el símil de poca intel·lectualitat, Satanàs Cor Petit pare abans de morir a ‘Bola de Drac’.