Vandalisme a BCN

La postura de l’Església davant l’incivisme: «No s’ha de posar al mateix sac els vàndals i els que expressen el seu art amb pintades»

  • L’Església aposta per bastir ponts amb els grafiters per protegir el seu patrimoni ciutadà i donar espai a la creativitat 

  • A l’abril, uns brètols van fer malbé amb esprai un escut del segle XIV de la façana lateral de Santa Maria del Pi que té difícil arranjament 

Jordi Cotrina

Una part important del vandalisme a Barcelona passa per les pintades, però els grafitis no són només una qüestió de tenir les parets o les persianes de la ciutat més o menys netes. Moltes vegades són una agressió que danya greument un patrimoni amb segles d’història. D’això l’església en sap molt, cada vegada que un brètol deixa la seva empremta marcada amb esprai sobre algun dels temples de la ciutat, destrueix part d’una obra que no és fàcil reparar i que d’alguna manera no es recupera del tot. És el pa de cada dia dels temples més cèntrics com Santa Maria del Mar, Sant Just i Pastor, la basílica de la Mercè i Santa Maria del Pi, totes catalogades i per tant protegides patrimonialment. Barcelona, a més, té un bon nombre dels seus edificis construïts amb pedra de Montjuïc que és el mateix que dir amb pedra sedimentària i porosa, i per tant difícil de netejar sense carregar-se’n una part.