Un cafè amb Xavier Trias

Xavier Trias és a un pas de celebrar els 50 anys de casat. Ho farà a partir de demà en un creuer amb la seva dona, fills i nets. En total 21 persones. «És l’única manera d’estar realment junts», em comenta Trias aquest dimecres, prenent un cafè al Farga de Barcelona. Arriba després d’atendre diversos mitjans que van reclamar la seva opinió sobre les gravacions de Villarejo. Continua indignat i amb raó. Tant pel que va passar com per la immunitat que reben els comensals d’aquest animat dinar. «El problema és que no passa res, ni hi ha res a fer», argumenta amb cara de circumstàncies. Potser per això desapareixerà uns dies abans d’instal·lar-se a Menorca, on els esperen els seus amics per jugar a golf. «M’estan pressionant molt, però fins al setembre ni decidiré ni faré res», explica l’exalcalde, que encara no ha rebut la trucada de Puigdemont. No m’ho confirma, però un té la impressió que si respecten les seves peticions cedirà. O sigui que, si tot el partit el recolza, només hi ha una candidatura en tot l’entorn convergent i el deixen pactar amb qui vulgui, dirà que sí. Sortirà a guanyar, però si perd se n’anirà a casa. De la independència pensa que el panorama és molt diferent respecte de fa uns anys i que ara el principal objectiu és que Catalunya sigui menys dependent de Madrid. El hàndicap de l’edat Trias té 75 anys i és conscient que això és un hàndicap. «Si en tingués 10 menys ja m’hauria presentat», però està en forma i més encara quan es compara amb Ernest Maragall, que en té 4 més. A més, supera en popularitat Collboni i respecte a l’alcaldessa Ada Colau afirma que: «M’ho està posant fàcil amb moltes de les decisions que està prenent». En fi, que molt hauran de canviar les coses perquè al setembre no anunciï la seva candidatura. Només depèn de si els de Junts s’aclareixen. No descarta fer parella amb el conseller Argimon. I no hi haurà trio perquè Jaume Giró li va dir a Jordi Basté que es reservava per a les autonòmiques. Bé, no l’hi va dir així, però tothom ho va entendre d’aquesta manera... D’Holaluz al Cercle D’Holaluz al CercleDimarts em vaig passar per la seu del Cercle després d’escoltar una brillant intervenció de Carlota Pi en els Afterwork d’EL PERIÓDICO. La presidenta executiva d’Holaluz té les idees clares i això, a més de la seva facilitat de paraula, fa que el seu discurs convenci i arribi a tothom. Sens dubte, un clar exemple de l’estil de lideratge que ara necessita la societat. Després vaig assistir al Cercle, on tot és més clàssic. Va guanyar Jaume Guardiola, però ha sigut positiu que Rosa Cañadas forcés les eleccions i que el president, Javier Faus, fos valent durant el seu mandat. Faus va imposar la paritat, va fer les millors jornades de la història i no va tenir objeccions a defensar les seves idees davant la vella guàrdia. De Guardiola destaca el seu tarannà, però haurà de ser atrevit i demostrar que és alguna cosa més que un banquer. Per cert, expliquen que el sopar postvictòria a casa de Camino Quiroga va ser excel·lent. En l’equip de Guardiola destaquen joves com Pol Morillas, Clara Campas i Rita Almela. El futur del Cercle passa per ells. Renovar-se o morir... Les infermeres La Fundació Corachan va premiar aquest dilluns, per novè any consecutiu, vuit graduades en infermeria. Va ser un acte emotiu a la clínica Corachan, on les millors de la promoció dels vuit centres on es pot estudiar infermeria van ser reconegudes pels seus mèrits acadèmics. Cadascuna s’emporta 4.000 euros per fer estudis de postgrau o un màster. Les guardonades se les veia felices pel premi, però també perquè ben aviat estaran exercint. L’acte va ser presidit pel president de la Fundació Corachan, Javier Moll, mentre la patrona, Arantxa Moll, va felicitar les premiades destacant que la formació és una preocupació constant de la fundació. Va tancar l’esdeveniment Monserrat Gea, directora general de professionals de la salut, que va destacar els valors de les infermeres. Ho va fer amb sentiment i es nota que Gea, actualment en l’Administració, continua sent infermera. Sens dubte, s’ha d’accentuar l’esforç constant de les infermeres i especialment durant els anys de pandèmia. Així que toca felicitar aquestes vuit elegides però sense oblidar la feina de totes les infermeres, que mereixen tant o més reconeixements que els metges.

El més llegit