Aguantes la respiració com si estiguessis menjant amb Villarejo i Ferreras. Estàs en una piscina climatitzada, però sembla que hagis quedat per bussejar amb Jacques Cousteau: màscara, neoprè, somriure d’explorador. Ara mateix sembles més aviat un extra de ‘CSI’. Fa una estona que el Miguel t’ha posat de cap per avall a l’aigua. Et va traient i posant el tub, ara respires, ara no, fins que acabes més zen que Bruce Lee a l’anunci de ‘Be water, my friend’. Mai hauries imaginat que sentiries més relax amb l’aigua fins al coll que el rei emèrit. Una altra glopada i contens l’aire: 1, 2, 3… perds el compte. El Miguel t’anima quan comences a contraure el diafragma. «Vinga, que ja arribes als 4’’ ¿Als 4 què? Encara et distraurà prou per esgarrapar mig minut més. «4,40», t’anuncia quan recobres la parla. No t’ho creus. La majoria dels seus alumnes novells solen aguantar de mitjana entre 2 i 4 minuts, garanteix. «L’altre dia –recorda– un noi en va fer 7».