Els Porxos del Port a Barcelona es reivindiquen com a eix gastronòmic

La memòria de molts barcelonins situa encara els edificis porticats d’estil isabelí ubicats davant el Pla de Palau com la vella zona de basars on diverses generacions van comprar electrodomèstics, rellotges i altres modernitats de l’època. Però el lent declivi comercial d’aquesta oferta va donar pas fa uns quants anys a un relleu essencialment gastronòmic que ja ha arribat el seu límit (no es donen més llicències) i s’ha consolidat, amb la creació de l’activa associació Porxos del Port decidida que els visitants disfrutin aquesta hedonista ruta. Alerten que l’esforç d’aquests anys, tanmateix, es veu amenaçat per les polítiques municipals de mobilitat que impliquen la reforma de la Via Laietana i per la imminent retallada de les terrasses covid als seus carrers. Els límits d’aquesta emergent zona els dibuixen quatre illes d’edificis, alguns com un llegat arquitectònic que indians enriquits a Amèrica deixarien a la capital catalana. La Casa Xifré, encarregada per Josep Xifré, es va aixecar entre 1836 i 1840 –obra de Josep Buixareu i Francesc Vila–, a l’illa que queda entre el passeig d’Isabel II i els carrers de la Reina Cristina, Llauder i el Pla de Palau. Als seus baixos hi ha el carismàtic restaurant 7 Portes, i els seus característics pòrtics, que junt com els del veí bloc de la família Vidal-Quadras marquen la singularitat d’aquest racó urbà, emplaçat entre l’atrafegament del Born i el de la Barceloneta. A l’establiment de Francesc Solé Parellada, que a més és president de l’entitat i aquest any commemorarà els 185 anys del seu negoci, nombroses fotos i dibuixos il·lustren l’evolució de la zona. De nucli burgès de passeig i gaudi durant dècades, a àrea popular de mercadeig de novetats arribades pel port d’estraperlo en la postguerra, fins a consolidar-se com una zona de comerç d’electrònica i joieria als anys 60. Fins que la ferotge competència de la venda ‘online’ va aniquilar els basars i va forçar la reconversió, fa més d’una dècada, després d’un trist període de persianes abaixades. Noves etapes i canvis de rumb Fonts del districte de Ciutat Vella apunten que en el seu pla d’usos del 2013 aquesta zona es va considerar de «tractament especial» i es va promoure activament que hi hagués restauració, després de la seva crisi comercial. Es va produir des d’aleshores un progressiu desembarcament d’operadors, que en l’actualitat suma 17 restaurants i la reconversió de pensions en hotels. Des del 2018, el nou pla d’usos va passar a considerar tot el districte com a zona única (excepte la Rambla), i atesa la saturació d’activitats de restauració es van imposar tantes restriccions per a noves obertures que a la pràctica resulten gairebé impossibles. Quant a terrasses, s’aplica la mateixa normativa que en la resta de barris del centre. Solé apunta que l’associació integra la restauració però també les institucions i empreses de l’entorn (la Llotja, la Facultat de Nàutica, Tech Barcelona...) amb l’objectiu comú de dinamitzar la zona i donar-la a conèixer entre la ciutadania. De fet, tot i que arriben turistes que passegen rumb a la Barceloneta o baixen del Bus Turístic per recórrer la zona de mar, iniciatives recents com La Cuina del Port (una ruta de tapes a preu fix) ha constatat que bona part de l’afluència, almenys la meitat, és local. «Volem que els barcelonins sàpiguen que aquí hi ha una bona oferta i molt variada» (de marisqueries com Carballeira i els entrepans del famós Can Paixano, passant per La Barra del 7 Portes –per a platillos–, el mariner Cadaqués, el mexicà Oaxaca, The green Spot, El Japonés escondido, Arousa, el Bar i cocteleria Maracaibo.... ) i descobreixin la zona, la seva història i llegat patrimonial. Un dels seus hotels, H10 Port Vell, compta a més amb una terrassa panoràmica i assequible. Per a això realitzen activitats divulgatives, com la de tapes, dues vegades a l’any, i altres iniciatives en el període nadalenc. Volen impulsar també una radiografia de la zona, per saber del cert quants veïns resideixen (els blocs integren hotels, un bloc d’apartaments per temporada i oficines) i quines són les seves necessitats i reptes. Més suport institucional Aquest esforç de compactar i rellançar la zona contrasta amb les traves institucionals, es lamenten. La més evident afecta les terrasses, ja que les llicències van ser molt restrictives als carrers per als vianants dels dos carrers interiors que es creuen. Durant la pandèmia es van ampliar amb permisos extraordinaris (les anomenades ‘terrasses covid’), però l’ajuntament està denegant la gran majoria de les sol·licituds de continuïtat en aquest districte, com va informar fa uns dies aquest diari. Aquesta és una de les zones especialment perjudicades. Fonts del grup Sagardi, amb diversos establiments en aquest eix i en el veí Born, critiquen aquesta mà dura, al considerar que l’oferta actual (amb les taules ‘extres’ encara sense retirar) continua sent «moderada» en relació amb l’espai públic i el trànsit per als vianants a la zona. Per contra, els vetlladors i bidons amb tamboret al carrer resulten claus perquè la zona funcioni en la temporada estival, defensen. Solé remarca que una altra de les seves preocupacions són les afectacions a la mobilitat que implica la reforma de la Via Laietana, com a artèria clau per arribar a la zona. «Si volem que ens vinguin a visitar des de la resta de la ciutat i Catalunya les connexions han de ser fàcils, no podem quedar aïllats», es queixa. L’entitat reclama al districte i a l’àrea de Comerç que es tingui en compte el mal que totes les decisions urbanístiques poden fer a la seva activitat. Els Porxos del Port estan alineats a Barcelona Oberta, que aglutina els eixos de les zones més cèntriques o turístiques i que ha portat davant la justícia la transformació de la Via Laietana, que perdrà carrils de circulació. La història de les edificacions

Els Porxos del Port a Barcelona es reivindiquen com a eix gastronòmic

La xarxa de restaurants creada en els últims anys junt amb el Pla de Palau es veu amenaçada per les afectacions a la mobilitat a Via Laietana i la imminent retallada de les seves terrasses

El més llegit