Gestat l’any 2000, en un moment en què Barcelona vivia un continu creixement turístic i una enorme projecció internacional fruit dels Jocs Olímpics del 92, el projecte del districte 22@ a Poblenou va plantejar la transformació d’una zona industrial en epicentre econòmic d’innovació, coneixement i creativitat. La pirueta ha permès que en dues dècades aquest sector hagi passat de representar el 4% a arribar al 16% del PIB local. Aquest model, convertit durant anys en referent mundial, va ser analitzat dilluns en el primer debat del cicle ‘La Barcelona que funciona’, impulsat per EL PERIÓDICO. La zona, on s’han assentat o gestat 15.000 empreses que representen 150.000 llocs de treball, afronta ara importants reptes i alguns riscos de pèrdua de lideratge i desajustos urbanístics, segons els experts congregats.
El nou cicle de conferències i ponències té per propòsit debatre i descobrir projectes sobre diferents temes estratègics de la ciutat que han sigut model d’èxit internacional. El debut, moderat per Anna Gener, CEO de Savills Barcelona i sota el títol ‘22@Barcelona. Urbanisme transformador’, va tenir lloc a l’auditori del campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Allà es van repassar les raons del reconeixement mundial d’aquest ecosistema d’empreses, oficines, investigació i coneixement articulat segons les necessitats de les noves tecnologies i l’economia del segle XXI, així com els seus objectius de futur.
Miquel Barceló, enginyer industrial i expresident executiu del 22@; Paco Hugas, cofundador de Conren Tramway; Isabel Sabadí, directora de 22@ Network, i la intervenció en vídeo de Ramon Gras, urbanista i investigador de la Universitat de Harvard van alimentar una anàlisi que cobra especial importància després de la recent modificació del Pla General Metropolità (PGM) del 22@. S’ha de recordar que a nivell de mercats d’inversió, la zona concentra la meitat del total invertit en oficines a la capital catalana.
«Codi genètic» en revisió
Barceló, que va viure l’etapa fundacional del districte tecnològic, va reconèixer el «mèrit» del llavors alcalde Joan Clos, que podent haver transformat les fàbriques en blocs de vivendes, es va atrevir a «mantenir el caràcter econòmic» de la zona batejada com a 22@. «El seu codi genètic defensava la ciutat compacta, amb barreja d’usos i la interacció que permet la creativitat», va afirmar. Entre les claus d’un èxit reconegut globalment figuraven el mix d’un 10% residencial, més un altre tant, en forma de 20 hectàrees, per al coneixement, representat al campus de la UPF. «Hi va haver integració en d’urbanisme i estratègia econòmica», va remarcar aquest expert, que glossa entre les seves claus la col·laboració publicoprivada, per començar a transformar aquests quatre milions de metres quadrats.
Dues dècades després, Barceló creu que el món va assumir el 22@ com l’estàndard de l’activitat econòmica a les ciutats, tantes vegades emulat. Fins al punt d’haver «perdut» algunes peces pel camí, mentre d’altres seguien «endavant». Un centenar de ciutats –algunes amb el seu assessorament– planegen districtes d’aquesta índole. «El lideratge l’han agafat d’altres, cal actualitzar aquest codi genètic» original, va dir.
També amb ple reconeixement de l’èxit, Sabadí va recordar que l’associació que dirigeix es va crear el 2004, per «veure què faltava al districte» i treballar mà a mà amb les institucions. Amb més de 200 empreses adherides i després d’acompanyar la implantació de moltes, va explicar que en els pròxims anys els moviments es concentraran en la part nord, amb el difícil repte d’integrar aquest instint innovador, vivenda lliure i social, i una «mobilitat adequada per a molta gent que necessita arribar a Barcelona a treballar». «S’ha de continuar captant talent i se l’ha de retenir». L’experta va apuntar també que falten escoles internacionals a la zona i una millor xarxa d’integració d’aquest talent a la ciutat.
Promoció i recessió
Un altre vèrtex del desenvolupament de la zona el conformen els promotors immobiliaris que van apostar per crear les oficines més modernes de la metròpolis. Paco Hugas, des de la gestió del fons que exerceix de promotor i inversor de diferents projectes al Poblenou, va alertar que la nova fase que afronta el 22@ es veu amenaçada per algunes limitacions urbanístiques, una possible recessió econòmica i un important increment de costos. Tot i que «a Barcelona sempre surt el sol» –va dir en al·lusió a implantacions com la d’Amazon, en un moment de dificultats per a les «oficines del centre sense canvi d’ús»–, «els promotors hem assumit molts riscos en els últims cinc anys a la ciutat»
En al·lusió a la modificació del PGM, va opinar que «s’ha perdut una oportunitat històrica» per resoldre el problema de la vivenda. «Si arriba una recessió no es faran oficines, i per tant aquest promotor no farà pisos socials». Es va queixar de la falta de vivenda lliure per atraure nou talent a la zona, o de les comunicacions per connectar-la amb altres zones d’interès residencial al llarg de la costa, va coincidir amb Sabadí. «Hi ha hagut partidisme» en la nova normativa, va concloure, trobant a faltar un acompanyament real de l’administració, «com en altres països», en lloc de deixar l’evolució del districte «depenent dels cicles econòmics».
Des de Boston (EUA), Gras va destacar la importància d’«alinear urbanisme i economia del coneixement». Quan es desenvolupen aquest tipus de barris de la innovació, uns 15 anys després es produeixen «quatre vegades més projectes, 15 vegades més llocs de treball, i 25 més ingressos», entre altres efectes «multiplicadors» i constatats també a Seattle, Austin, Manchester, Londres, Amsterdam i altres exemples citats.
Isabel Sabadí va afegir que treballaran perquè la normativa local «no sigui una limitació» i per mostrar encara més la potencialitat de l’eix. Barceló va lamentar que de cara a la reforma del planejament del 22@ «no s’hagin recollit» gaires veus de la primera línia. «És un projecte de ciutat i va més enllà de l’urbanisme», va insistir, advocant per portar les reflexions de futur a l’àmbit metropolità –«en altres municipis no hi haurà restriccions»– i alertant del risc de «judicialització» que s’obre.