Un dels problemes del mal encaix històric de Glòries a Barcelona és que el soterrament de les vies del tren, que era el principal impediment per donar forma humana a la plaça, va coincidir amb el ‘boom’ de l’automòbil. I de la infraestructura ferroviària es va passar a la viària, sense parar per la casella per als vianants. Per als Jocs Olímpics del 92, els pensadors urbanístics de l’ajuntament van idear el tambor aeri que pretenia generar un parc interior a nivell de terra. Mai va funcionar. Tres dècades després, els cotxes continuen sent-ne els protagonistes, però ara, com a mínim, tot i que són els de sempre, no es veuen, gràcies al túnel que entra i surt. La galeria els amaga des de Castillejos fins a la rambla del Poblenou, una obra que ha generat un espai diàfan de 12 hectàrees. Ja s’ha actuat a la part oest de la plaça i la gran esplanada n’és protagonista. Ara toca donar nova forma a l’espai que ocupava la continuïtat de Gran Via en el seu xoc amb Meridiana i la Diagonal. Les obres començaran a finals d’any i al cap de 20 mesos, en el segon semestre de 2024, les Glòries, a l’espera d’equipaments i edificis de vivendes, serà, o aquesta és la idea, una plaça definitiva.