La Caseta Blanca: una dècada sense sexe furtiu per tenir una plaça desangelada i semideserta

«Eren els veïns perfectes». Així recorda Irene Güell, secretària de l’entitat veïnal Gràcia Nord-Vallcarca, els responsables i discrets ocupants de la Caseta Blanca, l’històric ‘meublé’ que va ser tancat i demolit el 2011 per l’Ajuntament de Barcelona arran de l’afectació de l’espai per una reforma urbanística que per ara no s’ha produït. Onze anys després que el picot es carregués la Caseta Blanca, un dels edificis que més plaer devia atresorar al seu interior, situat al número 37 de l’avinguda de Vallcarca, amb una entrada discreta al carrer de Bolívar i frontera també amb el de Ballester, el resultat és un erm, una placeta de terra desangelada i sovint deserta amb uns quants seients, pocs, entre els quals destaquen diversos grocs amb una base de ciment, tan terriblement horrorosos que ni Martin Braithwaite s’hi asseuria per poder quedar-se en el Barça. Alguns arbres ofereixen ombra al petit desert. Però res del que s’hi veu compensa que es posés fi al sexe furtiu perquè l’Ajuntament de Barcelona completés una reforma urbanística que havia de donar pas a una zona verda. Passada una dècada llarga, aquesta operació continua bloquejada. Un mural que no fa justícia Entristeix passar per allà entristeix i no consola el mural que se suposa que homenatja el que va ser el fòrum de l’engany conjugal, tot i que també el freqüentaven, diuen els testimonis dels gairebé 90 anys d’activitat de l’establiment, parelles estables a la recerca d’un escenari diferent. El mural: una caseta a sobre d’un arbre amb una parella en un gronxador que recorda més un berenar campestre que els coits que van tenir lloc en alguna de les 50 habitacions de les quals disposava l’establiment. Una oportunitat perduda, com va denunciar ja aquest diari fa set anys, aquest mural. Tanca l’HM-14 A la seu de l’associació veïnal Gràcia Nord – Vallcarca, Irene Güell, 85 anys que podrien ser 58, recorda, amb memòria precisa, com es va perdre aquell immoble perquè a canvi no hagi passat res extraordinari. De fet, Güell informa que el barri perd un altre ‘meublé’, situat al número 14 de l’avinguda de Vallcarca, l’HM-140: «Era més petit que la Caseta Blanca. Tenia 10 habitacions, cada una amb el seu propi estil. Quan el van obrir, van convidar els veïns de les finques pròximes a visitar-lo. Ara hi obriran un hotel». Güell afirma que els responsables de la Caseta Blanca i el seu personal eren «molt participatius» en el barri, que anaven a les festes. I que hi havia gent que anava a dormir a l’hivern només per assegurar-se la calor que no tenien a casa seva. L’immoble va quedar afectat a finals del franquisme per una operació molt contundent que havia de donar pas a una via que connectés Vallcarca amb la plaça de Joanic, però es va descartar amb l’arribada de la democràcia. La zona verda és verda Però la zona verda projectada va mantenir la dalla municipal que amenaçava el negoci. Finalment, el 2011 la festa va sucumbir, el negoci va tancar i l’edifici va ser demolit. El tancament va deixar sense feina els 30 empleats que s’ocupaven d’acollir els amants estables o ocasionals. Onze anys després, el regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha mantingut aquesta setmana una reunió amb representants de Gràcia Nord – Vallcarca per intentar desencallar la reforma que encara no ha arribat. Güell considera que l’últim regidor que es va atrevir a actuar a la zona va ser Guillem Espriu, durant el mandat de Jordi Hereu com a alcalde. «Espriu ens va dir que tenia uns diners disponibles per ampliar la vorera de l’avinguda de Vallcarca del costat Besòs (és a dir, pujant a la dreta), des de Maignon cap a dalt. Va ser l’únic que se la va jugar a Vallcarca. Però van perdre les eleccions», comenta sobre l’últim govern monocolor del PSC a Barcelona. Als regidors posteriors, diu, els va sobrar por. I no es va moure gaire més. «L’únic que es va fer és Can Carol, el centre cívic, el regal del districte als alternatius», explica amb sornegueria. Gràcia Nord – Vallcarca s’aferra a la modificació del Pla General Metropolità aprovat el 2002, que preveu la construcció d’una zona verda des de sobre de Lesseps fins a la casa modernista Comas d’Argemir, una vivenda obra de Josep Vilaseca que toca amb el carrer de República Argentina, el de Bolívar i l’avinguda de Vallcarca. Güell explica que arran del pla de 2002 es va indemnitzar gairebé tots els propietaris de les vivendes que han de deixar pas al verd. Però, com que no s’hi va actuar, hi va haver conseqüències: «Totes les cases del costat esquerre, pujant, estan okupades. Mai n’hem pogut determinar el nombre. Però és un barri okupat». L’oferta de Badia Quan se li pregunta pels plans que té en el solar que va allotjar la Caseta Blanca, el consistori informa que la previsió de la zona verda col·lideix amb la falta d’acord veïnal. Güell certifica que no hi ha consens perquè l’oferta de Badia en la reunió d’aquesta setmana és escometre la reforma només fins al carrer d’Agramunt, és a dir, considerablement per sota de la casa Comas d’Argemir. Per a això, els veïns haurien de renunciar al pla anterior, més ampli. «¿Quina garantia tenim que després arribaran fins a dalt?», es pregunta Güell. Ara l’entitat parlarà amb els seus associats per respondre a Badia. Però tot apunta que, per ara, on hi va haver sexe i sarau, hi continuarà havent uns seients grocs enormes sota un mural més aviat ensopit i beat.

La Caseta Blanca: una dècada sense sexe furtiu per tenir una plaça desangelada i semideserta

L’espai que ocupava l’històric ‘meublé’ continua pendent d’una reforma urbanística que ha de crear una zona verda i que mai arriba

El més llegit